71.
fondre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] fundidora. v intr 8 [absorbir] embeber. Aquest paper fon, este papel embebe. v pron 9 fundirse, derretirse. Si plou, es fondrà la neu, si llueve la nieve se fundirá. 10 [una bombeta] fundirse. 11 [dissoldre's] diluirse, disolverse, deshacerse. Fondre's la sal a l'aigua, disolverse la sal en el agua. 12 fig [...]
|
72.
ocell
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 8 ocell del paradís ornit ave del paraíso, pájaro del sol. 9 ocell de mal temps (o de mal averany) fig pájaro de mal agüero. 10 ocell de març ornit [àguila marcenca] águila culebrera. 11 ocell de paper [ocellet] pajarita de papel, pajarita. 12 ocell de pas fig [persona] ave de paso. 13 ocell de [...]
|
73.
blanc
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 [color] blanco -ca. 2 [clar] blanco -ca. Carn blanca, carne blanca. Fusta blanca, madera blanca. 3 [vi] blanco -ca. 4 mar [cap no enquitranat] blanco -ca. 5 [en blanc] blanco -ca. Un paper blanc, un papel blanco. 6 [transparent] blanco -ca, transparente, incoloro -ra. Hi vols vidres [...]
|
74.
sant
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
santo encomendarse. 12 no ésser sant de la devoció d'algú no ser santo de la devoción de alguien. 13 sant de guix (o de paper d'estrassa) fig i fam santo de pajares. 14 sense encomanar-se a cap sant sin encomendarse a Dios ni al diablo. m 15 [imatge, gravats] santo. Un sant de fusta, un santo de madera [...]
|
75.
hi
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, le... algo (o un poco). Si no té prou paper, jo n'hi [li'n] deixaré, si no tiene suficiente papel yo le dejaré (o le dejaré un poco). 15 [en el llenguatge col·loquial forma que pren el pron li quan concorre amb en] le. N'hi [li'n] fa de totes, le hace de todo. [...]
|
76.
saber 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
) una casa para alquilar. 4 saber, conocer. Saps els motius del seu refús?, ¿sabes los motivos de su negativa?5 [haver après] saberse pron, saber. Aquest actor no sap el seu paper, este actor no se sabe su papel. 6 [entendre] saber, entender. No sé què vols dir, no sé qué quieres decir. 7 a saber (o és [...]
|
77.
cara
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 cara. 2 [semblant] cara, semblante m. 3 [part anterior del cos] cara. Posar-se de cara a la paret, ponerse de cara a la pared. 4 [d'un paper, d'un disc] cara. 5 geom cara. 6 [d'una moneda] cara, anverso m. 7 [superfície d'una cosa] cara. Les cares de la lluna, las caras de la luna. 8 fig [...]
f 1 cara. 2 [semblant] cara, semblante m. 3 [part anterior del cos] cara. Posar-se de cara a la paret, ponerse de cara a la pared. 4 [d'un paper, d'un disc] cara. 5 geom cara. 6 [d'una moneda] cara, anverso m. 7 [superfície d'una cosa] cara. Les cares de la lluna, las caras de la luna. 8 fig [aspecte d'una cosa] cara, aspecto m, cariz m. No m'agrada la cara que fa el mar, no me gusta el cariz que toma el mar. 9 bot [Chara sp] cara. 10 a cara o creu [per decidir] a cara o cruz. 11 a cara o creu [de manera arriscada] a cara o cruz. 12 a la cara d'algú fig [davant de] en la cara de alguien, en las narices de alguien fam. 13 amb la cara ja paga fam su cara lo dice todo. 14 amb mala cara con desagrado. 15 cara a (o per) cara fig [manifestament] cara a cara, frente a frente. Digues-m'ho cara a cara, dímelo cara a cara. 16 caure la cara de vergonya a algú fig i fam caérsele a alguien la cara de vergüenza. 17 clavar (o tirar, o fer petar) per la cara fig i fam [retreure violentament] echar en cara. 18 de cara [per davant] de cara. 19 de cara a cara (o de cara) a. De cara a la paret, cara a la pared. 