1.
desenutjar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar enutjat. Cessar d'estar enutjat. Potser el teu germà es desenutjarà si el convidem al cinema. [...]
|
2.
desenutjar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com viatjar.
[...]
|
3.
desenutjar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [assossegar] desenojar. v pron 2 desenojarse. [...]
|
4.
desenutjar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
calmar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
desenuig
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de desenutjar o de desenutjar-se; l'efecte. [...]
|
6.
desenuig
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [acció de desenutjar] desenojo. [...]
|
7.
desenojar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [desenfadar] desenutjar, desenfadar, desempipar. v pron 2 desenutjar-se, calmar-se. 3 fig distreure's, esbargir-se. [...]
|
8.
desensañar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr calmar, asserenar, desenutjar. [...]
|
9.
desempipar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr i pron → desenutjar [...]
|
10.
apaivagar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
aplacar(la ira) amainar, fer disminuir d'intensitat. La seva humilitat amainà la ira del rival. calmar(->) amansir(->) assossegar mitigar(la ira, etc.) pacificar desenquimerar desenfadar desenfuriar desenutjar desarmar(fig.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|