51.
lluna
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
) templada la guitarra. 15 fer veure la lluna al mig del dia (o la lluna en un cove) fig [enganyar] pintar (o hacer ver) de color de rosa, llenar la cabeza de humo. 16 lladrar a la lluna fig ladrar a la luna. 17 lluna creixent, minvant astr luna creciente, menguante. 18 lluna de mel fig luna de miel. 19 [...]
|
52.
volta
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
bóveda de crucería. 26 volta del cel bóveda celeste. 27 volta del crani anat bóveda craneana (o craneal). 28 volta del paladar anat bóveda palatina, paladar. 29 volta de mig punt arquit bóveda de medio punto. 30 volta d'en terra mar vuelta de tierra. 31 volta escarsera (o escassana, o rebaixada) bóveda [...]
f 1 [acció de girar] vuelta. La Terra fa voltes entorn del Sol, la Tierra da vueltas alrededor del Sol. 2 vuelta. El tramvia tarda mitja hora a fer la volta, el tranvía tarda media hora en dar la vuelta. 3 recorrido m, ruta. El carter ja ha fet la seva volta, el cartero ya ha hecho su recorrido. 4 [figura] vuelta. Les voltes d'una corda, las vueltas de una cuerda. 5 [marrada] vuelta, rodeo m. 6 vuelta. La volta de la portalada, la vuelta de la portalada. 7 [en una competició, unes eleccions] vuelta, ronda. Primera, segona volta, primera, segunda vuelta. 8 [vegada] vuelta, vez. 9 arquit bóveda. 10 pl [porxada] soportales m. 11 anar a fer la volta pels bars fam irse de copas, ir de tascas (o de copeo, o de chateo). 12 anar (o tirar) a la volta de mar tomar la vuelta de. 13 anar de volta i volta mar [voltejar] voltejear, dar bordadas. 14 donar cent (o mil) voltes a algú fig [superar] dar cien vueltas a uno. 15 donar voltes a [meditar, considerar] dar vueltas a. 16 fer (o donar) la volta [prendre la posició oposada] dar la vuelta. 17 fer la volta de campana dar la vuelta de campana. 18 fer mitja volta dar media vuelta. 19 fer una volta [fer una passejada] dar una vuelta (o un paseo). 20 no cal donar-hi més voltes fig i fam no hay que darle más vueltas. 21 qui pega davant pega dues voltes quien pega (o da) primero pega (o da) dos veces. 22 volta amb cassetons arquit bóveda con casetones. 23 volta ciclista esport vuelta ciclista. 24 volta de canó arquit bóveda de cañón. 25 volta de creueria arquit bóveda de crucería. 26 volta del cel bóveda celeste. 27 volta del crani anat bóveda craneana (o craneal). 28 volta del paladar anat bóveda palatina, paladar. 29 volta de mig punt arquit bóveda de medio punto. 30 volta d'en terra mar vuelta de tierra. 31 volta escarsera (o escassana, o rebaixada) bóveda rebajada. 32 volta esquifada (o d'aljub, o claustral) arquit bóveda esquifada (o de aljibe, o claustral). 33 volta per aresta arquit bóveda de (o por) arista. ![]() |
53.
treure
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'una feina] echar, despedir. 7 [obtenir] sacar. Li va treure els diners amb amenaces, le sacó el dinero con amenazas. 8 sacar, conseguir. És inútil que insisteixis: no en trauràs res, es inútil que insistas: no vas a sacar nada. 9 [per sort] ganar, sacar. Ha tret mig milió a la rifa, ha ganado medio [...]
|
54.
parar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, tú extiende el delantal y yo te echaré las manzanas que recoja. 4 abrir, aparar p fr. Vols ametlles? Para la mà, ¿quieres almendras? Abre la mano. 5 [un objecte rígid] traer, acercar. Para el cistell que te l'ompliré, trae el cesto que te lo llenaré. 6 parar, detener. Sempre em para al mig del carrer [...]
|
55.
coll
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
la camisa fig [parlar massa baix] no oírle ni el cuello de la camisa, no oírsele nada. 33 posar-hi el coll fig [en un treball, un afer, etc] echar (o envidar p fr) el resto. 34 tallar el coll [degollar, decapitar] cortar el cuello (o la cabeza). 35 tenir coll avall (o a mig coll) fig [veure una cosa [...]
|
56.
món
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
mundo, el más allá. 26 l'altre món fam el otro mundo (o barrio). 27 mig món [molta gent] medio mundo. 28 no cabre al món fig [ésser molt superbiós] ser muy orgulloso. 29 no ésser d'aquest món fig no ser de este mundo. 30 no ésser res de l'altre món fig [no ésser difícil, ésser ordinari] no ser nada (o [...]
|
57.
mort 2
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
hambre. 12 estar mig mort (o més mort que viu) fig i fam [de por, cansament] estar medio muerto (o más muerto que vivo), estar muerto de [cansancio, miedo, agotamiento, etc]. 13 estar mort per fig i fam [algú, alguna cosa] morirse por. Està mort per aquesta noia, se muere por esta chica. 14 no tenir on [...]
|
58.
pas 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
apariencias (o las formas, o el expediente). 56 sortir d'un mal pas fig salir del atolladero (o de apuros). 57 tornar algú sobre els seus passos fig volver sobre sus pasos. 58 treure una cosa del mig del pas quitar una cosa del paso. 59 un pas endavant! mil ¡un paso al frente! [...]
|
59.
dit
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
botifarres (o com botifarrons) dedos como morcillas. 12 dit del mig (o mitger, o llarg, o del cor, o llépol) dedo cordial (o de en medio, o del corazón). 13 dit de través (o través de dit) [mesura] dedo. Hi ha un dit de través de neu, hay un dedo de nieve. 14 dit gros (o polze) [polze] dedo gordo. 15 donaria [...]
|
60.
punt
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
escorreguts [d'una mitja] coger los puntos. 29 de mig punt arquit de medio punto. 30 des d'aquest punt de vista desde este punto de vista. 31 donar punts med dar puntos. 32 donar punts (o quatre punts) [cosir] dar unas puntadas. 33 dos punts gram dos puntos. 34 en punt en punto. Arribà a les dues en punt [...]
|