151.
síncope vasovagal
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
debilitat, pal·lidesa, suor freda, visió de llums, acúfens i nàusees. La recuperació és total al cap de pocs minuts. En algunes ocasions, hom observa la presència de convulsions, durant la crisi, causades per anòxia cerebral transitòria. Apareix habitualment com a resposta a determinades situacions (dolor [...]
|
152.
empapar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[recoger un líquido] eixugar. Empapé el agua del suelo con un trapo, vaig eixugar l'aigua del terra amb un drap. 5 estar empapado estar xop. 6 estar empapado de sudor estar amarat de suor. v pron 7 amarar-se, xopar-se. 8 embeure's, beure's. 9 fig [enterarse bien] gravar en el pensament. Tienes que [...]
|
153.
eixugar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 assecar(->) eixamorar, llevar la humitat d'una cosa. torcar, eixugar amb un drap. esponjar, eixugar amb una esponja o amb un objecte esponjós. Amb el mocador s'esponjà la suor del front. escórrer, eixugar un recipient deixant-ne córrer l'aigua. Escórrer els plats. dessucar [...]
|
154.
xoc
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
oxidatiu. Clínicament es manifesta per signes d'insuficient irrigació perifèrica (pal·lidesa, cianosi, suor freda, etc), descens de la tensió arterial, amb taquicàrdia i pols filiforme, disminució de la funció renal (oligoanúria), nàusees i set. Una vegada iniciat el xoc, l'organisme respon amb una reacció [...]
|
155.
mullar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 L'aigua o altre líquid adherir-se a la superfície d'una cosa o penetrar-ne els porus (el subjecte és el líquid). humitejar(->) banyar, mullar abundosament. La suor li banyava el front. enrosar, mullar de ros. Fig.: La cara se'm va enrosar d'una suor freda. sotaiguar, mullar un [...]
|
156.
oler
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] fer pudor, pudir. Huele a sudor, fa pudor de suor. 6 [hacer buen olor] flairar. ¡Cómo huelen estas rosas!, com flairen aquestes roses!7 fig fer olor (o pudor), pudir. Esto huele a trampa, això fa olor de (o put a) trampa. 8 no olerle bien a uno fig no agradar-li gaire (o gens), no fer-li gens de goig [...]
|
157.
amarar [o amerar]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. banyar. La suor li banyava el front. Van arribar banyats a casa. calar. L'aigua li calava el vestit. Cp. impregnar mullar. 2 (amarar-seo amerar-sepron.) embeure's estar xopo quedar xop Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
158.
esforç
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
punya suadao suor(fig.) matament cop de coll, esforç fatigós per obtenir quelcom. lluita, esforç violent per obtenir quelcom, per evitar un mal. impossible(m.). Hem fet els impossibles per aconseguir-ho. fuga, esforç extraordinari, de més a més. Haurem de fer una fuga, si ho volem acabar [...]
|
159.
aigua
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [líquid] agua. Un doll d'aigua, un chorro de agua. Una aigua molt clara, un agua muy clara. 2 [pluja] agua. Avui tindrem aigua, hoy tendremos agua. 3 [riu, riera, torrent, mar, etc] aguas pl. 4 [orina, suor] agua. 5 [suc de les fruites] agua. 6 pl [líquid amniòtic] aguas. 7 a l'aigua! ¡al agua [...]
f 1 [líquid] agua. Un doll d'aigua, un chorro de agua. Una aigua molt clara, un agua muy clara. 2 [pluja] agua. Avui tindrem aigua, hoy tendremos agua. 3 [riu, riera, torrent, mar, etc] aguas pl. 4 [orina, suor] agua. 5 [suc de les fruites] agua. 6 pl [líquid amniòtic] aguas. 7 a l'aigua! ¡al agua! 8 aigua amunt agua arriba (o aguas arriba). 9 aigua avall agua abajo (o aguas abajo). 10 aigua baixant [en un pendent] más abajo. 11 aigua beneita (o lustral) agua bendita. 12 aigua blana quím agua blanda (o delgada). 13 aigua de calç agua de cal. 14 aigua de Colònia agua de colonia. 15 aigua de pluja agua de lluvia (o llovediza). 16 aigua dolça agua dulce. 17 aigua d'olor agua de olor. 18 aigua dura agua dura (o cruda, o gorda). 19 aigua ferruginosa agua ferruginosa. 20 aigua lustral agua lustral. 21 aigua mineral agua mineral. 22 aigua moixa agua estancada. 23 aigua natural (o de l'aixeta) agua natural. 24 aigua oxigenada agua oxigenada. 25 aigua pesant agua pesada. 26 aigua potable agua potable. 27 aigua règia agua regia. 28 aigua salabrosa agua salobre. 29 aigua termal agua termal (o aguas termales). 30 aigües fecals (o residuals) aguas sucias (o residuales). 31 aigües jurisdiccionals aguas jurisdiccionales. 32 aigües mares (o de cristal·lització) aguas madres. 33 aigües mortes marea muerta, aguas muertas. 34 aigües negres (o residuals) aguas sucias (o residuales). 35 aigües territorials aguas territoriales. 36 aigües vives aguas vivas. 37 anar aigua amunt fig [anar endavant] ir viento en popa. 38 anar aigua avall fig ir de capa caída. 39 ballar l'aigua als ulls d'algú fig i fam bailar el agua a alguien. 40 ésser clar com l'aigua (o més clar que l'aigua) ser claro como (o tan claro como, o más claro que) el agua. 41 ésser home a l'aigua fig ser hombre al agua, estar perdido. 42 estar amb l'aigua fins al coll fig estar con el agua al cuello. 43 fer aigües mar [una embarcació] hacer agua. 44 fer aigües fig [flaquejar] hacer agua. 45 fer venir aigua a la boca fig hacerse la boca agua, poner los dientes largos, alargar los dientes. Aquests pastissos em fan venir aigua a la boca, se me hace la boca agua ante estos pasteles (o estos pasteles me ponen los dientes largos). 46 nedar entre dues aigües fig nadar (o estar) entre dos aguas, encender (o poner) una vela a Dios y otra al diablo. 47 negar-se (o ofegar-se) en poca aigua (o en un got d'aigua) fig ahogarse en un vaso de agua. 48 portar (o fer anar) l'aigua al seu molí fig llevar el agua a su molino, arrimar el ascua a su sardina. 49 seguir les aigües mar [d'un vaixell] seguir la popa. 50 tornar les aigües a mare volver las aguas a su cauce. 51 tornar les aigües a mare fig [sortir d'una mala temporada] volver las aguas a su cauce. 52 trencar aigües [una partera] romper aguas. 53 treure'n l'aigua clara fig i fam sacar algo en claro (o en limpio). |
160.
moll 3
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. bla, tou. 2 Moll de boca: xerraire. Tenir el cor moll: compassiu. 3 feble. 4 Impregnat d'aigua. mullar. rellent, mig moll. La bugadera ha tornat la roba rellent. Un soterrani rellent. humit(->) banyat. Tenia el front banyat de suor. calat(pròp. calat d'aigua). [...]
|