vtr 1 [voltar] ceñir. Cenyir el front d'algú amb (o d') una diadema, ceñir la frente de alguien con una diadema. 2fig ceñir, rodear. Cenyir una ciutat de muralles, ceñir una ciudad de murallas. 3 [envoltar estretament] ceñir, apretar. Una faixa li cenyia la cintura, una faja le ceñía la cintura. 4 [ajustar] ceñir, ajustar. Cenyeix-li el vestit, que li grandeja, cíñele el vestido, que le viene grande. 5mar ceñir.
vpron 6fig [limitar-se] ceñirse, atenerse, limitarse, sujetarse. T'has de cenyir a allò que et diuen, debes ceñirte a lo que te dicen.