1.
fugir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allunyar-se corrent per tal d'evitar un dany, un perill. Fuig: si no, t'agafaran. Els lladres van fugir encalçats pels guàrdies. Alguna cosa, allunyar-se ràpidament. El capell, amb el vent, li va fugir del cap. Les sabates li són tan amples, que li fugen dels peus. El martell [...]
|
2.
fugir
Font
Verbs conjugats
Conjugació del verb que heu cercat.
[...]
|
3.
fugir
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Protecció civil. Defensa
Escapar-se, un delinqüent, després d'haver comès un fet punible o quan es realitza una intervenció policial. [...]
|
4.
fugir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [anar-se'n] huir. En veure'm fugí precipitadament, al verme huyó precipitadamente. 2 fig irse pron, volar. El barret, amb el vent, li va fugir del cap, el sombrero, con el viento, voló de su cabeza. 3 [escapar-se] huir, fugarse pron, escaparse pron. Fugir de la presó, huir de la prisión [...]
v intr 1 [anar-se'n] huir. En veure'm fugí precipitadament, al verme huyó precipitadamente. 2 fig irse pron, volar. El barret, amb el vent, li va fugir del cap, el sombrero, con el viento, voló de su cabeza. 3 [escapar-se] huir, fugarse pron, escaparse pron. Fugir de la presó, huir de la prisión. 4 fig escaparse. El martell li ha fugit de les mans, el martillo se le ha escapado de las manos. 5 fig huir, rehuir tr, evitar tr. Fuig de la temptació, huye de la tentación. 6 fig [passar ràpidament] huir. Fugen les hores, huyen las horas. 7 fer fugir hacer huir, ahuyentar. 8 fuig! [protesta] ¡anda!, ¡quita! Fuig, home, fuig!, ¡quita, hombre! 9 fuig del davant (o d'aquí, o d'allí)! fam ¡quítate de delante (o de aquí)! |
5.
fugir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 enfugir-se escapar-se(->) desbandar-se evadir-se, esp. de la presó. fer-se escàpol. Els lladres s'han fet escàpols. escapolir-se esquitllar-se posar-se en fuita guillar(fam.) esconillar-se, fugir de por. fúmer el campo fotre el camp(vulg.) donar (o girar) les espatlles girar cara [...]
|
6.
Com es diu darse a la fuga en català? / fugir, escapar-se, evadir-se, etc.
Font
Fitxes de l'Optimot
fugir escapar-se evadir-se
Les formes catalanes equivalents a l'expressió castellana darse a la fuga són fugir, escapar-se, evadir-se, escapolir-se, etc., segons el context.
La policia no sap com han fugit els tres presos, La policia no sap com s'han escapat els tres presos, etc.
Convé notar [...]
|
7.
fugida
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de fugir, d'escapar-se. Afavorir la seva fugida. [...]
|
8.
-fug -fuga
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma sufixada del ll. -fugum, derivat dels mots fugere, 'fugir', i fugare, 'fer fugir'. Ex.: vermífug, centrífug. [...]
|
9.
'No l'han deixat parlar' o 'No han deixat que parli'? / 'Vaig veure'l fugir' o 'Vaig veure que fugia'? / Alternança d'infinitiu i subordinada amb la partícula 'que' amb 'fer' i 'deixar' i els verbs de percepció
Font
Fitxes de l'Optimot
.
En canvi, els verbs de percepció construeixen la subordinada amb un verb en indicatiu. Per exemple:
He sentit dir a la Júlia moltes bestieses.
He sentit que la Júlia deia moltes bestieses.
Vaig veure'l fugir davant meu.
Vaig veure que fugia davant meu.
[...]
|
10.
aüixar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer fugir (els animals) amb crits i amb moviments d'amenaça. [...]
|