Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

dir1 v tr
1 [pronunciar] decir. Dir la paraula "adeu", decir la palabra "adiós".
2 [emprar un mot] decir, utilizar, emplear. Aquest neologisme no el dirà mai ningú, este neologismo no lo dirá nunca nadie.
3 [recitar] decir, recitar.
4 decir, celebrar. Dir missa, decir misa.
5 [comunicar pensaments] decir. Dir la veritat, decir la verdad.
6 [un fet] decir, contar. No em va dir com li va anar el casament, no me dijo cómo le fue la boda.
7 [una ordre] decir. T'he dit que callis!, ¡he dicho que te calles!
8 [una opinió, un judici] decir, opinar, pensar. Ell deia que era millor esperar, él decía que era mejor esperar.
9 [en una carta] decir, contar. Ja et vaig dir en la meva carta anterior..., ya te dije en mi carta anterior...
10 [un llibre, un diari] decir, poner.
11 [un proverbi] decir, rezar. Com diu la sentència, como reza la sentencia.
12 [indicar] decir, mostrar. La seva cara deia les privacions que havia hagut de sofrir, su cara decía las privaciones que había tenido que sufrir.
13 [una llei, un manament, un decret] decir, establecer, estipular.
14 [un nom] llamar. Li direm Joan, le llamaremos Juan.
15 això aviat es diu (o es diu aviat) eso se dice pronto.
16 amb això ja s'ha dit tot (o ja està tot dit) con esto queda (o ya está) todo dicho.
17 ara que ho dius... por cierto..., ahora que lo dices...
18 com qui no diu res (o com aquell qui no diu res) [irònic] como quien no dice nada, como quien no quiere la cosa. Cobra un milió al mes, com aquell qui no diu res, cobra un millón al mes, como quien no dice nada.
19 com si diguéssim (o com aquell qui diu, o que diguéssim, o per dir-ho així) como quien dice (o como si dijéramos), por decirlo así.
20 de no dir [extraordinari] extraordinario, de padre y muy señor mío. Va fer un discurs de no dir, hizo un discurso extraordinario.
21 digues-li com vulguis (o digues-li naps, o digues-li cols) fig i fam [en tots els casos] llámalo hache, llámalo como quieras.
22 digueu (o digui, o digui'm, o digueu-me) [telèfon] diga (o dígame).
23 dir bé (o mal) d'algú decir bien (o mal) de alguien.
24 dir el primer (o el primer mot, o la primera cosa) que li ve (o que em ve, o que et ve, o que li vindria, o que em vindria, o que em vindrà) a la boca (o a tomb) decir lo primero (o la primera palabra, o la primera cosa) que le viene a la boca.
25 dir entre si (o entre si mateix, o per a si, o per a si mateix ) decir para sí (o para sus adentros, o para su capote, o para su coleto).
26 dir-hi la seva [en una conversa] meter baza.
27 dir-ho tot [confessar] decirlo todo.
28 dir-les sense engaltar decir lo que (a uno le) viene a la boca.
29 dir per dir decir por decir, hablar por hablar.
30 dir que (o de) no (o ) decir que no (o que sí).
31 dir tot el que fa al cas decir todo lo que hace (o viene) al caso.
32 dir una cosa per altra (o per una altra) [enganyar] decir una cosa por otra.
33 diríeu (o hom diria, o hauríeu dit) [una impressió] se diría, diríase, dijérase. El cel, diríeu, es tornava groc per moments, se diría que el cielo se volvía amarillo por momentos.
34 dit [anomenat] de (o por) nombre.
35 dit això fig dicho esto. Dit això, començarem a explicar la lliçó, dicho esto, empezaremos a explicar la lección.
36 dit (o dit sigui, o dit sia) entre nosaltres) [en privat] dicho sea entre nosotros.
37 dit i fet (o tal dit, tal fet, o tan aviat dit com fet) [immediatament] dicho y hecho.
