41.
escampar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
perfum deliciós, estas violetas despiden un perfume delicioso. 9 fig [una nova] difundir, divulgar, propagar, propalar. 10 fig i fam [diners] gastar. Li agrada molt escampar, le gusta mucho gastar. v intr 11 [el temps plujós, etc] aclarar, aclararse pron, despejarse pron. Si els núvols escampen no plourà [...]
|
42.
planta
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[fonaments] planta, cimientos m pl. 8 [plànol] planta. La planta d'una construcció, la planta de una construcción. 9 [fàbrica] planta, fábrica. Una planta pilot, una planta piloto. 10 fig [aspecte] planta. El seu xicot té molt bona planta, su novio tiene muy buena planta. 11 de nova planta de nueva planta (o [...]
|
43.
lluna
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
lluna nova, plena astr luna nueva, llena. 20 mitja lluna media luna. 21 mitja lluna fig [el món islàmic] media luna. 22 voler agafar la lluna amb un cove (o amb les dents) fig querer alcanzar la luna. [...]
|
44.
vent
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pel vent azotado por los vientos. 15 bon vent! (o bon vent i barca nova!) fam ¡buen viaje! Si vol marxar..., bon vent!, si quiere marcharse... ¡buen viage!16 canviar el vent cambiar el viento. 17 contra vent i marea fig [obstinadament] contra viento y marea. 18 córrer més que el vent (o anar com el [...]
|
45.
llei
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pizca) de. No tinc llei de pa, no tengo ni pizca de pan. 15 llei de l'avantatge esport ley de la ventaja. 16 llei de l'embut fam ley del embudo. 17 llei escrita ley escrita. 18 llei marcial ley marcial. 19 llei nova (o de gràcia, o evangèlica) ley nueva (o de gracia, o evangélica). 20 llei orgànica ley [...]
|
46.
veu
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 voz. Veu feble, presa, voz débil, tomada. 2 [dels animals] voz. 3 fig voz. La dolça veu de la flauta, la dulce voz de la flauta. La veu del vent, la voz del viento. 4 [mot] voz, palabra. 5 [notícia, rumor] voz, rumor m. 6 [opinió] voz. La veu del poble, la voz del pueblo. 7 fig voz. Una nova [...]
|
47.
cara
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
dos caras, tener dos caras. 36 fer la cara fig [polir una cosa] lavar la cara. 37 fer per la seva bona cara fig hacer algo a alguien por su cara bonita (o por su linda cara). 38 fer una cara nova (o girar la cara) a algú fig i fam cruzar la cara a alguien, romper la cara a alguien. 39 girar cara fig i [...]
f 1 cara. 2 [semblant] cara, semblante m. 3 [part anterior del cos] cara. Posar-se de cara a la paret, ponerse de cara a la pared. 4 [d'un paper, d'un disc] cara. 5 geom cara. 6 [d'una moneda] cara, anverso m. 7 [superfície d'una cosa] cara. Les cares de la lluna, las caras de la luna. 8 fig [aspecte d'una cosa] cara, aspecto m, cariz m. No m'agrada la cara que fa el mar, no me gusta el cariz que toma el mar. 9 bot [Chara sp] cara. 10 a cara o creu [per decidir] a cara o cruz. 11 a cara o creu [de manera arriscada] a cara o cruz. 12 a la cara d'algú fig [davant de] en la cara de alguien, en las narices de alguien fam. 13 amb la cara ja paga fam su cara lo dice todo. 14 amb mala cara con desagrado. 15 cara a (o per) cara fig [manifestament] cara a cara, frente a frente. Digues-m'ho cara a cara, dímelo cara a cara. 16 caure la cara de vergonya a algú fig i fam caérsele a alguien la cara de vergüenza. 