41.
mà
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
la mà fig [subornar] untar la mano. 56 escapar-se de la mà fig irse (o escaparse) de la mano (o de las manos). 57 escapar-se (o anar-se'n) la mà (o anar-se'n de la mà) fig [amb un ingredient] írsele (o escapársele) la mano. 58 ésser algú la mà dreta d'algú altre fam ser uno la mano derecha de otro [...]
|
42.
bo
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. Passar una bona tarda, pasar una buena tarde (o una tarde agradable). 16 a la bona de Déu a la buena de Dios. 17 a les bones [amistosament] por las buenas, a buenas. 18 al bo de [al mig de] en lo mejor de. Anar-se'n al bo de la pel·lícula, irse en lo mejor de la película. 19 bo i [no se traduce]. [...]
1 bueno -na, buen [delante de m sing]. Fer bona cara, hacer buena cara. Un bon viatge, un buen viaje. 2 [avantatjós, útil, convenient] bueno -na. La collita ha estat bona, la cosecha ha sido buena. Comprar a bon preu, comprar a buen precio. 3 [no deteriorat] bueno -na. Aquestes sabates encara són bones, estos zapatos todavía están buenos. 4 [adequat a un fi] bueno -na. Un terreny bo per a sembrar, un terreno bueno para sembrar. 5 [fàcil, còmode] bueno -na. Una feina de bon fer, un trabajo bueno de hacer. Un cistell que fa de bon portar, una cesta buena de llevar. 6 [roba] bueno -na. El llençol bo és de fil, la sábana buena es de hilo. 7 [vestit] mejor, bueno -na. Posa't la faldilla bona, ponte tu mejor falda. Guarda el vestit bo per als diumenges, guarda el traje bueno para los domingos. 8 [sa] bueno -na, sano -na. No podrà sortir fins que estigui bo del tot, no podrá salir hasta que esté bueno del todo. 9 [que té bondat] bueno -na. És una bona persona, es una buena persona. 10 [terme d'afecció] bueno -na. Ep, bon home!, ¡eh, buen hombre! 11 [considerable, complet] bueno -na. Bon pes, buen peso. 12 bueno -na, largo -ga. Va esperar-lo tres hores bones, le esperó sus buenas tres horas (o tres horas largas). 13 [hàbil] bueno -na. Tenir bones mans, tener buenas manos. 14 [que excel·leix en el seu gènere] bueno -na. Un bon govern, un buen gobierno. Una bona novel·lista, una buena novelista. 15 [agradable] bueno -na, agradable. Passar una bona tarda, pasar una buena tarde (o una tarde agradable). 16 a la bona de Déu a la buena de Dios. 17 a les bones [amistosament] por las buenas, a buenas. 18 al bo de [al mig de] en lo mejor de. Anar-se'n al bo de la pel·lícula, irse en lo mejor de la película. 19 bo i [no se traduce]. Treballava bo i cantant, trabajaba cantando. Anava bo i distret, iba distraído. 20 anar a les bones venirse a buenas. 21 aquesta sí que és bona! ¡esta sí que es buena!, ¡eso sí que está bueno! 22 bo i sa [sa i estalvi] sano y salvo. Arribà bo i sa, llegó sano y salvo. 23 de bo (o de bo de bo) [de debò] de verdad, de veras. 24 del bo i millor fig canela fina (o en rama), de lo mejor. Això és del bo i millor, esto es canela fina. 25 donar (o fer) bo [ésser plaent] dar gusto, resultar agradable. Dona bo de prendre la fresca, da gusto tomar el fresco. 26 el bo i millor la flor y nata, lo mejor de lo mejor. El bo i millor de la societat, la flor y nata de la sociedad. 27 el (o allò) que és bo lo bueno. El que és bo és poder riure, lo bueno es poder reír. 28 encara bo! [encara sort] ¡menos mal! Encara bo que ha trobat feina!, ¡menos mal que ha encontrado trabajo! 29 ésser bo [un aliment] estar bueno. Avui l'arròs és bo, hoy el arroz está bueno. 30 ésser bo per a llençar estar para tirar. Aquestes sabates són bones per a llençar, estos zapatos están para tirar. 31 estar bo [de salut] estar bueno, estar bien. 32 estigueu bo (o bons) [en anar-se'n] usted lo pase bien. 33 fer bo [fer bon temps] hacer buen tiempo, hacer bueno. Ahir va ploure, però avui fa bo, ayer llovió, pero hoy hace buen tiempo (o hace bueno). 34 fer de bo [intercedir] abogar por (o en favor de). Li ha fet de bo amb el governador, ha abogado por él cerca del gobernador. 35 fer-la bona [fer-la grossa] hacer una buena (o hacerla, o hacer una). Ara sí que l'he feta bona!, ¡buena la he hecho! (o ¡ahora si que la he hecho buena!) 36 fora bo de veure que habría que ver que. 37 la cosa bona és que fam lo bueno es que. 38 la faríem bona si... fam estaría bueno que..., buena la haríamos si..., lo bueno sería que...La faríem bona si ara ens veien!, ¡estaría bueno que ahora nos viesen! 39 la bona jocs [jugada de desempat] la de desempate. Juguem a deu i la bona, jugamos a diez y la de desempate. 40 les coses bones lo bueno. Les coses bones aviat s'acaben, lo bueno pronto se acaba. 41 què expliqueu (o dieu, o hi ha) de bo? ¿qué tal?, ¿qué dice (o hay) de bueno? 42 res de més bo nada mejor. No hi ha res de més bo que l'aigua fresca, no hay nada mejor que el agua fresca. 43 si que la farem bona! fam ¡pues estamos bien! Si que la farem bona, si no tenim sal!, ¡pues estamos bien, si no tenemos sal! 44 si que la faríem bona! ¡estaríamos (o ¡pues estaríamos) arreglados! (o aviados!), ¡estaría bueno! Si que la faríem bona, si hi haguéssim d'anar!, ¡pues estaríamos aviados si tuviéramos que ir! 45 tant de bo! ¡ojalá!, ¡quiera Dios! Tant de bo arribin aviat!, ¡ojalá lleguen pronto! 46 tenir de bo amb algú [ésser-hi influent] tener mano con alguien. 47 tenir la bona [estar de bon humor] estar de buenas. 48 tenir la bona [estar de sort] tener buena racha. 49 tenir-ne de bones [tenir bons acudits] tener salidas. El teu cosí en té de molt bones, tu primo tiene unas salidas buenísimas. 50 tenir-ne de bones per a explicar tener algo bueno (o gracioso, o curioso) que contar. En tinc una de bona per a explicar, tengo algo muy bueno que contaros. 51 una de bona una buena. En sé una de bona, sé una buena. m i f 52 bueno -na. Els bons i els dolents, los buenos y los malos. m 53 [bitllet, aval] bono. Han repartit bons de carn als pobres, han repartido bonos para carne a los pobres. 54 merc bono. Bons del Tresor, bonos del Tesoro. interj 55 [d'aprovació] ¡muy bien!, ¡bien!, ¡bien está! 56 [de sorpresa desagradable] ¡vaya! Bo: ara ens hem quedat a les fosques!, ¡vaya, ahora nos hemos quedado a oscuras! ![]() |
43.
terra
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
encima de un asunto). 48 tirar-se terra als ulls tirarse (o tirar) piedras a su tejado. 49 tornar a la terra la carn fig [morir] irse de este mundo, liar el petate. m 50 [sòl, paviment] tierra f, suelo. Caure a terra, caer a tierra (o en tierra, o al suelo). 51 elect [cable] toma f de tierra. 52 anar-se [...]
|
44.
tocar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
! ¡chócala!, ¡vengan (o choca) esos cinco!21 tocar a anar-se'n (o a fugir) fig ser el momento de irse (o de huir). 22 tocar el rebre fig i fam pagar el pato (o el gasto p fr). 23 tocar el viu fig i fam tocar lo vivo. 24 tocar-hi fig dar en el clavo. v intr 25 tocar tr, alcanzar tr. Amb el cap tocàvem al [...]
|
45.
món
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
andar) por esos mundos (o esos mundos de Dios). 9 anar-se'n a l'altre (o del, o d'aquest) món fig [morir-se] irse al otro mundo (o barrio), salir de este mundo. 10 arreu del món fig [a tot arreu] en todas partes, en todo el mundo. 11 a tot el món conegut [arreu] en todo el mundo (o en todo el mundo [...]
|
46.
pa
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pan y al vino vino. 5 a pa i aigua [condemnat] a pan y agua. 6 anar-se'n com pa beneit fig [una cosa] venderse como rosquillas (o como pan caliente). 7 assegurar el pa [a algú] asegurar el pan. 8 de pa sucat amb oli [de baixa qualitat] de poca monta, de chicha y nabo, de medio pelo. 9 de quin pa fa [...]
|
47.
cor
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
corazón en la mano. 19 anar (o anar-se'n) el cor cap a [desitjar] ir de cabeza por, ir tras, ansiar. 20 arribar al cor llegar al corazón. 21 assecar-se-li el cor fig secársele el corazón. 22 batre (o bategar) el cor fig latir (o palpitar) el corazón, brincar (o brincar dentro del pecho) el corazón. 23 bon [...]
|
48.
punt
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 38 estar a punt d'anar-se'n estar a punto de irse. 39 estar a punt de estar a punto de, estar en un tris de. Va estar a punt de caure, estuvo a punto de caerse. 40 fer una cosa per punt hacer una cosa por puntillo (o por la honrilla). 41 fer punt fig [parar] poner punto final. Com que no ens [...]
|
49.
cap 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
el cap en alguna cosa jugarse la cabeza (o el cuello) en algo. 31 anar-se'n amb les mans al cap [resultar perjudicat] salir con las manos en la cabeza. 32 anar-se'n (o fugir) del cap alguna cosa irse algo de la cabeza. 33 assentar-se-li a algú el cap fam [posar seny] sentar la cabeza. A aquest noi ja [...]
|
50.
de 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
dentadura!31 [darrere d'un substantiu d'autorització, permís, etc i davant d'un infinitiu] para, de p fr. Va obtenir la llicència d'anar-se'n, obtuvo la licencia para irse. 32 [complement de l'adj qualificatiu] de. Una cambra plena de joguines, un cuarto lleno de juguetes. Està segur de si mateix, está [...]
|