91.
timó
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [d'un vaixell, d'un avió] timón. Timó de profunditat, timón de profundidad. 2 agr [d'una arada] timón. 3 [d'un carro] timón, pértigo, lanza f. 4 fig [direcció d'un afer] timón. 5 bot [Thymus sp] tomillo. 6 bot [farigola] tomillo. 7 portar (o dur, o menar) el timó mar llevar el timón. 8 timó [...]
|
92.
dreçar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [un camí, un itinerari] llevar (o conducir) directamente. Una senda que dreçava a la font, una senda que llevaba directamente a la fuente. v tr 2 [posar dret] enderezar, poner derecho. 3 [el cap] erguir. 4 [posar recte] enderezar. Dreçar un filferro torçat, enderezar un alambre torcido. 5 [...]
|
93.
raure
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[pp: ragut -uda o ras rasa] v tr 1 [llevar excrescències o adherències] raer. 2 [el pèl] rasurar, afeitar. 3 [l'herba] rozar, limpiar, escardar. 4 [pa, formatge] rallar. v intr 5 [estar en un lloc] estar, parar. On rau, ara, aquest desgraciat?, ¿dónde para, ahora, este desgraciado?6 fig [estar [...]
|
94.
biga
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
les bigues fig i fam [badar] contar (o estar contando, o ponerse a contar) las vigas, mirar a (o pensar en) las musarañas. 9 portar la biga fig i fam [estar embriagat] llevar un tablón, estar borracho, estar como una cuba, estar trompa. [...]
|
95.
carregador
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
vela] cargadera f. 11 mil [soldat] cargador. 12 tecnol [d'acumuladors] cargador. 13 no treure res a carregador fig [no aprofitar] no llevar a ninguna parte. 14 tenir a carregador tener preparado para ser cargado. [...]
|
96.
moda
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 moda. Casa de modes, casa de modas. 2 a la moda a la moda. Va sempre a la moda, siempre va a la moda. 3 de moda de moda. La cançó de moda, la canción de moda. 4 ésser moda estar (o ser) de moda. Era moda de portar barret, estaba de moda llevar sombrero. 5 l'última moda la última moda, el [...]
|
97.
veta
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 tèxt cinta [de lino (o de algodón)], hiladillo m. 2 [dels calçotets, etc] tirilla. 3 [en una roba, una fusta, una pedra, etc] veta, vena. 4 mar cabo m, beta. 5 mar [per a amarrar] amarra. 6 gastr [tallarina] tallarín m. 7 ict [cinta] cepola. 8 seguir la veta a algú fig llevar la corriente a [...]
|
98.
vestir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
un buen sastre. 5 llevar, vestir. Els jugadors vesteixen samarreta blava amb ratlles vermelles, los jugadores visten camiseta azul con rayas rojas. 6 fig vestir. La primavera vesteix els prats d'herba, la primavera viste los prados de hierba. 7 fig revestirse de pron. El fill de Déu vestí carn humana [...]
|
99.
desenvolupar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
potència de deu cavalls, este motor desarrolla una potencia de diez caballos. 4 [fer créixer] desarrollar, acrecentar. L'estudi desenvolupa l'enteniment, el estudio desarrolla el entendimiento. 5 [un pla, un projecte] desarrollar, realizar, llevar a cabo. 6 mat desarrollar. v pron 7 desarrollarse, crecer [...]
|
100.
tenir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, etc] tener. 5 [una esperança, una sospita, etc] tener, abrigar. 6 fig [guardar] tener. Tenir una promesa, tener una promesa. 7 fig [la direcció, etc] llevar, encargarse pron de. Tenir la direcció d'un afer, llevar la dirección de un asunto. 8 fig tener. Tenir la paella pel mànec, tener la sartén por [...]
1 tener. Tenir fills, tener hijos. Tenia molts anys, tenía muchos años. Tens talent, memòria, tienes talento, memoria. 2 [tenir agafat] tener, sostener, sujetar. Tenir les regnes, tener las riendas. 3 [considerar com a] tener. El tenien per boig, le tenían por loco. 4 [reunió, junta, consell, etc] tener. 5 [una esperança, una sospita, etc] tener, abrigar. 6 fig [guardar] tener. Tenir una promesa, tener una promesa. 7 fig [la direcció, etc] llevar, encargarse pron de. Tenir la direcció d'un afer, llevar la dirección de un asunto. 8 fig tener. Tenir la paella pel mànec, tener la sartén por el mango. 9 aquí tens ahí tienes, aquí está. Aquí tens el teu llibre, ahí tienes tu libro. 10 com més en tenen més en volen cuanto más se tiene, más se quiere, quien más tiene más quiere. 11 digues-me el que tens i et diré el que vals tanto tienes, tanto vales. 12 en tinc prou i de sobres (o més del que em cal, o més que suficient) tengo bastante (o más que suficiente, o de sobra), me basta y me sobra. 13 ésser tingut de estar obligado a. Són tinguts d'obeir les seves ordres, están obligados a obedecer sus órdenes. 14 ho tinc molt lluny me queda (o pilla) muy lejos. 15 no tenir-hi res a perdre no tener nada que perder. 16 no tenir-hi res a veure no tener que ver, no tener nada que ver. 17 no tenir-les (o no tenir-les pas) totes no tenerlas todas consigo. 18 no tenir-ne ni per a començar no tener ni para empezar. 19 no tenir ni cinc fig i fam no tener ni cinco, estar sin (o no tener) blanca. 20 no tenir res per a no tener qué (o nada qué). No tinc res per a posar-me, no tengo qué ponerme. 21 tenir alguna cosa de tener algo de. 22 tenir com a tener por (o como). Tenir com a company, tener por compañero. 23 tenir el que es mereix llevar (o tener) su merecido. 24 tenir en menys tener en menos. 25 tenir-hi a veure alguna cosa tener algo que ver. 26 tenir-la votada a algú fam tenérsela jurada a alguien, tenerla tomada con alguien, tener guerra (o la guerra) declarada a alguien. 27 tenir-ne per a triar tener donde escoger. 28 tenir-ne prou i massa bastar y sobrar, tener más que suficiente. En tens prou i massa, te basta y te sobra. 29 tenir per tener por. El tenen per molt astut, le tienen por muy astuto. 30 tenir present tener presente. 31 tenir si fa no fa [aproximadament] venir a tener. 32 val més un té que dos te'n daré más vale un toma que dos te daré. v pron 33 [mantenir-se dret] tenerse. Té tanta son que no es pot tenir, tiene un sueño que no se tiene. 34 no tenir-se no tenerse (o no tenerse en pie), no poderse tener. 35 tenir-se-les amb [heure-se-les] habérselas con. |