31.
comanda
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [encàrrec] encargo m, pedido m. Anul·lar una comanda, anular un encargo. 2 [custòdia] cuidado m, vigilancia, amparo m, custodia. Deixà la casa a la comanda de la veïna, dejó la casa al cuidado de la vecina. Vaig prendre el seu fill a la meva comanda, tomé su hijo a mi cuidado. 3 hist [cessió d [...]
|
32.
dolor
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [o f] 1 med dolor. 2 med [reumàtic] reúma (o reuma). 3 fig [sentiment de pena] dolor, pena f. La mort del fill li causà un gran dolor, la muerte del hijo le causó un gran dolor. 4 dolor de contrició fig [penediment] dolor de corazón. 5 dolor somort dolor sordo (o latente). 6 tenir els dolors del [...]
|
33.
gitar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [llançar, tirar] lanzar, tirar, arrojar. Gitar un dard, una pedra, lanzar un dardo, una piedra. 2 despedir, lanzar, arrojar. El volcà gitava pedres i cendra, el volcán arrojaba piedras y ceniza. 3 [expulsar] expulsar, echar, despedir. Han gitat el seu fill de l'escola, han expulsado a su [...]
|
34.
doldre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[pp: dolgut -uda] v intr 1 [saber greu] doler. Li dolia que tractessin el seu fill tan malament, le dolía que tratasen a su hijo tan mal. 2 em dol lo siento. 3 ésser de doldre ser lamentable. És de doldre haver d'arribar en aquesta situació, es lamentable tener que llegar a esta situación. 4 [...]
|
35.
descansar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
sobre dos murs molt forts, la bóveda descansa sobre dos muros muy fuertes. 6 [tenir confiança] descansar. Té un fill en qui pot descansar, tiene un hijo en quien puede descansar. 7 fig [alleujar-se d'un mal] descansar. v tr 8 [un membre, una eina, etc] dejar descansar. De tant en tant he de descansar el [...]
|
36.
festejar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [fer festes a algú] hacer fiestas. 2 [una noia] cortejar, festejar, hacer la corte, pretender, ir tras (o detrás) de. En Joan festeja la Roser, Juan corteja a Rosario. 3 abs tener novio (o novia), festejar. El meu fill ja festeja, mi hijo ya tiene novia. 4 abs [dues persones] ser novios [...]
|
37.
pujar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
dólar ha subido. 13 [una planta, una persona] crecer. 14 [de posició, de categoria social] subir, ascender, prosperar. 15 fig crecer. El fill petit puja molt malcriat, el hijo pequeño crece muy malcriado. 16 mar navegar mar adentro. v pron 17 [acompanyat del pronom en] subirse, subir intr. Se n'ha pujat [...]
|
38.
igual
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 igual. Dos pentinats iguals, dos peinados iguales. 2 [regular, que no varia] igual. Un pols igual, un pulso igual. 3 [llis, pla, uniforme] igual. Un terreny igual, un terreno igual. 4 [indiferent] igual. Tot li era igual, todo le era igual. 5 [molt semblant] igual, idéntico -ca. El fill és [...]
|
39.
un
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a art indef 1 un -na. Un concert de música clàssica, un concierto de música clásica. Una cadira de fusta, una silla de madera. 2 [aproximadament] uno -na. Val uns cent euros, vale unos cien euros. adj 3 un -na. No té sinó un fill, solo tiene un hijo. 4 un -na. De l'un cap de món a l'altre, de un [...]
1 un -na. Un concert de música clàssica, un concierto de música clásica. Una cadira de fusta, una silla de madera. 2 [aproximadament] uno -na. Val uns cent euros, vale unos cien euros. adj 3 un -na. No té sinó un fill, solo tiene un hijo. 4 un -na. De l'un cap de món a l'altre, de un extremo del mundo al otro. 5 [no vari] uno -na. Catalunya una, Cataluña una. 6 a l'una [unidament] a una, a un tiempo, a la par. Hem d'anar tots a l'una, tenemos que ir todos a una. 7 cada un, cada una cada uno, cada una. 8 tot d'una [de sobte] de pronto, de repente, de súbito. 9 uns quants unos, algunos, unos cuantos. Uns quants dies després, unos días después. adj i m 10 uno -na. Comptar d'un a cent, contar de uno a cien. pron 11 uno -na. Aquest és un d'ells, este es uno de ellos. És una de molt antipàtica, es una muy antipática. Sempre hi ha baralles entre uns i altres, siempre hay peleas entre unos y otros. 12 [un hom] uno -na. Un ja no aguanta més injustícies, uno ya no aguanta más injusticias. 13 de l'un a l'altre heràld del uno al otro. 14 de l'un en l'altre (o de l'un dins l'altre) heràld del uno en el otro. 15 d'un a un (o un per un) uno a uno, uno por uno, de uno en uno. 16 els uns i els altres unos y otros, los unos y los otros. 17 l'un a l'altre [recíprocament] uno a otro, el uno al otro. Es tiraven pedres l'un a l'altre, se lanzaban piedras uno a otro. 18 l'un amb l'altre uno con otro. 19 l'un darrere l'altre uno tras otro. 20 l'un de l'altre uno del otro. 21 l'un i l'altre uno y otro. 22 l'un per l'altre el uno para el otro, tal para cual. 23 l'un sobre l'altre heràld el uno sobre el otro. 24 més d'un más de uno. 25 ni l'un ni l'altre ni uno ni otro. 26 una de dues una de dos. 27 un de més uno más. Serem un de més, seremos uno más. f 28 [hora] una. Sortim a la una, salimos a la una. |
40.
esperar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
un poco más. 5 fig esperar, aguardar. A casa ens esperava una sorpresa, en casa nos esperaba una sorpresa. 6 esperar un fill (o una criatura, o un nen) [estar prenyada] esperar un hijo. 7 ja pots anar esperant! fam ¡ya puedes esperar sentado!, ¡espérate sentado!8 mentre esperem mientras esperamos. 9 [...]
|