101.
res 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pron 1 [en frases condicionals i interrogatives] algo. Si en saps res..., si sabes algo [de él, de ello]...Tens res per a mi?, ¿tienes algo para mí?2 [en frases negatives] nada. No em va dir res, no me dijo nada. No l'espanta res, nada le asusta. 3 [no res] nada. Què et va dir? —Res (o no [...]
|
102.
avenir 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
llevan muy bien. 4 [conformar-se] avenirse, conformarse. S'avé a qualsevol cosa, se aviene a todo. 5 fer avenir [reconciliar] poner de acuerdo, avenir. No els poden fer avenir, no los pueden poner de acuerdo. 6 no saber-se'n avenir [estranyar-se] no salir de su asombro. No me'n sé avenir, no salgo de mi [...]
|
103.
envellir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 envejecer. Les penes han envellit la meva mare, las penas han envejecido a mi madre. v intr 2 envejecer (o envejecerse pron p fr), hacerse viejo. En Joan no envelleix, Juan no envejece. 3 [arribar a vell] envejecer. Sopa poc i envelliràs, cena poco y envejecerás. 4 fig envejecer. El [...]
|
104.
si 2
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, corazón. Guardo en el meu si un etern agraïment, guardo en mi pecho un eterno agradecimiento. 8 fig [part interna d'una cosa] seno. El si d'una societat, el seno de una sociedad. 9 el si d'Abraham [l'altra vida] el seno de Abraham (o Abrahán). [...]
|
105.
possible
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fos possible si fuera (o fuese) posible. m 6 posible. He fet el possible, he hecho lo posible. 7 pl [béns] posibles. 8 fer tots els possibles fig hacer (o hacer todo) lo posible, hacer lo imposible, hacer todo lo que está en mi (o tu, o su, etc) mano. [...]
|
106.
recordar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [un fet passat] recordar, acordarse de. Recordava els anys de la meva infantesa, recordaba (o me acordaba de) los años de mi infancia. 2 [fer present] recordar, traer a la memoria. Li he hagut de recordar que ens ho havia promès, tuve que recordarle que nos lo había prometido. 3 [semblar [...]
|
107.
dret
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, todo el mundo se puso de pie. 6 [un retrat] de cuerpo entero. 7 [del costat dret] derecho -cha. L'ull dret, el ojo derecho. 8 caminar dret andar derecho. 9 de dret (o cap dret, o tot dret) [en direcció recta] derecho, todo derecho. El cotxe venia embalat de dret cap a mi, el coche venía embalado [...]
|
108.
quedar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] quedarse pron. Quedà mut d'emoció, se quedó mudo de emoción. 5 [en un estat] quedarse pron. Quedà vídua, se quedó viuda. 6 [calmar-se] amainar, calmarse pron, apaciguarse pron. L'oneig ja queda, el oleaje ya amaina. 7 jocs [billar] quedar, quedarse pron. 8 en què quedem? ¿en qué quedamos?9 per mi que no [...]
|
109.
tocar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
precipitadament i ara en tocarem les conseqüències, hemos obrado precipitadamente y ahora tocaremos las consecuencias. 15 fig [abordar] tocar. El seu discurs no va tocar la qüestió religiosa, su discurso no tocó la cuestión religiosa. 16 fig tocar, meterse con. De mi, en podeu dir el que vulgueu, però no toqueu [...]
v tr 1 tocar. No ho toquis que està molt calent, no lo toques, que está muy caliente. 2 [amb alguna cosa] tocar. Vaig tocar la serp amb el bastó, toqué la serpiente con el bastón. 3 [un metall preciós] tocar. 4 dar. T'ha tocat molt el sol, te ha dado mucho el sol. Mira que no et toqui l'aire, mira que no te dé el aire. 5 [encertar] dar intr. He tirat a una llebre, però no l'he tocada, he disparado a una liebre pero no le he dado. Tocar el blanc, dar en el blanco. 6 merc [tractar] tratar en. Aquest botiguer toca massa articles, este tendero trata en demasiados artículos. 7 [treure del seu lloc] tocar. Qui ha tocat les meves claus?, ¿quién ha tocado mis llaves? 8 [retocar] tocar, retocar. Aquest poema no cal tocar-lo, este poema no hay que tocarlo. 9 mús tocar. M'agradaria saber tocar el piano, me gustaría saber tocar el piano. 10 abs mús tocar. Aquest violinista toca millor que l'altre, este violinista toca mejor que el otro. 11 abs [una campana, una corneta, etc] tocar. Tocar a foc, tocar a fuego. 12 [un rellotge] dar, tocar. Toquen les tres, dan las tres. 13 fig [cobrar] cobrar, recibir. No n'he tocats ni cinc, no he cobrado ni cinco. 14 fig [experimentar] tocar p fr, sufrir, pagar. Hem obrat precipitadament i ara en tocarem les conseqüències, hemos obrado precipitadamente y ahora tocaremos las consecuencias. 15 fig [abordar] tocar. El seu discurs no va tocar la qüestió religiosa, su discurso no tocó la cuestión religiosa. 16 fig tocar, meterse con. De mi, en podeu dir el que vulgueu, però no toqueu el pare!, de mí podéis decir lo que queráis, pero no os metáis con mi padre! 17 fig [impressionar] tocar. Va saber tocar-li el cor, supo tocarle el corazón. 18 no tocar no tocar. Fa un any que no he tocat cap llibre, hace un año que no he tocado un libro. 19 no tocar-hi fig i fam no regir. 20 toca-la! ¡chócala!, ¡vengan (o choca) esos cinco! 21 tocar a anar-se'n (o a fugir) fig ser el momento de irse (o de huir). 22 tocar el rebre fig i fam pagar el pato (o el gasto p fr). 23 tocar el viu fig i fam tocar lo vivo. 24 tocar-hi fig dar en el clavo. v intr 25 tocar tr, alcanzar tr. Amb el cap tocàvem al sostre, con la cabeza tocábamos el techo. 26 [en un viatge] tocar. No tocarem a Barcelona, si no ens desviem, no tocaremos en Barcelona, si no nos desviamos. 27 [correspondre] tocar. En el darrer sorteig ens va tocar la grossa, en el último sorteo nos tocó el gordo. Ara et toca a tu de fer la guàrdia, ahora te toca a ti hacer la guardia. 28 a tocar muy cerca. Eren a tocar de nosaltres, estaban muy cerca de nosotros. 29 a tocar [casa, adreça, etc] muy cerca, a la vuelta de la esquina. La botiga és a tocar, la tienda está a la vuelta de la esquina. v pron 30 tocarse. 31 fig tocarse. Els extrems es toquen, los extremos se tocan. 32 fig [tocar-se de l'ala] volverse loco, chalarse fam, perder la razón (o el juicio). 33 tocar-se de l'ala (o del bolet) fig i fam tocarse del ala (o del bolero), volverse loco, chalarse fam, perder la razón. ![]() |
110.
rebre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
camí] recibir, dar la bienvenida. Tothom sortí a rebre'l, todo el mundo salió a recibirle. 5 [sofrir] recibir. No vull rebre més bufetades, no quiero recibir más bofetadas. 6 abs cobrar. Si m'amoïnes gaire, rebràs, si me molestas mucho, cobrarás. 7 qui gemega, ja ha rebut fam mi (o tu, o su) mal no [...]
|