141.
por
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
cada tarda. 15 [no es tradueix]. Se quedará en mi casa por una temporada, restarà a casa meva una temporada. 16 [en un cambio o equivalencia] per. Lo uno por lo otro, una cosa per l'altra. Te cambio tu pluma por la mía, et canvio la teva ploma per la meva. 17 [precio] per. Lo vendió por una miseria, ho [...]
|
142.
punt culminant
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
culminació zenit fastigi apogeu ple. Al ple de la temporada. Al ple de l'estiu. pic. Al pic de l'hivern. Al pic de la feina. fort. Al fort del combat. Al fort de l'estiu. paroxisme, punt culminant d'un accés. En el paroxisme del dolor, de la ira, etc. acme, el punt més alt; la crisi d'una [...]
|
143.
0 CRITERI Grand Slam, gran eslam o gran slam?
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
tots quatre en la mateixa temporada són els guanyadors del Grand Slam. (Fins ara només ho han aconseguit, per ordre cronològic, Don Budge, Maureen Connolly, Margaret Court, Rod Laver i Steffi Graf.). L'equivalent castellà és Grand Slam; el francès, Grand Chelem; l'italià, Grand Slam [...]
f 1 [líquid] agua. Un doll d'aigua, un chorro de agua. Una aigua molt clara, un agua muy clara. 2 [pluja] agua. Avui tindrem aigua, hoy tendremos agua. 3 [riu, riera, torrent, mar, etc] aguas pl. 4 [orina, suor] agua. 5 [suc de les fruites] agua. 6 pl [líquid amniòtic] aguas. 7 a l'aigua! ¡al agua! 8 aigua amunt agua arriba (o aguas arriba). 9 aigua avall agua abajo (o aguas abajo). 10 aigua baixant [en un pendent] más abajo. 11 aigua beneita (o lustral) agua bendita. 12 aigua blana quím agua blanda (o delgada). 13 aigua de calç agua de cal. 14 aigua de Colònia agua de colonia. 15 aigua de pluja agua de lluvia (o llovediza). 16 aigua dolça agua dulce. 17 aigua d'olor agua de olor. 18 aigua dura agua dura (o cruda, o gorda). 19 aigua ferruginosa agua ferruginosa. 20 aigua lustral agua lustral. 21 aigua mineral agua mineral. 22 aigua moixa agua estancada. 23 aigua natural (o de l'aixeta) agua natural. 24 aigua oxigenada agua oxigenada. 25 aigua pesant agua pesada. 26 aigua potable agua potable. 27 aigua règia agua regia. 28 aigua salabrosa agua salobre. 29 aigua termal agua termal (o aguas termales). 30 aigües fecals (o residuals) aguas sucias (o residuales). 31 aigües jurisdiccionals aguas jurisdiccionales. 32 aigües mares (o de cristal·lització) aguas madres. 33 aigües mortes marea muerta, aguas muertas. 34 aigües negres (o residuals) aguas sucias (o residuales). 35 aigües territorials aguas territoriales. 36 aigües vives aguas vivas. 37 anar aigua amunt fig [anar endavant] ir viento en popa. 38 anar aigua avall fig ir de capa caída. 39 ballar l'aigua als ulls d'algú fig i fam bailar el agua a alguien. 40 ésser clar com l'aigua (o més clar que l'aigua) ser claro como (o tan claro como, o más claro que) el agua. 41 ésser home a l'aigua fig ser hombre al agua, estar perdido. 42 estar amb l'aigua fins al coll fig estar con el agua al cuello. 43 fer aigües mar [una embarcació] hacer agua. 44 fer aigües fig [flaquejar] hacer agua. 45 fer venir aigua a la boca fig hacerse la boca agua, poner los dientes largos, alargar los dientes. Aquests pastissos em fan venir aigua a la boca, se me hace la boca agua ante estos pasteles (o estos pasteles me ponen los dientes largos). 46 nedar entre dues aigües fig nadar (o estar) entre dos aguas, encender (o poner) una vela a Dios y otra al diablo. 47 negar-se (o ofegar-se) en poca aigua (o en un got d'aigua) fig ahogarse en un vaso de agua. 48 portar (o fer anar) l'aigua al seu molí fig llevar el agua a su molino, arrimar el ascua a su sardina. 49 seguir les aigües mar [d'un vaixell] seguir la popa. 50 tornar les aigües a mare volver las aguas a su cauce. 51 tornar les aigües a mare fig [sortir d'una mala temporada] volver las aguas a su cauce. 52 trencar aigües [una partera] romper aguas. 53 treure'n l'aigua clara fig i fam sacar algo en claro (o en limpio). |
144.
aigua
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
agua. 48 portar (o fer anar) l'aigua al seu molí fig llevar el agua a su molino, arrimar el ascua a su sardina. 49 seguir les aigües mar [d'un vaixell] seguir la popa. 50 tornar les aigües a mare volver las aguas a su cauce. 51 tornar les aigües a mare fig [sortir d'una mala temporada] volver las aguas [...]
|
145.
pelo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[persona] un de tants. 24 de medio pelo fig [de baja calidad] de pa sucat amb oli. 25 de pelo en pecho fig que té collons (o pebrots, o penques), sense por. 26 echar el mal pelo fuera fig [salir de una mala temporada] tornar les aigües a mare, alçar (o aixecar) el cap, veure's les orelles. 27 en pelo [...]
|
146.
començar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
formatge. Encetar un tema nou. encapçalar(per ext.). Encapçalar una col·lecta amb cent euros. estrenar un espectacle, començar les seves representacions. entonar, començar a cantar, un que fa part del cor. inaugurar(una exposició, una temporada, un ordre de coses) recomençar, tornar a començar [...]
|
147.
temps
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] tiempo, temporada f. El temps de les maduixes és molt curt, el tiempo de las fresas es muy breve. 5 [meteorològic] tiempo. Sembla que el temps canvia: fa sol, parece que el tiempo cambia: hace sol. 6 [edat] tiempo. Quin temps té el nen?, ¿qué tiempo tiene el niño?7 aut, esport i mús tiempo. 8 gram tiempo [...]
|
148.
tiempo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'esperes?4 temps. Parece que el tiempo cambia: hace sol, sembla que el temps canvia: fa sol. 5 [época] temps. Ocurrió en tiempo de la República, succeí en temps de la República. El tiempo de Napoleón, el temps de Napoleó. 6 [estación] temps, temporada f. El tiempo de las fresas es muy breve, el temps de [...]
|