101.
siusplau, sisplau o si us plau?
Font
Fitxes de l'Optimot
L'expressió si us plau es fa servir per demanar amb cortesia alguna cosa. Per exemple:
Seguiu-me, si us plau.
Si us plau, Anna, deixa'm un euro.
Et demano si us plau que m'escoltis.
Actualment s'utilitza la forma si us plau per referir-se a totes les persones gramaticals, però el pronom us [...]
|
102.
favor
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
favor [entrada] de favor. 5 demanar una cosa per favor pedir una cosa por favor. 6 faríeu el favor de...? ¿podría hacerme el favor de...?, ¿sería usted tan amable de...?7 fer el favor [cortesia] hacer el favor. Feu-me el favor de deixar-me els llibres, hacedme el favor de dejarme los libros. 8 fer el [...]
|
103.
urbanitat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cortesia. decoro decòrum bona criançao simpl. criança correcció educació bones formeso simpl. formes. Mancar a les bones formes. Cp. cultura Ant. Rusticitat. Incivilitat. Incorrecció. Incultura. Asprivor o asprivesa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
104.
galanteria
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Qualitat de galant. cortesia. 2 Acte, compliment de galanteig. falagueria gentilesa cavallerositat atenció. Aquella invitació era una atenció del seu amic. madrigal, paraules de galanteria. amoretes, íd. floretao flor Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
105.
señor
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
Garcia. 5 [tratamiento de cortesía] senyor. 6 [feudal] senyor. 7 [título real] senyor. 8 dr senyor. 9 pl [señor y señora] senyors. 10 a lo gran señor com un senyor. 11 a tal señor, tal honor a tot senyor, tot honor. 12 dárselas (o echárselas) de señor presumir (o tenir aires) de senyor. 13 descansar en [...]
|
106.
caballero
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
dibujo] en perspectiva cavallera. 5 [de una orden] cavaller. Caballero del Temple, cavaller del Temple. 6 [militar] cavaller. 7 [forma de cortesía] senyor, cavaller. Señoras y caballeros, senyores i senyors. 8 [hombre] home. Zapatos de caballero, sabates d'home. 9 [galante] cavaller. 10 [de clase alta [...]
|
107.
amabilitat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
afabilitat agradositat complaença, voluntat de complaure algú. Voleu tenir la complaença de portar això al senyor Tal? gentilesa afecte atenció. Tingué l'atenció d'invitar-me. bonhomia, simplicitat amable. bondat cordialitat cortesia deferència condescendència Ant. Descortesia. Brusquedat [...]
|
108.
cerimonial
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. solemne protocol·lari 2 m. ritual, cerimonial religiós. protocol, cerimonial a observar per una alta autoritat; conjunt de normes de cortesia. etiqueta, cerimonial que s'ha d'observar a la cort, en un acte públic solemne, etc. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
109.
favor
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
favor con alguno (o gozar del favor de alguien) gaudir del favor d'algú. 8 hacer el favor [cortesía] fer el favor. ¿Me puedes hacer el favor de venir un momento?, que em pots fer el favor de venir un moment?9 hacer el favor [irritación] fer el favor. ¿Queréis hacer el favor de callar de una vez?, voleu [...]
m 1 [denari] denario. 2 [moneda antiga] dinero. 3 [usat generalment en plural] dinero. No tingué prou diners per a comprar-ho, no tuvo bastante dinero para comprarlo. 4 fig i fam [riquesa] dinero. 5 anar a (o no valer) cap diner [anar a un preu molt baix] estar regalado (o tirado). 6 anar curt (o escàs, o estret) de diners andar mal (o escaso, o corto) de dinero. 7 de diners i de bondat, la meitat de la meitat de dinero y calidad la mitad de la mitad. 8 de diners llargs (o de molts diners) [ric] de dinero, de mucho dinero, adinerado. 9 diner de Sant Pere hist [delme] dinero de San Pedro. 10 diner fa (o crida) diner (o diners fan [o criden] diners) dinero llama dinero. 11 diners del diable paleont [nummulits] numulitas, numulites. 12 diners efectius (o comptants, o diner en efectiu [o en metàl·lic, o viu]) dinero efectivo (o contante, o contante y sonante, o en metálico, o al contado). 13 dir-ne cent per un diner [dir el nom del porc] poner verde. 14 el que no es paga amb diners es paga amb dinades fig i fam lo que no va en lágrimas va en suspiros. 15 el qui té els diners el que maneja el dinero (o los cuartos). 16 els diners i la cortesia, de plebeu fan senyoria dineros son calidad. 17 els diners no coneixen ningú el dinero no tiene amigos. 18 ésser diners segurs (o diners comptats) ser habas contadas. 19 fer diners [guanyar molts diners] hacer dinero. 20 fer diners a palades fig ganar dinero a espuertas, apalear oro. 21 no donar un (o ni un) diner de (o per) no dar ni cinco por (o ni un duro por). 22 per cap diner (o per cap diner del món) fig a ningún precio, por nada del mundo. 23 posar (o invertir) diners invertir dinero. 24 posar diners de la seva butxaca fig i fam poner de su bolsillo. 25 tenir bon (o mal) diner ser buen (o mal) pagador. 26 tenir diners llargs tener dinero (o mucho dinero). 27 tocar diners cobrar dinero. |
110.
dinero
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
comptants, diners efectius, diner viu, diner en efectiu (o en metàl·lic). 10 dinero de San Pedro diner de Sant Pere. 11 dinero llama dinero diner fa (o crida) diner, diners fan més diners, diners criden diners. 12 dinero negro diner negre. 13 dineros son calidad els diners i la cortesia, de plebeu fan [...]
|