171.
muchacho
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-cha m i f 1 [niño] nen -a, nin -a, vailet -a, marrec -a, xic -a, menut -uda, brivall m, brivant m, ninoi -noia, al·lot -a, criatura f. m 2 p fr [criado] mosso, criat. 3 [chico] noi, minyó, al·lot, xicot, xaval, bordegàs, bergant, galifardeu. f 4 [criada] minyona. 5 [joven] noia, minyona, al·lota [...]
|
172.
aviciat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 malcriat amanyagat consentit. Magarrufes de criatura consentida. 2 Que té un vici (dit d'una persona gran). empedreït. Un jugador empedreït. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
173.
engendrar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (≠ concebre) (Engendrar es diu només del mascle, i concebre només de la femella.) procrear generar fer. Fer una criatura (a una dona). 2 En sentit fig. produir, causar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
174.
infantil
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
infantívol pueril, s'usa hab. en sentit pej.; propi de la infantesa, però fet per una persona gran. acriaturat, com de criatura. Té una mentalitat acriaturada. minyonívol, propi d'un minyó. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
175.
bombo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
hacer un bombo (a una mujer) fam fer un ventre, fer una criatura. 10 irse al bombo amer [fracasar] anar-se'n a can Pistraus. [...]
|
176.
revés
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-essa adj 1 [persona] difícil. Una criatura revessa, un niño difícil. 2 [cosa] difícil (o malo) de trabajar. Fusta revessa, madera mala de trabajar. 3 [problema] enrevesado -da, complicado -da, difícil. m 4 [pl: -essos] [cara oposada al dret] revés, reverso, dorso, envés. 5 [de la mà] dorso. 6 [...]
|
177.
niño
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ña adj 1 petit -a, jove. Todavía es muy niña para ir sola, encara és molt petita per a anar sola. 2 [que hace niñerías] criatura, nen -a. m 3 infant, nen, nin, xiquet. Un niño muy instruido, un nen molt instruït. 4 [hijo] nen, nin, xiquet. Tienen dos niños, tenen dos nens. 5 fam [voz de cariño [...]
|
178.
pit
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. Li obrí el seu pit, le abrió su pecho (o su corazón). 8 fig [coratge, valor] pecho. 9 amb el pit obert [amb franquesa] a pecho descubierto. 10 colpir-se el pit (o donar-se cops al pit) [en acte de contricció] darse golpes de pecho, golpearse el pecho. 11 de pit [una criatura] de pecho. 12 donar el [...]
|
179.
esperar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
un poco más. 5 fig esperar, aguardar. A casa ens esperava una sorpresa, en casa nos esperaba una sorpresa. 6 esperar un fill (o una criatura, o un nen) [estar prenyada] esperar un hijo. 7 ja pots anar esperant! fam ¡ya puedes esperar sentado!, ¡espérate sentado!8 mentre esperem mientras esperamos. 9 [...]
v tr 1 [creure] esperar. Espero que vindrà, espero que vendrá. 2 [desitjar] esperar. Esperar una recompensa, esperar una recompensa. Espero que ho aconsegueixis, espero que lo consigas. 3 esperar, aguardar. Esperar algú, esperar a alguien. 4 abs esperar, aguardar. Esperem una mica més, esperemos un poco más. 5 fig esperar, aguardar. A casa ens esperava una sorpresa, en casa nos esperaba una sorpresa. 6 esperar un fill (o una criatura, o un nen) [estar prenyada] esperar un hijo. 7 ja pots anar esperant! fam ¡ya puedes esperar sentado!, ¡espérate sentado! 8 mentre esperem mientras esperamos. 9 mentre esperem [tot esperant] en espera de. 10 qui espera es desespera quien espera desespera. 11 tot esperant [en una carta] en espera de. Tot esperant la seva resposta, en espera de su respuesta. v intr 12 [confiar] esperar, confiar. Ell esperava en tu, él esperaba en ti. v pron 13 esperarse. El nen s'espera qui sap què, el niño se espera Dios sabe qué. 14 esperar tr, esperarse. Espera't un moment, espera (o espérate) un momento. 15 això sí que no m'ho esperava! fam ¡eso sí que no me lo esperaba! 16 quan ningú no s'ho esperava cuando menos se lo esperaban. |
180.
festa
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
obrirà la botiga, cuando pasen estas fiestas, Pilar abrirá su tienda. 6 [sovint en plural] fiestas, carantoñas, caricias, mimos m. Tot era fer festes a la criatura, no paraba de hacerle fiestas al niño. 7 aigualir (o esguerrar) la festa aguar la fiesta. 8 fer festa [no treballar] hacer fiesta. 9 fer [...]
|