Resultats de la cerca frase exacta: 4
Diccionari català-castellà
|
1.
balancejar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 balancearse pron, balancear. L'antena balanceja, la antena se balancea. 2 [una cosa grossa i pesant] bambolearse pron. v tr 3 [fer balancejar] balancear, mecer, columpiar. El vent balanceja l'antena, el viento balancea la antena. 4 [quelcom de gros i pesant] balancear, bambolear. v pron 5 [...]
|
|
2.
balançar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [fer balancejar] balancear. [...]
|
|
3.
bransolejar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [balancejar] balancear, bambolear. v intr 2 [balancejar] balancear, balancearse pron, oscilar, bambolearse pron. v pron 3 [balancejar-se] balancearse, oscilar intr, bambolearse. [...]
|
|
4.
brandar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [una espasa] blandir. 2 [una campana] voltear. 3 [balancejar] menear, mover, balancear, bambolear. Brandar el cap, menear la cabeza. v intr 4 [oscil·lar] oscilar, balancearse pron. 5 [caminar balancejant-se] balancearse pron, bambolearse pron, trastabillar. 6 [un embriac] tambalearse pron. [...]
v tr 1 [una espasa] blandir. 2 [una campana] voltear. 3 [balancejar] menear, mover, balancear, bambolear. Brandar el cap, menear la cabeza. v intr 4 [oscil·lar] oscilar, balancearse pron. 5 [caminar balancejant-se] balancearse pron, bambolearse pron, trastabillar. 6 [un embriac] tambalearse pron. 
|
v tr
1 [una espasa] blandir.
2 [una campana] voltear.
3 [balancejar] menear, mover, balancear, bambolear. Brandar el cap, menear la cabeza.
v intr
4 [oscil·lar] oscilar, balancearse pron.
5 [caminar balancejant-se] balancearse pron, bambolearse pron, trastabillar.
6 [un embriac] tambalearse pron.