31.
mamilinció
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Pràctica sexual consistent a llepar, mossegar o fregar amb els llavis els mugrons o els pits d'una persona. [...]
|
32.
picar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la vida
Mossegar sense força, un gos de pastor, un cap de bestiar per a fer-lo fugir d'un lloc o per a retornar-lo al ramat. [...]
|
33.
caudofàgia
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Conducta redirigida d'alguns animals, especialment dels porcs, que consisteix a mossegar la cua d'un altre animal, especialment en situacions d'estrès, i que es produeix sobretot quan no tenen possibilitat de barrigar. [...]
|
34.
mossegador
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Que sol mossegar. mossegaire. Aquesta mula és mossegaire. mossegós. Un gos mossegós. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
35.
dent
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
dientes. 6 clavar les dents [mossegar] clavar los dientes, hincar el diente. 7 cruixir (o petar) de dents algú [pel fred, la por] dar diente con diente, castañetearle los dientes a alguien. 8 cruixir (o petar) de dents algú [de ràbia, d'irritació] crujirle (o rechinarle) a uno los dientes. 9 deixar-hi les [...]
f 1 anat diente m. Dents sanes, dientes sanos. Una dent de llet, un diente de leche. 2 [en forma de dent] diente m. Les dents d'una serra, los dientes de una sierra. 3 [pic agut i aïllat] pico m, diente m. 4 gràf i tecnol diente m. 5 anar armat fins a les dents fig i fam ir armado hasta los dientes. 6 clavar les dents [mossegar] clavar los dientes, hincar el diente. 7 cruixir (o petar) de dents algú [pel fred, la por] dar diente con diente, castañetearle los dientes a alguien. 8 cruixir (o petar) de dents algú [de ràbia, d'irritació] crujirle (o rechinarle) a uno los dientes. 9 deixar-hi les dents fig [sortir-hi perdent] dejar el pellejo. 10 dents canines, incisives, molars dientes caninos, incisivos, molares. 11 dent de lleó bot [Taraxacum officinale] diente de león. 12 dent de llop gràf diente de lobo. 13 ensenyar les dents fig i fam enseñar (o mostrar) los dientes, enseñar los colmillos. 14 esmolar algú les dents fig i fam aguzar alguien los dientes. 15 no arribar a les dents [un menjar] no haber para un diente. 16 no passar de les dents algú fig i fam no poder ver ni en pintura a uno, tenerlo atragantado, tenerlo entre dientes. 17 parlar entre dents [sense entendre's] hablar entre dientes. 18 prendre a dents [una cosa] poner los cinco sentidos en. 19 riure de les dents enfora fig i fam [sense sinceritat] reír de dientes afuera. 20 sortir-li les dents [a un nen] echar (o salirle) los dientes. 21 tenir (o venir amb) les dents esmolades fig i fam tener (o venir con) las uñas fuera. 22 tenir les dents llargues (o tenir bona dent) fig [tenir molta gana] tener buen diente (o buen saque). 23 tenir una dent corcada tener una muela picada (o un diente picado). |
36.
ferir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 lesionar nafrar. La sella li ha nafrat tot l'entrecuix. tallar punxar mossegar erosionar la pell esgarrinxar esgarrapar llancejar, ferir amb una llança. assagetar llampar, ferir, el llamp. Un pi llampat. entreferir-se malferir, ferir greument. enferrissaro enferrar, travessar algú amb una [...]
|
37.
hipòcrita
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) tenir cap d'ovella i garres de llop tenir parlar d'ovella i mossegar de llop tenir cara de dijous sant i fets de carnestoltes anar amb pell d'ovella cara de nyau-nyau tenir la creu en els pits i el diable en els dits(refrany mallorquí) tirar la pedra i amagar la mà tenir mel a la boca i fel al cor [...]
|
38.
atacar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
en sortiràs perdent. caure (sobre algú), atacar sobtosament (mil.). tornar-s'hi, atacar a un que ens ataca. treure les ungles, atacar després d'ésser provocat. mossegar(fig.), atacar acerbament de paraula. atemptar(v. intr.), atacar algú amb intenció de matar-lo. Atemptar contra algú, contra la [...]
|
39.
robar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
.), furtar. arrambar amb(alguna cosa), robar-la. polir(a algú una cosa) (fam.), íd. pispar(fam.), íd. afaitar(fig.) mossegar(fam.) emblar, prendre, robar. desvalisar, robar a algú les coses que porta. espoliar, desposseir algú d'allò que li pertany. Hom pot espoliar àdhuc valent-se de [...]
|