FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar-se abrivadament, porfidiosament, en un combat. Un lluitador s'aferrissà a l'altre i rodolaren per terra. Els contrincants s'aferrissaren en la lliça. Agafar-se al menjar goludament, ansiosament, com fa un animal famolenc amb la seva presa. El llaminer s'aferrissa a la primera menja [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Venir abrivadament, hostilment (damunt algú). No s'atrevien a escometre un enemic tan poderós. El va escometre a bastonades. Llavors s'escometeren a cops de bastó i els haguérem de descompartir. Sortir a l'encontre (d'algú) per saludar-lo, parlar-li, etc. Quan tornava cap [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un cavall o una haveria, posar-se a córrer abrivadament desobeint el fre. Un corser ardent que es desboca. Anar-se'n de la llengua dient paraules inconvenients, injurioses. Es desbocaran contra tu. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Infondre (a algú) bravesa o valentia. Aquesta primera victòria els embraví. Agafar bravesa o valentia. Davant la nostra reculada, ells s'embraviren i ens atacaren abrivadament. Embravir-se el mar, els elements. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El falcó, l'esparver, etc., caçar (la seva presa). Els gossos han afalconat deu conills. El gat va afalconar la rata. Envestir abrivadament. Burlar-se d'algú amb ironia. El noi, enfilat dalt d'un lledoner, s'afalconava del pagès. [...]