17 clavar (o tirar, o fer petar) per la cara fig i fam [retreure violentament] echar en cara. 18 de cara [per davant] de cara. 19 de cara a cara (o de cara) a. De cara a la paret, cara a la pared. 20 de cara a la galeria fig para la galería. 21 desfer (o girar, o rompre) la cara fig i fam romperle a uno la cara. 22 donar (o treure) la cara fig i fam [en un afer] dar la cara. 23 donar (o treure, o mostrar) la cara per algú fig i fam [respondre per algú] dar (o sacar) la cara por alguno. 24 escopir a la cara d'algú [manifestar menyspreu] escupir a la cara a alguien. 25 fer bona (o mala) cara fam poner buena (o mala) cara. Quan li ho vaig dir va fer mala cara, cuando se lo dije puso mala cara. 26 fer bona (o mala) cara fam tener buena (o mala) cara. Fas bona cara aquest matí, tienes buena cara esta mañana. 27 fer (o plantar) cara fig i fam [oposar-se] plantar cara. 28 fer (o plantar) cara fig i fam [mancar al respecte] subirse a las barbas de alguien. 29 fer (o tenir) cara a fig [un edifici] estar frente a, estar enfrente de. 30 fer cara de bon noi (o d'innocent) fig i fam poner cara de bueno (o inocente). 31 fer cara de circumstància fig i fam poner cara de circunstancias. 32 fer cara de pomes agres fig i fam [estar enutjat] poner cara de perro (o de vinagre), torcer el gesto, poner mala cara. 33 fer cara de pomes agres fig i fam [no trobar-se bé] tener mala cara. 34 fer cara estirada (o llarga) fig poner cara larga. 35 fer (o tenir) dues cares fig i fam [ésser hipòcrita] hacer a dos caras, tener dos caras. 36 fer la cara fig [polir una cosa] lavar la cara. 37 fer per la seva bona cara fig hacer algo a alguien por su cara bonita (o por su linda cara). 38 fer una cara nova (o girar la cara) a algú fig i fam cruzar la cara a alguien, romper la cara a alguien. 39 girar cara fig i fam [fugir] darse el bote, dar media vuelta, largarse. 40 girar (o negar) la cara [evitar algú] volver la cara. 41 mudar (o trasmudar) la cara [per malaltia, per afecte, etc] cambiar de cara. 42 no mirar la cara a algú fig i fam no mirar a una persona a la cara. 43 no saber on té la cara fig [ésser maldestre] no saber alguien dónde tiene la cara. 44 no tenir cara per a senyar-se fig no tener cara para santiguarse, tener la cara chupada. 45 pagar amb la cara (o portar una cosa escrita a la cara) fig llevar algo en la cara (o escrito en la cara), vérsele en la cara. 46 rentar la cara fig i fam [adular] dar coba (o jabón), regalar el oído. 47 rompre's la cara fig sudar la gota gorda, hacer lo imposible, dejarse las uñas, romperse los cuernos. 48 sense mirar cara ni ulls fig sin miramientos, sin respeto. 49 tenir (o fer) cara de bon any fig estar de buen año. 50 tenir cara de pa de ral (o de lluna) tener cara de pan. 51 tenir cara d'ovella i urpes de llop fig ser una mosquita muerta. 52 tenir (o fer) cara de jutge (o de tres déus, o de pocs amics) fig tener cara de pocos amigos (o de vinagre, o de justo juez, o de perro). 53 tenir (o fer) cara de mal atzar (o de mal conhort) fig poner cara de viernes. 54 tenir (o fer) cara de malícia (o de Judes, o de nyau-nyau) tener aspecto de hipócrita (o traidor). 55 tenir (o fer) cara de pasqua fig i fam [alegre] poner cara de pascua. 56 tenir cara i ulls fig tener buena cara. 57 tenir la cara gruixuda fig i fam tener la cara de cemento armado, tener buenas espaldas (o tener las espaldas anchas). 58 trencar la cara a algú fig i fam romper la cara a alguien, torcer a uno el pescuezo. 59 veure's les cares fig i fam [amenaça] verse las caras. ![]() |