Resultats de la cerca frase exacta: 199
|
191.
mareograma
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Indústria. Energia
[...]
|
|
192.
sobreelevació meteorològica
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Transports
Sobreelevació de la superfície de l'aigua produïda a la zona costanera com a conseqüència de variacions de la pressió atmosfèrica i del vent. [...]
|
|
193.
agua
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 4 [lágrimas] llàgrimes pl, plor m. 5 [orina] aigua, riu m fam. 6 mar [agujero] via d'aigua. 7 mar [flujo o reflujo] marea. 8 mar corrent m [marí], correntia. 9 pl [de un diamante] aigües. 10 pl [de una tela, madera, etc] aigües. 11 pl mar aigües. Aguas internacionales, aigües internacionals. 12 pl [...]
|
|
194.
subir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
vehículo] pujar, muntar. Subir a la barca, a una barca, pujar a la barca, en una barca. 10 [un río, una marea, una pared] pujar. 11 [fiebre] pujar. 12 [ascender, importar] pujar, ascendir. Los gastos extras suben a cincuenta euros, les despeses extraordinàries pugen a cinquanta euros. 13 [la bolsa] pujar [...]
|
|
195.
viento
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] perdre la xaveta (o el cap, o el seny). 8 contra viento y marea contra vent i marea. 9 corren malos vientos para... fig són temps dolents per a.... 10 darle a uno el viento de una cosa fig [sospechar] flairar (o ensumar) una cosa. 11 despedir (o echar) con viento fresco fam engegar a dida (o a passeig, o [...]
|
|
196.
bassa
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
Dipòsit d'aigua entre les roques, normalment en una línia de costa. [...]
|
|
197.
dàtum vertical
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
marea més baixa. Les altituds referides a un el·lipsoide terrestre s'anomenen altituds el·lipsoidals (simbolitzades per h). Vegeu també dàtum horitzontal i sistema de referència vertical. [...]
|
|
198.
vent
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
pel vent azotado por los vientos. 15 bon vent! (o bon vent i barca nova!) fam ¡buen viaje! Si vol marxar..., bon vent!, si quiere marcharse... ¡buen viage!16 canviar el vent cambiar el viento. 17 contra vent i marea fig [obstinadament] contra viento y marea. 18 córrer més que el vent (o anar com el [...]
|
|
199.
aigua
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
aguas jurisdiccionales. 32 aigües mares (o de cristal·lització) aguas madres. 33 aigües mortes marea muerta, aguas muertas. 34 aigües negres (o residuals) aguas sucias (o residuales). 35 aigües territorials aguas territoriales. 36 aigües vives aguas vivas. 37 anar aigua amunt fig [anar endavant] ir [...]
f 1 [líquid] agua. Un doll d'aigua, un chorro de agua. Una aigua molt clara, un agua muy clara. 2 [pluja] agua. Avui tindrem aigua, hoy tendremos agua. 3 [riu, riera, torrent, mar, etc] aguas pl. 4 [orina, suor] agua. 5 [suc de les fruites] agua. 6 pl [líquid amniòtic] aguas. 7 a l'aigua! ¡al agua! 8 aigua amunt agua arriba (o aguas arriba). 9 aigua avall agua abajo (o aguas abajo). 10 aigua baixant [en un pendent] más abajo. 11 aigua beneita (o lustral) agua bendita. 12 aigua blana quím agua blanda (o delgada). 13 aigua de calç agua de cal. 14 aigua de Colònia agua de colonia. 15 aigua de pluja agua de lluvia (o llovediza). 16 aigua dolça agua dulce. 17 aigua d'olor agua de olor. 18 aigua dura agua dura (o cruda, o gorda). 19 aigua ferruginosa agua ferruginosa. 20 aigua lustral agua lustral. 21 aigua mineral agua mineral. 22 aigua moixa agua estancada. 23 aigua natural (o de l'aixeta) agua natural. 24 aigua oxigenada agua oxigenada. 25 aigua pesant agua pesada. 26 aigua potable agua potable. 27 aigua règia agua regia. 28 aigua salabrosa agua salobre. 29 aigua termal agua termal (o aguas termales). 30 aigües fecals (o residuals) aguas sucias (o residuales). 31 aigües jurisdiccionals aguas jurisdiccionales. 32 aigües mares (o de cristal·lització) aguas madres. 33 aigües mortes marea muerta, aguas muertas. 34 aigües negres (o residuals) aguas sucias (o residuales). 35 aigües territorials aguas territoriales. 36 aigües vives aguas vivas. 37 anar aigua amunt fig [anar endavant] ir viento en popa. 38 anar aigua avall fig ir de capa caída. 39 ballar l'aigua als ulls d'algú fig i fam bailar el agua a alguien. 40 ésser clar com l'aigua (o més clar que l'aigua) ser claro como (o tan claro como, o más claro que) el agua. 41 ésser home a l'aigua fig ser hombre al agua, estar perdido. 42 estar amb l'aigua fins al coll fig estar con el agua al cuello. 43 fer aigües mar [una embarcació] hacer agua. 44 fer aigües fig [flaquejar] hacer agua. 45 fer venir aigua a la boca fig hacerse la boca agua, poner los dientes largos, alargar los dientes. Aquests pastissos em fan venir aigua a la boca, se me hace la boca agua ante estos pasteles (o estos pasteles me ponen los dientes largos). 46 nedar entre dues aigües fig nadar (o estar) entre dos aguas, encender (o poner) una vela a Dios y otra al diablo. 47 negar-se (o ofegar-se) en poca aigua (o en un got d'aigua) fig ahogarse en un vaso de agua. 48 portar (o fer anar) l'aigua al seu molí fig llevar el agua a su molino, arrimar el ascua a su sardina. 49 seguir les aigües mar [d'un vaixell] seguir la popa. 50 tornar les aigües a mare volver las aguas a su cauce. 51 tornar les aigües a mare fig [sortir d'una mala temporada] volver las aguas a su cauce. 52 trencar aigües [una partera] romper aguas. 53 treure'n l'aigua clara fig i fam sacar algo en claro (o en limpio). 
