81.
raig
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 fís [d'energia, llum, etc] rayo. 2 fig rayo. Un raig d'esperança, un rayo de esperanza. 3 [de roda] rayo, radio. 4 [de líquid, gas, aire] chorro. Renta't al raig de la font, lávate en el chorro de la fuente. 5 [rajolí] chorrito. Tira-hi un raig d'oli, échale un chorrito de aceite. 6 [trago [...]
|
82.
pèl
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 anat pelo. 2 anat [pelatge] pelo, pelaje. Un gat de pèl negre, un gato de pelo negro. 3 [borrissol] pelo, pelusa f, pelusilla f. 4 [en una joia] pelo, tara f. 5 [gruix d'un pèl] pelo. 6 [quantitat petitíssima] pelo, brizna f, pizca f. No fa un pèl d'aire, no hace ni un pelo de aire. 7 [...]
|
83.
pardal
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
a pájaros. 10 val més un pardal a la mà que una perdiu en l'aire fig i fam más vale pájaro en mano que ciento volando, más vale un toma que dos te daré. [...]
|
84.
cambra
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
anat [de l'ull] cámara acuosa. 20 cambra baixa (o de diputats) cámara baja (o de diputados). 21 cambra cuirassada cámara acorazada. 22 cambra d'aire aut [d'un pneumàtic] cámara de aire. 23 cambra de bany cuarto de baño, baño. 24 cambra de càrrega [en una central hidroelèctrica] cámara de agua (o de [...]
|
85.
port
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 mar puerto. 2 mar [ciutat] puerto. Tarragona és un port de la Mediterrània, Tarragona es un puerto del Mediterráneo. 3 [de muntanya] puerto. 4 fig [refugi] puerto, refugio. 5 [acció de portar] porte, transporte, porteo. 6 [aparença] porte, aire. 7 bot [d'un arbre] porte, aspecto. 8 pl [el que [...]
|
86.
cama
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
de raïm colgajo de uvas. 15 cames ajudeu-me [corrents] a todo correr. Va fugir cames ajudeu-me, huyó a todo correr. 16 cames ajudeu-me! ¡pies para qué os quiero!17 cames enlaire (o en l'aire) fam patas arriba. 18 carregar-se les cames al coll fig [anar a peu] ir a pie (o a pata), ir en el coche de [...]
|
87.
cel
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cel obert [a ple aire] a cielo abierto (o descubierto). 6 aclarir-se (o estritllar-se, o asserenar-se ) el cel aclararse el cielo, serenarse (o despejarse, o aclarar, o aclararse) el tiempo. 7 al cel sigui que Dios le tenga en su santa gloria. 8 anar-se'n al cel fig [fracassar] irse al agua. 9 baixar [...]
|
88.
lletra
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
lletra mala letra. 36 primeres lletres primeras letras. 37 protestar una lletra merc protestar una letra. 38 saber de lletra saber leer. 39 tenir molta lletra menuda fig i fam cortar (o partir) un cabello en el aire, ser más listo que el hambre. [...]
|
89.
tocar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 tocar. No ho toquis que està molt calent, no lo toques, que está muy caliente. 2 [amb alguna cosa] tocar. Vaig tocar la serp amb el bastó, toqué la serpiente con el bastón. 3 [un metall preciós] tocar. 4 dar. T'ha tocat molt el sol, te ha dado mucho el sol. Mira que no et toqui l'aire, mira [...]
v tr 1 tocar. No ho toquis que està molt calent, no lo toques, que está muy caliente. 2 [amb alguna cosa] tocar. Vaig tocar la serp amb el bastó, toqué la serpiente con el bastón. 3 [un metall preciós] tocar. 4 dar. T'ha tocat molt el sol, te ha dado mucho el sol. Mira que no et toqui l'aire, mira que no te dé el aire. 5 [encertar] dar intr. He tirat a una llebre, però no l'he tocada, he disparado a una liebre pero no le he dado. Tocar el blanc, dar en el blanco. 6 merc [tractar] tratar en. Aquest botiguer toca massa articles, este tendero trata en demasiados artículos. 7 [treure del seu lloc] tocar. Qui ha tocat les meves claus?, ¿quién ha tocado mis llaves? 8 [retocar] tocar, retocar. Aquest poema no cal tocar-lo, este poema no hay que tocarlo. 9 mús tocar. M'agradaria saber tocar el piano, me gustaría saber tocar el piano. 10 abs mús tocar. Aquest violinista toca millor que l'altre, este violinista toca mejor que el otro. 11 abs [una campana, una corneta, etc] tocar. Tocar a foc, tocar a fuego. 12 [un rellotge] dar, tocar. Toquen les tres, dan las tres. 13 fig [cobrar] cobrar, recibir. No n'he tocats ni cinc, no he cobrado ni cinco. 14 fig [experimentar] tocar p fr, sufrir, pagar. Hem obrat precipitadament i ara en tocarem les conseqüències, hemos obrado precipitadamente y ahora tocaremos las consecuencias. 15 fig [abordar] tocar. El seu discurs no va tocar la qüestió religiosa, su discurso no tocó la cuestión religiosa. 16 fig tocar, meterse con. De mi, en podeu dir el que vulgueu, però no toqueu el pare!, de mí podéis decir lo que queráis, pero no os metáis con mi padre! 17 fig [impressionar] tocar. Va saber tocar-li el cor, supo tocarle el corazón. 18 no tocar no tocar. Fa un any que no he tocat cap llibre, hace un año que no he tocado un libro. 19 no tocar-hi fig i fam no regir. 20 toca-la! ¡chócala!, ¡vengan (o choca) esos cinco! 21 tocar a anar-se'n (o a fugir) fig ser el momento de irse (o de huir). 22 tocar el rebre fig i fam pagar el pato (o el gasto p fr). 23 tocar el viu fig i fam tocar lo vivo. 24 tocar-hi fig dar en el clavo. v intr 25 tocar tr, alcanzar tr. Amb el cap tocàvem al sostre, con la cabeza tocábamos el techo. 26 [en un viatge] tocar. No tocarem a Barcelona, si no ens desviem, no tocaremos en Barcelona, si no nos desviamos. 27 [correspondre] tocar. En el darrer sorteig ens va tocar la grossa, en el último sorteo nos tocó el gordo. Ara et toca a tu de fer la guàrdia, ahora te toca a ti hacer la guardia. 28 a tocar muy cerca. Eren a tocar de nosaltres, estaban muy cerca de nosotros. 29 a tocar [casa, adreça, etc] muy cerca, a la vuelta de la esquina. La botiga és a tocar, la tienda está a la vuelta de la esquina. v pron 30 tocarse. 31 fig tocarse. Els extrems es toquen, los extremos se tocan. 32 fig [tocar-se de l'ala] volverse loco, chalarse fam, perder la razón (o el juicio). 33 tocar-se de l'ala (o del bolet) fig i fam tocarse del ala (o del bolero), volverse loco, chalarse fam, perder la razón. |
90.
que
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
encara era aquí, llegamos cuando él aún estaba aquí. 10 [en proposicions causals] que, para que. Obre, que entri l'aire, abre que (o para que) entre el aire. 11 [expressant una interrogació] [no se traduce]. Que vindràs, demà?, ¿vendrás mañana?12 [expressant un desig o una ordre] que. Que se'n vagin!, [...]
|