11.
descompondre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [separar] descomponer. 2 [fer perdre l'equilibri] descomponer, trastornar. v pron 3 [un mecanisme] descomponerse. 4 [corrompre's] descomponerse. 5 fig [un rostre] descomponerse, desencajarse. 6 fig [perdre la serenitat] descomponerse, trastornarse, alterarse. 7 quím [una substància [...]
|
12.
torbar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [la quietud, la serenitat] turbar, conturbar, alterar, perturbar, trastornar. Aquell accident li va torbar l'enteniment, aquel accidente le turbó el juicio. 2 turbar, alterar, perturbar. No torbis la calma de la nit!, ¡no turbes la calma de la noche!3 [distreure] distraer, entretener. No el [...]
v tr 1 [la quietud, la serenitat] turbar, conturbar, alterar, perturbar, trastornar. Aquell accident li va torbar l'enteniment, aquel accidente le turbó el juicio. 2 turbar, alterar, perturbar. No torbis la calma de la nit!, ¡no turbes la calma de la noche! 3 [distreure] distraer, entretener. No el torbis, no le distraigas. v pron 4 [entretenir-se] entretenerse. No et torbis: vine de pressa!, ¡no te entretengas: ven enseguida! 5 [immutar-se] turbarse, azorarse, azararse. Quan hom li feu aquesta pregunta, ella es va torbar, cuando le hicieron esta pregunta, ella se turbó. |