20 de cara a la galeria fig para la galería. 21 desfer (o girar, o rompre) la cara fig i fam romperle a uno la cara. 22 donar (o treure) la cara fig i fam [en un afer] dar la cara. 23 donar (o treure, o mostrar) la cara per algú fig i fam [respondre per algú] dar (o sacar) la cara por alguno. 24 escopir a la cara d'algú [manifestar menyspreu] escupir a la cara a alguien. 25 fer bona (o mala) cara fam poner buena (o mala) cara. Quan li ho vaig dir va fer mala cara, cuando se lo dije puso mala cara. 26 fer bona (o mala) cara fam tener buena (o mala) cara. Fas bona cara aquest matí, tienes buena cara esta mañana. 27 fer (o plantar) cara fig i fam [oposar-se] plantar cara. 28 fer (o plantar) cara fig i fam [mancar al respecte] subirse a las barbas de alguien. 29 fer (o tenir) cara a fig [un edifici] estar frente a, estar enfrente de. 30 fer cara de bon noi (o d'innocent) fig i fam poner cara de bueno (o inocente). 31 fer cara de circumstància fig i fam poner cara de circunstancias. 32 fer cara de pomes agres fig i fam [estar enutjat] poner cara de perro (o de vinagre), torcer el gesto, poner mala cara. 33 fer cara de pomes agres fig i fam [no trobar-se bé] tener mala cara. 34 fer cara estirada (o llarga) fig poner cara larga. 35 fer (o tenir) dues cares fig i fam [ésser hipòcrita] hacer a dos caras, tener dos caras. 36 fer la cara fig [polir una cosa] lavar la cara. 37 fer per la seva bona cara fig hacer algo a alguien por su cara bonita (o por su linda cara). 38 fer una cara nova (o girar la cara) a algú fig i fam cruzar la cara a alguien, romper la cara a alguien. 39 girar cara fig i fam [fugir] darse el bote, dar media vuelta, largarse. 40 girar (o negar) la cara [evitar algú] volver la cara. 41 mudar (o trasmudar) la cara [per malaltia, per afecte, etc] cambiar de cara. 42 no mirar la cara a algú fig i fam no mirar a una persona a la cara. 43 no saber on té la cara fig [ésser maldestre] no saber alguien dónde tiene la cara. 44 no tenir cara per a senyar-se fig no tener cara para santiguarse, tener la cara chupada. 45 pagar amb la cara (o portar una cosa escrita a la cara) fig llevar algo en la cara (o escrito en la cara), vérsele en la cara. 46 rentar la cara fig i fam [adular] dar coba (o jabón), regalar el oído. 47 rompre's la cara fig sudar la gota gorda, hacer lo imposible, dejarse las uñas, romperse los cuernos. 48 sense mirar cara ni ulls fig sin miramientos, sin respeto. 49 tenir (o fer) cara de bon any fig estar de buen año. 50 tenir cara de pa de ral (o de lluna) tener cara de pan. 51 tenir cara d'ovella i urpes de llop fig ser una mosquita muerta. 52 tenir (o fer) cara de jutge (o de tres déus, o de pocs amics) fig tener cara de pocos amigos (o de vinagre, o de justo juez, o de perro). 53 tenir (o fer) cara de mal atzar (o de mal conhort) fig poner cara de viernes. 54 tenir (o fer) cara de malícia (o de Judes, o de nyau-nyau) tener aspecto de hipócrita (o traidor). 55 tenir (o fer) cara de pasqua fig i fam [alegre] poner cara de pascua. 56 tenir cara i ulls fig tener buena cara. 57 tenir la cara gruixuda fig i fam tener la cara de cemento armado, tener buenas espaldas (o tener las espaldas anchas). 58 trencar la cara a algú fig i fam romper la cara a alguien, torcer a uno el pescuezo. 59 veure's les cares fig i fam [amenaça] verse las caras. ![]() |
78.
anar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
gens bé, este abrigo no le va nada bien. Aquest paper li va com anell al dit, este papel le va como anillo al dedo. 13 [tenir en un indret determinat] ir. Les fitxes van al calaix de dalt, las fichas van en el cajón de arriba. 14 [conduir] ir, llevar. La carretera que va a Osca, la carretera que va a [...]
|