161.
any
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
que un gallo. 30 fer (o complir) anys pl ser mi (o tu, o su...) cumpleaños. Avui faig anys, hoy es mi cumpleaños. 31 fer (o complir)... anys pl cumplir... años. Ahir va fer vuit anys, ayer cumplió ocho años. 32 l'any xeix (o d'en Quinze) pl fig i fam [mai] cuando las ranas críen (o tengan) pelo. 33 no [...]
|
162.
como
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
(o tant de fred) com ahir. 4 [aproximadamente] si fa no fa, prop de, gairebé. Me dio como dos docenas de rosas, em va donar si fa no fa dues dotzenes de roses. 5 [como si fuese] com si fos. Tiene un acento como extranjero, té un accent com si fos estranger. 6 [en calidad de] com a. Irá a la reunión [...]
|
163.
gràcia
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
chica te hace gracia. 19 fer gràcia [denotant una sorpresa desagradable] tener gracia (o chiste). Em fas gràcia! Si encara ahir afirmaves tot el contrari, ¡tiene gracia! Ayer mismo afirmabas todo lo contrario. 20 fer gràcia de [concedir] hacer merced (o gracia) de. El rei li va fer gràcia de terres i [...]
|
164.
de 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
de vuit a nou, abren de ocho a nueve. D'ara endavant, de ahora en adelante. 5 [amb pp] de [sin pp]. És cuit de dilluns, es del lunes. Aquest peix és fet d'ahir, este pescado es de ayer. 6 [durada, espai de temps] de. De menut va marxar de casa seva, de pequeño se fue de su casa. 7 [durada, espai de [...]
|
165.
nariz
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
narices con alguien fig i fam [encontrárselo] topar, topar nas a nas. Ayer me di de narices con mi jefe, ahir vaig topar nas a nas amb el meu director. 14 darse de narices en algo fig i fam [estrellarse ante una dificultad] estavellar-se, topar. Se dio de narices en aquel problema, es va estavellar amb [...]
|
166.
tant
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Tant... com: així. Armes així defensives com ofensives. Tant, en el sentit de la quantitat de, tal nombre de (davant d'un subs.), es pot escriure tant de. Fan tant de soroll (o tant soroll), que m'eixorden. Avui no fa tant de vent (o tant vent) com ahir. 2 Per tant: Doncs. Per consegüent. En [...]
v tr 1 [cessar de subjectar] dejar. Deixa el xerrac i agafa la serra, deja el serrucho y coge la sierra. 2 [posar en un lloc] dejar. On he deixat les claus?, ¿dónde he dejado las llaves? 3 [fer un senyal, etc] dejar. El got ha deixat una marca a la taula, el vaso ha dejado una marca en la mesa. 4 abs [destenyir] desteñir. Aquesta roba deixa, esta ropa destiñe. 5 abs [produir guany] dejar fam, producir. És un negoci que deixa molt, es un negocio que deja (o produce) mucho. 6 [seguit d'infinitiu] [no impedir] dejar. Han deixat escapar un pres, han dejado escapar a un preso. Deixa'l anar a la festa, déjalo ir a la fiesta. 7 [cessar d'ésser en un lloc] dejar, abandonar. Ha deixat Barcelona i s'ha instal·lat a Girona, ha dejado Barcelona y se ha instalado en Gerona. 8 [abandonar algú] dejar, abandonar. Per ella ha deixat la dona i els fills, por ella ha dejado a la mujer y a los hijos. 9 [fer que resti] dejar. He deixat el nen amb els meus pares, he dejado al niño con mis padres. Ha deixat tota la carn al plat, ha dejado toda la carne en el plato. 10 dejar. En morir va deixar molts deutes, al morir dejó muchas deudas. 11 [en un estat] dejar. Deixar un espai en blanc, dejar un espacio en blanco. 12 [renunciar de fer] dejar, abandonar. Ha deixat els estudis, ha dejado los estudios. 13 [cessar] dejar. Això ha deixat de tenir interès, esto ha dejado de tener interés. 14 [llegar] dejar, legar. L'oncle, en morir, em deixà una caseta, el tío, al morir, me dejó una casita. 