241.
sociable
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
de tothom. gregari(fig.). sociabilitat. Cp. comunicatiu, afable, amable Ant. Incivil. Insociable. Esquiu. Esquerp. Isard. Salvatge. Solitari. Intractable. Ésser un os. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
242.
estat
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
excepción. 20 estat estacionari merc [estancament] estado estacionario. 21 estat interessant (o gravídic) [embaràs] estado interesante. 22 estat major estado mayor. 23 estat popular estado llano. 24 estat salvatge estado salvaje. 25 prendre estat [casar-se o professar] tomar estado. [...]
|
243.
silvestre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
planta conreada, però que ha degenerat. embordeïto embordonit, íd. silvícola, que viu als boscos, dit esp. dels animals. selvàtic, salvatge. Ant. Satiu. De cultiu o cultivat. 2 Relatiu al bosc. forestal. Guàrdia forestal. Recursos forestals. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
244.
menomini
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
mamaceqtaw. D'altres pobles algonquins els van aplicar el nom menomini, que significa 'la gent de l'arròs salvatge'. [...]
|
245.
cruel
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 malànima(adj. i m. i f.). Aquells malànimes el van malferir. feral feroç insensible inclement bàrbaro barbàric atroç, es diu del fet, no de la persona. Un crim atroç. inhumà carnisser sanguinari salvatge sàdic truculent malentranyat(persona) despietat impietóso impiadós(≠ impiu) no tenir [...]
|
246.
gato
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Felis sylvestris] gat salvatge. 23 gato persa zool gat persa. 24 gato siamés zool gat siamès. 25 gato viejo fig i fam [persona astuta, experimentada] gat vell. No le engañarás: es gato viejo, no l'enganyaràs: és gat vell. 26 haber gato encerrado fig i fam haver-hi gat amagat. 27 hasta el gato (o hasta [...]
|
247.
gat
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, aprendiz de marinero. 19 gat d'escaleta [serjant] gato. 20 gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou fig i fam gato escaldado del agua fría huye, de los escarmentados salen los avisados. 21 gat mesquer zool [geneta] jineta f. 22 gat persa zool gato persa. 23 gat salvatge zool [Felis sylvestris] gato montés [...]
|
248.
foc
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
artificiosos, o grecs, o voladors) fuegos artificiales (o de artificio). 38 focs de Sant Joan hogueras de San Juan. 39 foc volatge (o de Sant Antoni, o de Sant Marçal, o volant ant, o salvatge ant) med fuego sagrado (o de San Antón, o de San Marcial, o Sacro). 40 fugir del foc i caure a les brases fig i fam [...]
m 1 fuego. 2 [foguera] hoguera f, fogata f, fuego. Els focs de Sant Joan, las hogueras de San Juan. 3 [incendi] fuego. Hi ha foc al bar de la plaça, hay fuego en el bar de la plaza. 4 [llar] fuego, hogar, lumbre f. Sèiem tots al voltant del foc, estábamos todos sentados alrededor del fuego. 5 [fogar] fuego, hogar, fogón. 6 ant [casa] fuego. Aquesta població té cent focs, esta población tiene cien fuegos. 7 mil [descàrrega] fuego. 8 med [erupció] fuego. 9 fig [ardor] fuego, ardor. El foc de la joventut fa fer proeses, el fuego de la juventud consigue proezas. 10 pl [focs artificials] fuegos, fuegos artificiales (o de artificio). 11 a foc lent a fuego lento. 12 a foc viu a fuego vivo. 13 alto el foc mil alto el fuego. 14 apagar el foc mil [de l'enemic] apagar el fuego. 15 atiar el foc (o posar [o tirar] llenya al foc) fig atizar (o avivar) el fuego, echar leña al fuego. 16 donar foc dar lumbre (o fuego). 17 encendre (o calar, o botar) foc [incendiar] pegar (o prender) fuego. 18 encendre (o calar, o botar) foc fig sembrar (o meter) cizaña. 19 entrar en foc mil entrar en fuego. 20 estar (o trobar-se, o restar) entre dos focs mil estar entre dos fuegos. 21 estar (o trobar-se, o restar) entre dos focs fig estar entre dos fuegos (o entre la espada y la pared). 22 fer foc encender la lumbre. 23 fer foc [disparar] hacer fuego. 24 fer foc nou fig [recomençar una cosa] empezar de nuevo. 25 foc! [veu de comandament] ¡fuego! 26 foc a discreció mil fuego a discreción. 27 foc d'encenalls fig [cosa de poca durada] agua de borrajas (o cerrajas). Els seus projectes sovint són un foc d'encenalls, sus proyectos a menudo quedan en agua de borrajas. 28 foc d'encenalls fig [sentiment efímer] llamarada. El seu mal geni és un foc d'encenalls, su mal genio es una llamarada. 29 foc de Sant Elm [meteor] fuego de Santelmo. 30 foc encreuat med i mil fuego cruzado. 31 foc follet fuego fatuo, luz mala amer. 32 foc granejat mil fuego graneado. 33 foc grec fuego griego. 34 foc incendiari mil fuego incendiario. 35 foc nou crist fuego nuevo. 36 foc real mil fuego real. 37 focs artificials (o d'artifici, o artificiosos, o grecs, o voladors) fuegos artificiales (o de artificio). 38 focs de Sant Joan hogueras de San Juan. 39 foc volatge (o de Sant Antoni, o de Sant Marçal, o volant ant, o salvatge ant) med fuego sagrado (o de San Antón, o de San Marcial, o Sacro). 40 fugir del foc i caure a les brases fig i fam huir de la ceniza y caer en las brasas, salir de Guatemala y entrar en Guatepeor. 41 haver-n'hi més que un foc no en cremaria fig haber de algo en cantidad (o a patadas, o a porrillo, o a espuertas). 42 jugar amb foc fig jugar con fuego. 43 obrir el foc mil romper el fuego. 44 tocar a foc tocar a fuego. 45 treure foc pels queixals fig i fam echar fuego por los ojos, estar uno que muerde (o que arde). |
249.
carn
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
gallina o pollastre) carn de pèl(de conill, llebre, etc.) carn de ploma(d'ocells) carn de llet(d'animals de llet) salvatgina(de bèstia salvatge, de caça) porquim, carn de porc. frescumo frescumada, carn de porc matat de poc. salaóo salums, carn salada. xixina, carn picolada o trinxada. carn magra [...]
|
250.
Funció distintiva. Noms propis referits a coses. Denominacions oficials
[PDF, 853 kB]
Font
Majúscules i minúscules
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
com a tals, llevat dels articles i les preposicions. Exemples: Patrimoni Natural de la Humanitat Bé Cultural d'Interès Nacional Memòria del Món Reserva de la Biosfera Espècie Extinta en Estat Salvatge 18 el Reial Monestir de Santes Creus és Bé Cultural d'Interès Nacional el lleó de l'Atles s'ha [...]
|