81.
esperit
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
contradicción. 12 esperit de cos espíritu de cuerpo. 13 esperit de fusta (o de llenya, o de cremar) quím alcohol metílico. 14 esperit de vi [alcohol etílic] alcohol [etílico], espíritu de vino. 15 esperit infernal (o maligne) [diable] espíritu maligno. 16 Esperit Sant crist Espíritu Santo. 17 exhalar l'esperit [...]
|
82.
sec 2
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 [sense humitat o suc] seco -ca. Fusta seca, madera seca. Tenir la boca seca, tener la boca seca. 2 [molt magre] seco -ca. 3 gastr [vi] seco -ca. Xerès sec, jerez seco. 4 fig [cop, so] seco -ca. 5 fig [brusc] seco -ca. Una resposta seca, una respuesta seca. 6 fig [sense accessoris] seco [...]
|
83.
través
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [pl: -essos] 1 grueso, espesor, grosor. Una post de dos centímetres de través, una tabla de dos centímetros de grueso. 2 ancho, través. Tallar una fusta al través, cortar una madera a lo ancho (o a su través). 3 a través de [per dins de] a (o al) través de, por entre. La llum passa a través dels [...]
|
84.
un
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a art indef 1 un -na. Un concert de música clàssica, un concierto de música clásica. Una cadira de fusta, una silla de madera. 2 [aproximadament] uno -na. Val uns cent euros, vale unos cien euros. adj 3 un -na. No té sinó un fill, solo tiene un hijo. 4 un -na. De l'un cap de món a l'altre, de un [...]
|
85.
lloc
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
puestos (o lugares). 14 donar lloc a dar lugar a. 15 en algun lloc en alguna parte (o lado, o lugar, o sitio). 16 en darrer lloc [com a últim recurs] en último lugar (o término, o caso), como último remedio. 17 en lloc de [en comptes de] en lugar de, en vez de. En lloc de suro, ho xaparem de fusta, en vez [...]
|
86.
blanc
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 [color] blanco -ca. 2 [clar] blanco -ca. Carn blanca, carne blanca. Fusta blanca, madera blanca. 3 [vi] blanco -ca. 4 mar [cap no enquitranat] blanco -ca. 5 [en blanc] blanco -ca. Un paper blanc, un papel blanco. 6 [transparent] blanco -ca, transparente, incoloro -ra. Hi vols vidres [...]
|
87.
venir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
ve bé d'anar-hi, ahora no me viene bien ir. Aquesta fusta em vindrà bé per a adobar la taula, esta madera me vendrá bien para arreglar la mesa. 20 venir de lluny [un costum, una tradició] venir de antiguo (o de lejos). 21 venir malament [anar malament] venir (o ir) mal. 22 venir molt bé fig [...]
1 venir. Vine, que et vull dir una cosa, ven, que te quiero decir algo. 2 ir. Vindré a casa teva després de sopar, iré a tu casa después de cenar. 3 [procedir] venir, proceder. El petroli ve d'Aràbia, el petróleo viene de Arabia. 4 [en una successió] venir. Després de l'hivern ve la primavera, después del invierno viene la primavera. Després de la selva ve l'altiplà, después de la selva viene el altiplano. 5 [provenir] venir, proceder. Venir de bona família, venir de buena familia. 6 venir, llegar. El seny ve amb els anys, el juicio viene con los años. 7 [resultar] resultar, salir. Enguany l'oli ve a un preu molt alt, este año el aceite resulta a un precio muy alto. 8 [la collita d'un producte] llegar. Aviat vindran les cireres, pronto llegarán las cerezas. Unes patates que venen molt primerenques, unas patatas que llegan muy tempranas. 9 venir. Venir son, una idea, venir sueño, una idea. 10 [assolir, aconseguir] llegar, alcanzar tr. Venir a madurament un gra, llegar a la (o alcanzar la) madurez un grano. 11 caer. Venir a pobresa, caer en la pobreza. 12 venir. Aquestes sabates em venen petites, estos zapatos me vienen pequeños. 13 ara ve quan el maten (o ara ve la bona) fig i fam ahora viene lo bueno. 14 ara vinc! ¡ahora voy! 15 fer venir algú hacer venir a alguien. 16 no ve d'aquí! [tant se val!] ¡tanto da!, ¡da igual! 17 que ve [vinent] que viene, próximo. La setmana que ve, la semana que viene. 18 venir a menys venir a menos. 19 venir bé [anar bé] venir (o ir) bien. Ara no em ve bé d'anar-hi, ahora no me viene bien ir. Aquesta fusta em vindrà bé per a adobar la taula, esta madera me vendrá bien para arreglar la mesa. 20 venir de lluny [un costum, una tradició] venir de antiguo (o de lejos). 21 venir malament [anar malament] venir (o ir) mal. 22 venir molt bé fig [oportunament] venir muy bien (o al pelo, o que ni pintado, o como anillo al dedo). 23 venir prim (o d'un pèl, o d'un no-res) [estar a punt] estar en un tris, faltar poco (o un pelo), estar a punto. Ha vingut prim que no perdéssim el tren, hemos estado en un tris de perder el tren (o poco nos ha faltado para perder el tren). 24 venir-se'n [un sostre, una volta] venirse abajo, hundirse. 25 vinc! [cap aquí] ¡voy! 26 vinc corrents (o de seguida) voy enseguida (o corriendo, o volando). 27 vinga! ¡venga! Vinga, dona'm les claus!, ¡venga, dame las llaves! 28 vinga! [indicant insistència, repetició] ¡venga! Vinga sales i més sales!, ¡venga salas y más salas! |