51.
Oliveres, Muntanya de les
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
n pr m geog [a Jerusalem] Monte de los Olivos, Monte Oliveto. [...]
|
52.
piral de la vinya
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m entom [Sparganotis pilleriana] piral de la vid. [...]
|
53.
Riu de la Plata
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
n pr m geog Río de la Plata. [...]
|
54.
Sant Jaume de Galícia
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
n pr geog → Santiago de Compostel·la [...]
|
55.
Societat, illes de la
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
n pr geog Islas de la Sociedad. [...]
|
56.
viu
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fig [color] vivo -va. 10 fig [pes] en vivo. El pes viu d'un animal, el peso en vivo de un animal. 11 fig [llest, astut] vivo -va. 12 fig [caire, cantell] vivo -va. 13 de viu en viu en vivo. Li van treure la bala de viu en viu, le sacaron la bala en vivo. 14 de viu en viu vivo. Cremar de viu en viu [...]
|
57.
graella
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [usat sovint en plural] [instrument de cuina] parrilla. 2 [teiera] tedero m, almenar m, almenara. 3 constr [d'un pilar] emparrillado m. 4 graella de sortida esport parrilla de salida. [...]
adj 1 [que té vida] vivo -va. Una planta viva, una planta viva. 2 [llengua] vivo -va. 3 fig vivo -va. El seu record encara és viu entre nosaltres, su recuerdo aún está vivo entre nosotros. 4 fig [apassionant] vivo -va. Una notícia viva i actual, una noticia viva y actual. 5 fig [expressiu, realista] vivo -va. És el retrat viu del seu pare, es el vivo retrato de su padre. 6 fig [molt intens, molt gran] vivo -va. Un viu sentiment de gratitud, un vivo sentimiento de gratitud. 7 fig [ulls, mirada] vivo -va. 8 fig [intens, fort] vivo -va. Una llum viva, una luz viva. Un foc viu, un fuego vivo. 9 fig [color] vivo -va. 10 fig [pes] en vivo. El pes viu d'un animal, el peso en vivo de un animal. 11 fig [llest, astut] vivo -va. 12 fig [caire, cantell] vivo -va. 13 de viu en viu en vivo. Li van treure la bala de viu en viu, le sacaron la bala en vivo. 14 de viu en viu vivo. Cremar de viu en viu, quemar vivo. m 15 vivo. Els vius i els morts, los vivos y los muertos. 16 [caire, cantell] vivo, borde, canto. 17 [rivet, cordonet] vivo. 18 [carn viva] carne viva f. 19 fig [la part més sensible] vivo. Les teves paraules li han tocat el viu, tus palabras le han llegado a lo vivo (o le han herido en lo más vivo). El viu d'una qüestió, lo vivo de una cuestión. 20 tocar el viu fig i fam poner el dedo en la llaga, herir en carne viva, dar en (o llegar a, o tocar en) lo vivo. |
58.
aviar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [bestiar, animals] soltar. Aviar els gossos, soltar los perros. Aviar els coloms, soltar las palomas. 2 [contra algú] echar, soltar. Si torna, li aviaré el gos, si vuelve, le echaré el perro. 3 [donar sortida] despachar, dar salida a. Aviar les mercaderies, despachar las mercancías. 4 echar [...]
|
59.
apilotar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [cera, llana, etc] apelotonar. 2 [llibres, etc] apilar, amontonar. v pron 3 apelotonarse. 4 apilarse. 5 fig apelotonarse, apiñarse. La gent s'apilotava a la sortida del teatre, la gente se apelotonaba a la salida del teatro. [...]
|
60.
artifici
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [truc enginyós] artificio. Un artifici per a simular la sortida del sol, un artificio para simular la salida del sol. 2 [per a enganyar] artimaña f. Es desfeu d'ella amb un artifici, se deshizo de ella con una artimaña. 3 [art, habilitat] artificio. Els artificis de la retòrica, los artificios [...]
|