111.
anar de compres o anar a comprar?
Font
Fitxes de l'Optimot
L'expressió castellana ir de compras és equivalent, en català, a l'expressió anar a comprar. L'expressió anar de compres, malgrat l'ús que se'n fa, no és normativa.
De la mateixa manera, en lloc de dir He fet moltes compres, cal dir, per exemple, He comprat molt.
[...]
|
112.
Separació a final de ratlla de 'tg', 'tj' i 'tx'
Font
Fitxes de l'Optimot
Els grups tg, tj i tx s'han de separar a final de ratlla.
Per exemple, el mot metge se separa met-ge i no me-tge; el mot pitjor se separa pit-jor i no pi-tjor; i el mot fletxa se separa flet-xa i no fle-txa.
[...]
v tr 1 entender, comprender. T'ho explicaré de nou perquè ho entenguis millor, te lo explicaré de nuevo para que lo entiendas mejor. 2 [saber] conocer, entender de. Entén molt bé el seu ofici, conoce muy bien su oficio. 3 [saber les intencions] entender. Ja t'entenc, ya te entiendo. 4 [voler] tener la intención, entender p fr, pensar. Jo entenc donar-li la meitat de la meva fortuna, yo tengo la intención de darle la mitad de mi fortuna. 5 entendre que entender (o pensar, o creer, u opinar) que. Jo entenc que seria millor de subscriure la proposta, entiendo que sería mejor suscribir la propuesta. 6 entesos! ¡entendido! 7 entesos? ¿entendido? Demà vens al cinema amb tothom, entesos?, mañana vienes al cine con todos, ¿entendido? 8 no entendre-hi gens (o gens ni mica, o gens ni gota, o gota, o res) no entender nada (o ni jota, o ni pizca, o palabra, o ni palabra, o ni media palabra). v intr 9 intervenir. Ell no podia entendre en tals afers, él no podía intervenir en tales asuntos. 10 dr entender. Entendre d'un cas, entender de un caso. 11 [saber] entender, ser entendido. Entén en ocells, entiende de (o es entendido en) pájaros. v pron 12 entenderse. La teva lletra no s'entén, tu letra no se entiende. 13 entenderse, comprenderse. Això és un misteri: no s'entén, esto es un misterio: no se entiende. 14 [anar d'acord] entenderse. No s'entén amb el seu cunyat, no se entiende con su cuñado. 15 [tenir relacions amoroses] entenderse. Aquell s'entén amb la dona de l'apotecari, aquel se entiende con la mujer del boticario. 16 com s'entén? ¿cómo se entiende? 17 entendre's bé (o malament) amb algú llevarse bien (o mal) con uno. 18 fer-se entendre hacerse entender. 19 jo ja m'entenc yo ya me entiendo (o cada uno se entiende), ya sé lo que digo. 20 no entendre's de raons (o de romanços) no atender a razones. |
113.
a efectes de, a l'efecte de o als efectes de?
Font
Fitxes de l'Optimot
a efectes de a l'efecte de als efectes de
La locució a l'efecte de és sinònima de a fi de, amb la finalitat de.
Les formes als efectes de i a efectes de són el plural de a l'efecte de. (En el cas de a efectes de, la pèrdua de l'article és deguda a un procés de lexicalització.)
Per tant, cal [...]
|
114.
'en vista de' o 'amb vista a'?
Font
Fitxes de l'Optimot
La locució en vista de significa 'considerant, atenent'. Per exemple:
En vista de la seva reacció, crec que no li ho hem de tornar a proposar.
En canvi, la locució amb vista a és equivalent a 'pensant en' o 'amb la intenció de'. Per exemple:
S'ha comportat així amb vista al seu ascens.
Cal no [...]
|
115.
Usos de la preposició fins i fins a
Font
Fitxes de l'Optimot
La preposició fins a (o fins) indica un límit o punt final que no s'ultrapassa. A continuació es detallen els casos en què la preposició fins a es manté sense reduir o bé es redueix a fins.
Amb valor espacial:
1. Es manté fins a:
Davant d'un nom o sintagma nominal (tret dels encapçalats per un [...]
|
116.
'Què fort!' o 'Que fort!'? / El mot 'que' com a forma exclamativa / El mot 'què' com a pronom interrogatiu
Font
Fitxes de l'Optimot
Que fort!
Per donar èmfasi a la quantitat o a la qualitat d'alguna cosa, es pot usar el mot que, sense accent, i no què. Aquest mot exclamatiu equival a 'molt'. Per exemple:
Que amables que sou! (i no Què amables que sou!)
Que lents que caminen! (i no Què lents que caminen!)
Que n'hi ha, de [...]
|
117.
Per a això estem o Per a això hi som? / Estem per informar-vos o Hi som per informar-vos?
Font
Fitxes de l'Optimot
complement locatiu, atès que no s'expressa explícitament, és representat pel pronom feble hi. Per exemple:
Per a això hi som.
Hi soc per ajudar-te.
Per a aquestes coses hi soc.
Atès que en aquests casos no són presents valors aspectuals com ara la duració, la permanència, la fixació o el resultat, no es fa [...]
|
118.
'en base a' o 'sobre la base de'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Per expressar el sentit de 'prenent com a base' es poden fer servir diverses expressions, com ara d'acord amb, partint de, segons o a partir de, tenint en compte el context en cada cas.
Pel que fa a la locució en base a, que es troba usada amb aquest mateix significat, cal recordar que no està [...]
|
119.
en relació amb / amb relació a
Font
Fitxes de l'Optimot
'estil no està en relació amb l'assumpte.
Posar una persona en relació amb una altra.
Ara bé, quan aquestes locucions adopten el significat 'pel que fa a' es poden considerar sinònimes. Per exemple:
Amb relació a la vostra carta, em plau fer-vos saber que estudiarem la vostra petició.
En relació [...]
|
120.
Es pot dir a menys que en català? / Com es diu a menos que en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
La locució conjuntiva a menys que significa 'exceptuant el cas que'. Per exemple:
Si l'equipatge arriba tard, la companyia aèria n'és responsable a menys que hagi pres totes les mesures raonables per evitar-ho.
A menys que sigui imprescindible, no es convocarà la junta.
Altres locucions que [...]
|