38 dit sia (o sigui) de passada (o diguem-ho de passada) dicho sea de paso.
39 el que és dit, ja és dit lo dicho, dicho está.
40 el què diran el qué dirán. És un poruc: sempre es preocupa del què diran, es un miedoso: siempre se preocupa por el qué dirán.
41 és a dir [explicació] es decir.
42 es diu (o hom diu) [rumors] se dice.
43 ésser de dir [una cosa] ser digno de mención.
44 fins que digui prou hasta decir basta.
45 haver-ho dit abans! ¡haberlo dicho (o haberlo dicho antes)!
46 hi ha qui diu (o n'hi ha algun que diu) [es diu] hay quien dice.
47 ho he dit sense voler lo dije sin querer.
48 i l'altre que li va dir fig saltó y dijo.
49 li ho vaig dir ben clar se lo dije bien claro.
50 mai no ho hauria dit (o no ho hauria dit mai) jamás lo hubiera dicho.
51 més ben dit mejor dicho.
52 no cal dir que huelga decir que.
53 no dir ni piu (o res) fig i fam no decir ni pío (o nada).
54 no dir res a algú [una cosa] no decirle nada a uno.
55 no li ho diré pas dos cops! ¡no se lo diré dos veces!
56 no te'n dic res més no te digo más.
57 per dir-ho d'alguna manera por decirlo de alguna manera.
58 per dir-ho així por decirlo así.
59 perquè no sigui dit para que no se diga.
60 qualsevol diria que cualquiera diría que.
61 que diguem (o que diguéssim) que digamos. No és gaire llest, que diguem, no es muy listo, que digamos.
62 que diguem (o que diguéssim) lo que se dice. Un constipat, que diguem, no ho és, lo que se dice un constipado no lo es.
63 què diu? ¿qué dice?
64 què dius! (o què dius ara!) ¡qué dices!, ¡no me digas!
65 què me'n dius! (o què me'n dius ara!) ¡qué me dices!
66 què em dius? (o què me'n dius?) ¿qué me dices (o cuentas)?
67 què m'ha de dir! ¡dígamelo a mí!
68 ... que no te'n dic pas res! ¡... que no te digo nada!
69 qui et diu de ficar-t'hi? ¿quién te ha dado vela en este entierro?
70 qui ho diria! (o qui ho hauria [o havia] de dir!) ¡quién lo diría!, ¡quién lo había de decir!
71 segons diu (o diuen) según dice (o dicen).
72 tenir a dir poner peros (o reparos). Sempre té a dir-hi, mai no està content!, ¡siempre tiene que poner peros, nunca está contento!
73 una cosa és dir, i l'altra és fer [aviat està dit] una cosa es decir y otra hacer, del dicho al hecho hay mucho trecho.
74 ves dient a palabras necias oídos sordos.
75 vinga, digues! venga (o vamos), di
76 voler dir querer decir.
77 vols dir? [incredulitat o dubte] ¿estás seguro?v intr
78 [harmonitzar] ir, decir (o decir con), entonar, combinar. Aquesta faldilla no hi diu, amb aquesta camisa, esta falda no va con esta camisa.
79 [anar bé] ir, resultar. Si el negoci li diu com fins ara, aviat serà ric, si el negocio le va como hasta ahora, pronto será rico.
80 dir de tu (o de vós, o de vostè) a algú tratar de tú (o de usted) a alguien.

v pron
81 [anomenar-se] llamarse. Com te dius?, ¿cómo te llamas?
82 [una cosa] llamarse.
83 [reflexionar] decir para sí.
84 dir-se de tu (o de vós, o de vostè) tratarse (o llamarse) de tú (o de usted).
85 dir-se dintre seu fig i fam decir para sus adentros.
86 dir-s'ho tot (o dir-se de tot) decirse de todo.
Enciclopèdia Catalana
Abreviacions