91.
vós
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pron 1 vos ant. Vós sou la meva darrera esperança, vos sois mi última esperanza. 2 [en l'ús corrent] usted. I a vós, qui us ha dit res?, y a usted, ¿quién le ha dicho nada? Sou vós, el senyor Tal?, ¿es usted, el señor Tal? I vós, què en penseu?, y usted, ¿qué opina? Vós i el vostre germà no us [...]
|
92.
llop
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
comer como una lima, tener un hambre canina. 19 qui del llop ha esment, prop se'l sent (o qui del llop parla, prop li surt) fig i fam en nombrando al ruin (o al rey) de Roma, por la puerta asoma. [...]
|
93.
riure 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
riure, no me hagas reír. 9 no és cosa de per riure no es cosa de risa. 10 per riure en broma. Ho ha fet per riure, lo ha hecho en broma. 11 petar-se (o rebentar-se, o partir-se, o trencar-se) de riure reventar (o partirse, o morirse, o descoyuntarse) de risa. 12 qui riu primer plora darrer (o riu bé qui [...]
|
94.
aquell
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
si tal cosa. 5 com aquell qui diu como quien dice (o como si dijéramos). 6 tots aquells que todos aquellos (o los) que. 7 tots aquells que los muchos que. Ens ho van assegurar tots aquells que hi eren, nos lo aseguraron los muchos que estaban allí. [...]
|
95.
portar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [anar amb una cosa a sobre] llevar. Portar un pes, llevar un peso. 2 [vers un lloc més proper a qui parla] traer. Porta'm el diari, tráeme el periódico. 3 [vers una altra persona] llevar. Li va portar les sabatilles, le llevó las zapatillas. 4 [acompanyar] llevar. Porta els nens a l'escola [...]
|
96.
abraçar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] abarcar, abrazar. La medicina abraça la pediatria i la geriatria, la medicina abraza la pediatría y la geriatría. 6 [amb la vista] abarcar, abrazar. 7 qui molt abraça poc estreny fig i fam quien mucho abarca poco aprieta. v pron 8 abrazarse. En veure's, s'abraçaren, al verse se abrazaron. 9 abrazarse [...]
|
97.
capgirar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 volver, invertir. Capgirar les flassades, volver las mantas. Aquest imprès és ple de lletres capgirades, este impreso está lleno de letras invertidas. 2 [pertorbar l'ordre] desordenar, revolver, trastrocar. Qui m'ha capgirat els papers del calaix?, ¿quién me ha desordenado los papeles del [...]
v tr 1 volver, invertir. Capgirar les flassades, volver las mantas. Aquest imprès és ple de lletres capgirades, este impreso está lleno de letras invertidas. 2 [pertorbar l'ordre] desordenar, revolver, trastrocar. Qui m'ha capgirat els papers del calaix?, ¿quién me ha desordenado los papeles del cajón? 3 [entendre a l'inrevés] trabucar, confundir. No li encarrego res perquè tot ho capgira, no le encargo nada porque lo trabuca todo. 4 [fer canviar] cambiar, transformar. Aquell sermó el va capgirar, aquel sermón le cambió. 5 [canviar el curs] cambiar. Aquests fets, ja no els podem capgirar, estos hechos ya no podemos cambiarlos. v pron 6 cambiar intr. Un home que no es capgira per res, un hombre que no cambia por nada. ![]() |
98.
deure 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
als superiors, debemos obediencia a los superiores. 5 [ésser probable] deber de. Deuen ésser les vuit, deben de ser las ocho. 6 [suposició] [verbo en futuro]. Qui deu ser en aquestes hores?, ¿quién será a estas horas?7 on dec haver deixat (o posat)...? ¿dónde habré puesto...?8 què se'n deu haver fet [...]
|
99.
guarda
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] guarda. 6 mar [defensa] defensa. 7 [pastura de muntanya] pastos m pl de montaña. 8 pl [del pany] guardas. 9 donar en guarda poner bajo custodia, confiar. 10 tenir en guarda tener bajo custodia, guardar. m i f 11 guarda. Guarda forestal, guarda forestal. 12 [el qui forma part d'una guàrdia] guardia. 13 [...]
|
100.
descansar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
sobre dos murs molt forts, la bóveda descansa sobre dos muros muy fuertes. 6 [tenir confiança] descansar. Té un fill en qui pot descansar, tiene un hijo en quien puede descansar. 7 fig [alleujar-se d'un mal] descansar. v tr 8 [un membre, una eina, etc] dejar descansar. De tant en tant he de descansar el [...]
|