141.
estomacar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [apallissar] dar una paliza, zurrar, currar. [...]
|
142.
malaconsellar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr aconsejar mal, dar malos consejos a. [...]
|
143.
peixar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr [péixer] alimentar, dar de comer, nutrir. [...]
|
144.
xup-xup
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [en bullir] hervor. Fer xup-xup, dar hervores. [...]
|
145.
aherrumbrar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [dar color de herrumbre] fer rovellós -osa. 2 [el agua] fer tornar ferruginós -osa. 3 rovellar. v pron 4 rovellar-se. 5 fer-se (o tornar-se) rovellós -osa. [...]
|
146.
atosigar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 fig [dar prisa] acuitar, apressar, donar pressa, atabuixar. 2 [acuciar] aclaparar, afeixugar, marejar. v pron 3 [darse prisa] acuitar-se, apressar-se, donar-se pressa, afanyar-se. 4 aclaparar-se, afeixugar-se. [...]
|
147.
bautizar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 relig batejar. 2 fig [dar nombre] batejar. Bautizar una plaza, batejar una plaça. 3 fam [aguar el vino o la leche] batejar. 4 [arrojar agua] remullar. [...]
|
148.
comulgar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [dar la comunión] combregar. v intr 2 [recibir la comunión] combregar. 3 fig [coincidir] combregar. No comulgo con tus ideas, no combrego amb les teves idees. [...]
|
149.
engatjar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [empenyorar] empeñar, pignorar, dar en prenda. 2 fig [la paraula] dar, empeñar. Va engatjar la seva paraula en un tracte, empeñó su palabra en un trato. 3 fig [comprometre] comprometer, obligar, ligar. Ens hi engatja un jurament, nos obliga a ello un juramento. v pron 4 comprometerse. [...]
|
150.
hastío
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [asco] fàstic. 2 [tedio] fastig, tedi, avorriment. 3 dar hastío [dar asco] fer fàstic. 4 sentir hastío de [estar harto de] estar fastiguejat (o tip) de. 5 sentir hastío de [sentir asco de] tenir fàstic, fer fàstic a algú. Siento hastío de la sopa, la sopa em fa fàstic. [...]
|