15 [prestar] dejar, prestar. Deixa'm el llapis, déjame el lápiz. 16 [no desposseir] dejar. El tribunal ha deixat els fills a la mare, el tribunal ha dejado los hijos a la madre. 17 fig dejar. La discussió d'ahir em va deixar molt mal record, la discusión de ayer me dejó muy mal recuerdo. 18 dejar, dejar que. Deixa treballar la teva dona, deja trabajar a tu mujer, deja que tu mujer trabaje. 19 deixar a desitjar dejar que desear. 20 deixar anar soltar. Deixar anar una corda, soltar una cuerda. 21 deixar anar [no retenir] soltar. Deixar anar un renec, soltar una palabrota. 22 deixar anar [un càrrec, etc] soltar. 23 deixar caure fig dejar caer. Va deixar caure que volia abandonar els estudis, dejó caer que quería abandonar los estudios. 24 deixar córrer dejar correr. 25 deixar dir (o parlar) dejar decir (o hablar). 26 deixar endarrere (o darrere o enrere) dejar atrás. 27 deixar-hi la pell (o la vida) dejar (o dejarse) la piel (o el pellejo). 28 deixar passar el temps (o les hores, o els dies, etc) dejar pasar el tiempo (o las horas, o los días, etc). 29 deixar per a dejar para. Els plors, deixa'ls per als nens, los llantos, déjalos para los niños. 30 deixar sense res dejar sin nada. 31 deixem-ho així dejémoslo así. 32 no deixar de no dejar de. No deixis de trucar-me, no dejes de llamarme. 33 no deixar perdre res no dejar escapar nada. 34 no deixar viure no dejar vivir. v pron 35 dejarse. Deixar-se agafar, dejarse coger. 36 dejarse, abandonarse. Era molt polit, però ara s'ha deixat molt, era muy aseado, pero ahora se ha dejado mucho. 37 dejarse. En Joan s'ha deixat barba, Juan se ha dejado barba. 38 [descuidar-se] dejarse. Et volia dur el llibre, però me l'he deixat, quería traerte el libro, pero me lo he dejado. 39 deixar-se anar dejarse ir. 40 deixar-se caure fig dejarse caer. Es va deixar caure a la reunió, se dejó caer por la reunión. 41 deixar-se convèncer dejarse convencer. 42 deixar-se de dejarse de. Deixa't de bestieses, déjate de tonterías. 43 deixar-se dur (o portar) per dejarse llevar por. Deixar-se dur per la gelosia, dejarse llevar por los celos. 44 deixar-se veure fam dejarse ver. A la fi es deixà veure, por fin se dejó ver. |
167.
deixar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, prestar. Deixa'm el llapis, déjame el lápiz. 16 [no desposseir] dejar. El tribunal ha deixat els fills a la mare, el tribunal ha dejado los hijos a la madre. 17 fig dejar. La discussió d'ahir em va deixar molt mal record, la discusión de ayer me dejó muy mal recuerdo. 18 dejar, dejar que. Deixa treballar [...]
|
168.
lo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'l [només amb imperatiu], el (o l'). ¡Quiérelo!, estima'l!pron m pers de 3a pers del pl 30 [delante del verbo] els, -los [posposat a l'infinitiu]. Los compró ayer, els va comprar (o va comprar-los) ahir. 31 [detrás del verbo] -los [només amb infinitiu i imperatiu], 'ls [només amb imperatiu], els [...]
|
169.
pasar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, ja han passat els freds. 44 [suceder] passar. Esto pasó ayer, això va passar ahir. ¿Qué te pasa?, què et passa?45 jocs passar. 46 como si no hubiese pasado nada com si res, com aquell qui res. 47 ir pasando anar passant (o fent). 48 pasar delante de passar al davant de. 49 pasar de fig i fam tant [...]
|
170.
conseqüència
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. Aquesta ressaca és el deixat del temporal d'ahir. derivació ròssec, allò que s'esdevé com a conseqüència forçada d'una cosa. El ròssec d'una malaltia. contracop, en la frase de contracop, com a conseqüència. 2 En dialèctica, proposició que es dedueix lògicament d'un principi posat. corol·lari [...]
|