Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

cenyir

v tr
1 [voltar] ceñir. Cenyir el front d'algú amb (o d') una diadema, ceñir la frente de alguien con una diadema.
2 fig ceñir, rodear. Cenyir una ciutat de muralles, ceñir una ciudad de murallas.
3 [envoltar estretament] ceñir, apretar. Una faixa li cenyia la cintura, una faja le ceñía la cintura.
4 [ajustar] ceñir, ajustar. Cenyeix-li el vestit, que li grandeja, cíñele el vestido, que le viene grande.
5 mar ceñir.

v pron
6 fig [limitar-se] ceñirse, atenerse, limitarse, sujetarse. T'has de cenyir a allò que et diuen, debes ceñirte a lo que te dicen.
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions