61.
moll
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 22 [porció carnosa del cos] molla, carne. 23 tecnol muelle m. 24 fluix de molles fam [que deixa escapar ventositats] flojo de muelles, pedorrero, pedorro. 25 fluix de molles fam [que xerra massa] charlatán, hablador, parlanchín. 26 molla d'espiral muelle en espiral. [...]
adj 1 [bla, tou] blando -da, muelle. Un coixí moll, un cojín blando. 2 [impregnat d'aigua] mojado -da, empapado -da. Tens les sabates molles, tienes los zapatos empapados. 3 fig [fluix, suau] suave, flojo -ja. Un vi moll, un vino suave. 4 fig suave, blando -da. Paraules molles, palabras blandas. 5 fig [persona] blando -da. 6 moll de boca (o de llengua) fig [bocamoll] charlatán. 7 moll de boca (o de llengua) fig [que xerra més del que cal] bocazas, largo (o suelto, o ligero) de lengua. m 8 anat [medul·la] tuétano, médula f, meollo. 9 fig [part més substanciosa d'una cosa] meollo, médula f. 10 [part comestible d'un fruit] pulpa f, carne f, molla f. 11 [d'un port] muelle, embarcadero. 12 [andana] muelle, andén. 13 ict [Mullus sp] salmonete, barbo de mar. 14 fins al moll de l'os fig i fam hasta los tuétanos, hasta los huesos, hasta la médula. 15 moll de càrrega constr cargadero, muelle. 16 moll de fang ict [M. barbatus] salmonete de fango. 17 moll de roca ict [M. surmulentus] salmonete de roca. 18 moll reial ict [Apogon imberbis] reyezuelo, salmonete real, fucinita. f 19 [del pa] miga, molledo m. 20 [engruna] miga, migaja, miaja. 21 [part comestible d'un fruit] pulpa, carne, molla. 22 [porció carnosa del cos] molla, carne. 23 tecnol muelle m. 24 fluix de molles fam [que deixa escapar ventositats] flojo de muelles, pedorrero, pedorro. 25 fluix de molles fam [que xerra massa] charlatán, hablador, parlanchín. 26 molla d'espiral muelle en espiral. |
62.
vida
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 45 portar (o fer) una vida de gos fig i fam llevar una vida de perros. 46 salvar la vida salir (o escapar) con vida. Salvar la vida en un atemptat, salir con vida de un atentado. 47 tenir set vides com els gats fig tener siete vidas como los gatos. 48 vendre cara la seva vida vender cara su vida. 49 [...]
|
63.
tektiteko
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
marxar cap a zones rurals per escapar dels abusos dels invasors.El tektiteko es considera una llengua seriosament amenaçada, tot i que els darrers anys hi ha hagut una certa recuperació i sembla que hi ha alguns nens i joves que el parlen.El govern de Guatemala reconeix 22 llengües maies: l'achí, l [...]
|
64.
vida
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
la muerte entre la vida i la mort. 25 en vida en vida. 26 escapar (o salir) con vida sortir-ne viu, salvar la pell. 27 ganarse la vida guanyar-se la vida. 28 hacerle a uno la vida imposible no deixar viure algú, fer la vida impossible a algú. 29 hacer por la vida fig [comer] omplir el pap (o el buc [...]
|
65.
punto
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
). 36 hacer punto fer mitja. 37 hasta cierto punto fins a cert punt. 38 hasta tal punto que fins al (o a un) punt que. 39 no perder punto fig no deixar escapar res (o cap detall). 40 poner a punto posar al punt. 41 poner en su punto fig i fam posar al punt. 42 poner los puntos a algo fig anar darrere [...]
|
66.
ir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
mal de cap?116 fig [borrarse] escapar-se. Se le fue de la memoria, se li escapà de la memòria. 117 fig [escaparse] escapar intr. Se le fue un suspiro de alivio, li escapà un sospir d'alleujament. 118 fig i fam [no retener las necesidades] fer-s'ho a sobre. 119 irse abajo [hundirse] anar-se'n a terra [...]
|
67.
ajudar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, etc.) contribuir fer escaleta(a algú), ajudar-lo a pujar, a enfilar-se (també en sentit fig.). fer esqueneta(a algú). En aquest afer, si tu no em fas esqueneta, no sé pas com podré reeixir. fer espatlleta, íd. donar la mà(a algú) (fig.) fer escapadís(algú), ajudar-lo a escapar. donar un cop de [...]
|