71.
l'
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
art m sing [forma elidida de el] 1 el. L'estat, l'home, el estado, el hombre. 2 [davant nom propi] [no se traduce]. L'Albert, Alberto. 3 [davant adjectiu abstracte] lo. Mesclar el diví amb l'humà, mezclar lo divino con lo humano. art f sing [forma elidida de la] 4 la, el [con nombres femeninos [...]
|
72.
Ús no sexista del llenguatge / Recursos per evitar un ús sexista del llenguatge: formes genèriques, formes dobles i formes concretes
Font
Fitxes de l'Optimot
casos en què resulti estrany o forçat utilitzar un nom genèric o abstracte que s'allunyi del sentit exacte del que es vol dir. Per exemple:
En aquest projecte tothom s'hi ha d'implicar: alumnes, professors, degans, rectors, administratius, etc. (i no En aquest projecte tothom s'hi ha d'implicar [...]
|
73.
el
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
El Pere i l'Àngel, Pedro y Ángel. En Jordi, Jorge. En Guimerà, Guimerá. 3 [davant adjectiu abstracte] lo. Mesclar el diví amb l'humà, mezclar lo divino con lo humano. El sublim i el bell, lo sublime y lo bello. 4 el meu, el teu, el seu mi, tu, su. El meu pare, mi padre. Els seus papers, sus papeles [...]
art m sing [f = la; pl = els] 1 [l' davant vocal o h, llevat quan és semiconsonant] el. El cavall, el caballo. L'estat, el estado. El iode, el iogurt, el iot, el yodo, el yogur, el yate. L'hàlit, el hálito. 2 [davant de noms personals; pren sovint la forma en davant de consonant] [no se traduce]. El Pere i l'Àngel, Pedro y Ángel. En Jordi, Jorge. En Guimerà, Guimerá. 3 [davant adjectiu abstracte] lo. Mesclar el diví amb l'humà, mezclar lo divino con lo humano. El sublim i el bell, lo sublime y lo bello. 4 el meu, el teu, el seu mi, tu, su. El meu pare, mi padre. Els seus papers, sus papeles. 5 el que lo que. Això és el que em sap més greu, esto es lo que me sabe peor. No he entès res del que m'ha dit, no he entendido nada de lo que me ha dicho. 6 el qui el que, quien. El qui llegeix és el meu pare, el que está leyendo es mi padre. Que ho digui el qui ho sàpiga, que lo diga quien lo sepa. pron 7 [i les formes l' davant vocal o h, 'l darrere verb o pronoms acabats en vocal, -lo darrere verb acabat en u o consonant, -el darrere pronom acabat en consonant, -l' davant pronom] [acusatiu del pronom masculí de tercera persona] [de persona] lo, le. El penjaran, lo (o le) colgaran. Porteu-nos-el, traédnoslo (o traédnosle). Porteu-l'hi, llevadlo (o llevadle) allí. 8 [acusatiu del pronom masculí de tercera persona] [de cosa] lo. Has de tenir-lo, debes de tenerlo. Ja l'has caçat?, ¿ya lo has cazado? Agafa'l!, ¡cógelo! 9 [predicat nominal] él, lo. L'és o no l'és, en Joan?, ¿es Juan o no es él? 10 [predicat nominal] [a menudo no se traduce]. No l'és pas, el metge, no es el médico. |
74.
número
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 21 número abstracto, número concreto nombre abstracte, nombre concret. 22 número atómico fís nombre atòmic. 23 número cardinal, número ordinal nombre cardinal, nombre ordinal. 24 número de matrícula [de un coche] número de matrícula. 25 número dual gram nombre dual. 26 número entero nombre enter (o [...]
|
75.
Unified Modeling Language
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
diagrames, que permet crear un model abstracte (conceptual i lògic) d'un sistema, tant del component estàtic (model de dades) com del dinàmic (model funcional). UML ha estat desenvolupat i és mantingut per l'Object Management Group. Tot i que encara no és un estàndard oficial, es considera estàndard de fet [...]
|
76.
tractar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'igual a igual, etc.) contemplar(algú), tractar-lo amb grans atencions. 2 Per anal., tractant-se d'un objecte inanimat o abstracte: jugar(fig.). Jugar, algú, amb la seva salut, tractar-la com si no fos una cosa seriosa. manejar. Aquesta màquina, l'has de manejar amb més compte, si no vols que s [...]
|
77.
Introducció
[PDF, 853 kB]
Font
Majúscules i minúscules
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
què han estat batejats els diferents rius de Catalunya) són noms propis...» La classificació dels noms en comú, propi; col·lectiu, individual; concret, abstracte; etc., depèn de diferents factors i de la manera com ens adrecem als éssers i als objectes i els organitzem. El que sembla clar és que la [...]
|