51.
mà
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
manos en los bolsillos, mano sobre mano. 32 amb les mans buides (o netes) fig con las manos vacías, con una mano atrás (o detrás) y otra delante. 33 amb les mans plenes con las manos llenas. 34 arribar a les mans fig [pegar-se] llegar (o venir) a las manos. 35 arribar a mans de llegar a manos de, llegar [...]
|
52.
agafar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pols, estos tapices cogen mucho polvo. 11 [contreure] coger, pillar, agarrar. Agafar el tifus, coger el tifus. 12 [adquirir] coger, adquirir. Ha agafat el costum d'arribar tard, ha cogido la costumbre de llegar tarde. 13 [ocupar] coger. La cortina agafa tot el balcó, la cortina coge todo el balcón. 14 [...]
|
53.
deixar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
blanco. 12 [renunciar de fer] dejar, abandonar. Ha deixat els estudis, ha dejado los estudios. 13 [cessar] dejar. Això ha deixat de tenir interès, esto ha dejado de tener interés. 14 [llegar] dejar, legar. L'oncle, en morir, em deixà una caseta, el tío, al morir, me dejó una casita. 15 [prestar] dejar [...]
|
54.
en 2
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, se'n va anar, al llegar las siete, se fue. En arribar, soparem, en llegando, cenaremos. 7 [introdueix el complement exigit pel règim de certs verbs, substituïble per hi] en. Es desfeia en elogis, se deshacía en elogios. Estem d'acord en tot, estamos de acuerdo en todo. 8 [complement del nom] en. En [...]
|
55.
porta
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fig puerta. Arribar a les portes de la mort, llegar a las puertas de la muerte. 11 fig puerta. Els diners obren totes les portes, el dinero abre todas las puertas. 12 a porta oberta a puerta abierta. 13 a porta tancada (o closa) a puerta cerrada. 14 clavar (o tancar) la porta pels morros (o pels [...]
|
56.
tirar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[mamar] tragar, mamar. Com tira aquesta criatura!, ¡cómo traga este niño!6 [tenir d'extensió] medir. Aquesta peça de roba tira vint metres, esta pieza de tela mide veinte metros. 7 abs ir, llegar. Aquesta cova tira molt endins, esta cueva va (o llega) muy adentro. 8 [disparar] tirar, disparar. 9 abs [...]
|
57.
voler 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
demà fes bon temps, querría que mañana hiciese buen tiempo. 5 fig i fam querer. Aquest vol que li trenquin el cap, este quiere que le rompan la cabeza. 6 com vulgui (o com vulgueu) como quiera. 7 és aquí on volia arribar [en una conversa] a eso voy, ahí quería llegar. 8 ho he dit (o fet) sense voler lo [...]
|
58.
clau
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 clavo. 2 [ullal d'elefant] colmillo. 3 [ullal de senglar] remolón, colmillo. 4 [dolor] clavo. 5 med [d'un furóncol] clavo. 6 veter clavo. 7 vulg [coit] polvo. Fotre un clau, echar un polvo. 8 arribar com un clau [ser puntual] llegar puntualmente. 9 clau d'embigar clavo trabal. 10 clau d [...]
|
59.
a 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
temps] a. Arribar a vell, llegar a viejo. Treballar de sol a sol, trabajar de sol a sol. 9 [proporció, preu] a. A vint euros el volum, a veinte euros el tomo. Anar a cent per hora, ir a cien por hora. 10 [complement d'objecte de verbs] a. Contribuir a la capta, contribuir a la colecta. Acostumar-se a la [...]
prep 1 [amb les formes al i als, contraccions de a i el, a i els] a [al, a los]. 2 [lloc on s'esdevé o és alguna cosa] en. Viure a Lleida, vivir en Lérida. Soparé a casa, cenaré en casa. 3 [direcció devers un punt] a. Anar a comprar, ir a comprar. Anar de València a Alacant, ir de Valencia a Alicante. 4 [terme final d'un moviment, d'una distància] a. Tornar a casa, volver a casa. Aquest negoci va al desastre, este negocio va a la ruina. De banda a banda del carrer, de un lado a otro de la calle. 5 [moment en què és o s'esdevé una cosa] a. Dinar a les dues, comer a las dos. El tren passa a les vuit, el tren pasa a las ocho. A l'edat de vint anys, a la edad de veinte años. Vine al migdia, ven a mediodía. 6 [estacions de l'any] en. Som a l'estiu, estamos en verano. 7 [matí, tarda, nit] por. Demà a la tarda, mañana por la tarde. Fes-ho al matí, hazlo por la mañana. 8 [terme final d'un lapse de temps] a. Arribar a vell, llegar a viejo. Treballar de sol a sol, trabajar de sol a sol. 9 [proporció, preu] a. A vint euros el volum, a veinte euros el tomo. Anar a cent per hora, ir a cien por hora. 10 [complement d'objecte de verbs] a. Contribuir a la capta, contribuir a la colecta. Acostumar-se a la foscor, acostumbrarse a la oscuridad. 11 [complement indirecte] a. Fer almoina als pobres, dar limosna a los pobres. Comunicar els resultats al públic, comunicar los resultados al público. 12 [complement directe, quan és un pronom personal fort] a. L'estimava a ella, no a tu, la quería a ella, no a ti. 13 [complement directe recíproc] a. Interrogar-se l'un a l'altre, interrogarse el uno al otro. 14 [davant d'infinitiu, amb verbs que regeixen en] en. Tardaven a fer-ho, tardaban en hacerlo. Tot consisteix a fer bé les coses, todo consiste en hacer bien las cosas. 15 [davant d'infinitiu, amb verbs transitius o que regeixen a] a. Incitar a lluitar, incitar a luchar. Començar a parlar, empezar a hablar. 16 [davant d'infinitius dependents de verbs que expressen percepció dels sentits] [no se traduce]. T'he vist a venir, te he visto venir. S'ha sentit a dir..., se ha oído decir... 17 [davant d'infinitius dependents d'adjectius] para, a. Estic disposat a sortir, estoy dispuesto para (o a) salir. És llest a comprendre les coses, es listo para comprender las cosas. 18 que. No tinc res a fer, no tengo nada que hacer. No hi ha res a dir, no hay nada que decir. 19 por. Feina a fer, trabajo por hacer. 20 [entre adverbis i llurs complements preposicionals] a. Guanyen proporcionalment al treball de cadascú, ganan proporcionalmente al trabajo de cada uno. 21 [en locucions adverbials de lloc] en. A pagès, a muntanya, en el campo, en la montaña. Viu als afores del poble, vive en las afueras del pueblo. 22 [en locucions adverbials de temps] a. A punta de dia, a deshora, al despuntar el día, a deshora. 23 [en locucions adverbials de manera] a. A l'engròs, a la babalà, a peu, al por mayor, al tuntún, a pie. 24 [amb l'article definit i la preposició de] [no se traduce]. Al damunt de, al darrere de, a la vora de, encima de, detrás de, cerca de. |
60.
orella
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
género "pleuroto"]. 10 a cau d'orella al oído. 11 anar calent d'orelles fig i fam [estar embriac] estar borracho. 12 arribar una cosa a orelles d'algú llegar una cosa a oídos (o a conocimiento) de alguien. 13 clavar una fregada d'orelles fig [renyar] calentar las orejas, echar un rapapolvo, dar para el [...]
|