81.
call
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [pas estret] desfiladero, garganta f, paso. 2 [per on passa un riu] cañón, garganta f. 3 [entre dues parets] pasillo, callejón. 4 bot [cal·lus] callo. 5 hist [barri de jueus] judería f, aljama f. 6 med [durícia] callo. 7 med [d'una fractura] callo. 8 tecnol [d'una eina] cuña f. 9 call de la mà [...]
|
82.
espai
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 espacio. 2 [extensió] espacio, sitio. Aquest moble ocupa massa espai, este mueble ocupa demasiado espacio. 3 [de temps] espacio. Vam caminar per espai de dues hores, anduvimos por espacio de dos horas. 4 mús [del pentagrama] espacio. 5 [de ràdio o televisió] espacio. 6 a poc d'espai (o a poc [...]
|
83.
obert
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
obertes, vocales abiertas. 6 heràld [castell, torre, palau, etc] abierto -ta, vaciado -da, vacío -a, hueco -ca, vano -na. f 7 [en un embolcall] abertura, incisión, hendidura. 8 [entre dues posts] abertura, ensanchamiento (o ensanche) m. [...]
|
84.
aferrar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [fixar, subjectar] aferrar, agarrar, asir. Aferrà el volant amb totes dues mans, aferró el volante con ambas manos. 2 [enganxar] pegar, adherir. 3 mar [amb una gafa] aferrar. 4 mar [una vela] aferrar. 5 mar [ancorar] aferrar, anclar. v pron 6 [agafar-se] aferrarse, agarrarse, asirse. 7 [...]
|
85.
alimentar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[fornir] alimentar, nutrir. Dues séquies alimenten l'estany, dos acequias alimentan el estanque. 5 [una arma] alimentar. v pron 6 [prendre aliment] alimentarse, nutrirse. Només s'alimenta amb llegums, solo se alimenta con (o de) legumbres. [...]
|
86.
batuda
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [pallissa, llenyada] paliza, zurra, tunda. Donar una batuda a algú, dar una paliza a alguien. 2 agr [operació de batre] trilla. Amb dues batudes n'hi haurà prou, con dos trillas habrá suficiente. 3 agr [estesa de garbes] parva. 4 [per a la cacera] batida. 5 [cacera] batida. 6 mar [topada de [...]
|
87.
torna
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
totes: però, i les tornes?, tú le haces de todo: pero ¿y las represalias?6 anar a tornes [dues persones] andar a la greña, estar a matar (o de uñas). 7 dur-se'n les tornes pagar las consecuencias. 8 fer tornes [produir, créixer] dar de sí, cundir. Aquesta llana fa poques tornes perquè és molt gruixuda [...]
f 1 [generalment en plural] compensación. He baratat la meva casa amb el seu hort i m'ha hagut de donar cinquanta mil euros en tornes, he trocado mi casa con su huerto y me ha tenido que dar cincuenta mil euros en compensación. 2 [en el pes] añadidura. Donar un llonguet per torna, dar un panecillo por (o de) añadidura. 3 [de líquid] chorrada, chorretada. 4 añadidura. Feu donació de les seves possessions i, per torna, donà també els seus criats, hizo donación de todas sus posesiones y, por añadidura, donó también sus criados. 5 [revenja] represalia, venganza, desquite m, revancha. Tu li'n fas de totes: però, i les tornes?, tú le haces de todo: pero ¿y las represalias? 6 anar a tornes [dues persones] andar a la greña, estar a matar (o de uñas). 7 dur-se'n les tornes pagar las consecuencias. 8 fer tornes [produir, créixer] dar de sí, cundir. Aquesta llana fa poques tornes perquè és molt gruixuda, esta lana da poco de sí porque es muy gruesa. 9 no tenir altres tornes [no tenir altre remei] no haber (o no tener) más (u otro) remedio. |
88.
vint
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj i m 1 veinte. Una classe de vint alumnes, una clase de veinte alumnos. 2 uns vint unos veinte, una veintena. 3 vint-i-un [f: -una], vint-i-dos [f: -dues], vint-i-tres,... [cardinals] veintiuno -na [apócope: veintiún], veintidós, veintitrés,.... adj i m i f 4 [vintè] vigésimo -ma, veinte. A la [...]
|
89.
semblant
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 semejante, parecido -da, similar. Ésser dues coses molt semblants, ser dos cosas muy semejantes. 2 [tal, aquest] semejante, tal. Mai no li he sentit dir semblants paraules, nunca le he oído decir semejantes palabras. 3 geom semejante. m 4 [cara] semblante. Avui fa millor semblant que ahir [...]
|
90.
biaix
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cortadas al bies. 5 fer biaix [un camí, etc] torcerse. 6 haver-hi molt de biaix fig [entre dues coses] haber (o ir) diferencia (o mucha diferencia). 7 treure els biaixos fig [estalviar] apretarse el cinturón. [...]
|