|
f
1 [líquid] agua. Un doll d'aigua, un chorro de agua. Una aigua molt clara, un agua muy clara.
2 [pluja] agua. Avui tindrem aigua, hoy tendremos agua.
3 [riu, riera, torrent, mar, etc] aguas pl.
4 [orina, suor] agua.
5 [suc de les fruites] agua.
6 pl [líquid amniòtic] aguas.
7 a l'aigua! ¡al agua!
8 aigua amunt agua arriba (o aguas arriba).
9 aigua avall agua abajo (o aguas abajo).
10 aigua baixant [en un pendent] más abajo.
11 aigua beneita (o lustral) agua bendita.
12 aigua blana quím agua blanda (o delgada).
13 aigua de calç agua de cal.
14 aigua de Colònia agua de colonia.
15 aigua de pluja agua de lluvia (o llovediza).
16 aigua dolça agua dulce.
17 aigua d'olor agua de olor.
18 aigua dura agua dura (o cruda, o gorda).
19 aigua ferruginosa agua ferruginosa.
20 aigua lustral agua lustral.
21 aigua mineral agua mineral.
22 aigua moixa agua estancada.
23 aigua natural (o de l'aixeta) agua natural.
24 aigua oxigenada agua oxigenada.
25 aigua pesant agua pesada.
26 aigua potable agua potable.
27 aigua règia agua regia.
28 aigua salabrosa agua salobre.
29 aigua termal agua termal (o aguas termales).
30 aigües fecals (o residuals) aguas sucias (o residuales).
31 aigües jurisdiccionals aguas jurisdiccionales.
32 aigües mares (o de cristal·lització) aguas madres.
33 aigües mortes marea muerta, aguas muertas.
34 aigües negres (o residuals) aguas sucias (o residuales).
35 aigües territorials aguas territoriales.
36 aigües vives aguas vivas.
37 anar aigua amunt fig [anar endavant] ir viento en popa.
38 anar aigua avall fig ir de capa caída.
39 ballar l'aigua als ulls d'algú fig i fam bailar el agua a alguien.
40 ésser clar com l'aigua (o més clar que l'aigua) ser claro como (o tan claro como, o más claro que) el agua.
41 ésser home a l'aigua fig ser hombre al agua, estar perdido.
42 estar amb l'aigua fins al coll fig estar con el agua al cuello.
43 fer aigües mar [una embarcació] hacer agua.
44 fer aigües fig [flaquejar] hacer agua.
45 fer venir aigua a la boca fig hacerse la boca agua, poner los dientes largos, alargar los dientes. Aquests pastissos em fan venir aigua a la boca, se me hace la boca agua ante estos pasteles (o estos pasteles me ponen los dientes largos).
46 nedar entre dues aigües fig nadar (o estar) entre dos aguas, encender (o poner) una vela a Dios y otra al diablo.
47 negar-se (o ofegar-se) en poca aigua (o en un got d'aigua) fig ahogarse en un vaso de agua.
48 portar (o fer anar) l'aigua al seu molí fig llevar el agua a su molino, arrimar el ascua a su sardina.
49 seguir les aigües mar [d'un vaixell] seguir la popa.
50 tornar les aigües a mare volver las aguas a su cauce.
51 tornar les aigües a mare fig [sortir d'una mala temporada] volver las aguas a su cauce.
52 trencar aigües [una partera] romper aguas.
53 treure'n l'aigua clara fig i fam sacar algo en claro (o en limpio).