v tr 1 [sangrar] dessagnar. 2 fig [un lago, un pantano] desguassar, exhaurir, esgotar. 3 fig [empobrecer] empobrir, depauperar. Desangrar a los ciudadanos, empobrir els ciutadans. v pron 4 [perder mucha sangre] dessagnar-se. 5 [morir desangrado] dessagnar-se.  [...]

v tr 1 fam [enervar] enervar, esgotar (o exhaurir) les forces. 2 [emperezar] emperesir, emmandrir, endropir. v pron 3 fam [enervarse] abatre's, esllanguir-se. Aplatanarse con el calor, abatre's amb la calor. 4 [emperezarse] emmandrir-se, endropir-se, engallofir-se.  [...]

v tr 1 [buidar] agotar. 2 [exhaurir] agotar, terminar. v pron 3 [exhaurir-se] agotarse. Aquest llibre s'ha esgotat fa temps, este libro se ha agotado hace tiempo. 4 agotarse. M'he esgotat corrent, me he agotado corriendo.  [...]

1 netejar. 2 buidar, exhaurir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Via que segueix un ciutadà per a la revisió d'un acte administratiu davant la jurisdicció contenciosa administrativa, la qual exigeix sovint exhaurir prèviament la via administrativa. [...]

Via que segueix un ciutadà davant d'una administració pública per a la revisió d'un acte administratiu, que en ocasions cal exhaurir prèviament a la via contenciosa administrativa. [...]

v tr 1 [cosechar] espletar. 2 agr [el suelo] exhaurir. 3 fig [empobrecer] esprémer. 4 fam plomar. 5 esquilmarle a uno fam [despojar] plomar-lo, escurar-li (o eixugar-li) la butxaca.  [...]

v tr 1 devorar. Els llops han devorat quatre ovelles, los lobos han devorado cuatro ovejas. 2 [menjar àvidament] devorar. Va devorar l'esmorzar en un tres i no res, devoró su desayuno en un decir Jesús. 3 abs devorar. Com devora!, ¡cómo devora!4 fig [exhaurir, consumir] devorar, consumir. Va [...]

1 menjar. entredevorar-se, devorar-se mútuament. 2 consumir, exhaurir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]