41.
ceràmica daurada
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Ceràmica fabricada entre els segles XV i XVII, caracteritzada per una pasta depurada recoberta amb vernís de plom estannífer blanc i decorada amb dibuixos fets d'un aliatge d'argent, cinabri, sulfat de coure, òxid de ferro i coure. [...]
|
42.
morro
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
romper los morros fam inflar els morros. 10 tener morro (o tener alguien un morro que se lo pisa) fig i fam tenir morro, tenir molta barra (o moltes penques), tenir uns pebrots que se'ls trepitja. [...]
|
43.
trepitjada
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 pisada, pisadura p fr. 2 pisotón m. Encara em fa mal el peu de la trepitjada que m'has fet, aún me duele el pie del pisotón que me has dado. 3 [senyal] pisada, huella. 4 [quantitat de raïm trepitjat] pisa. [...]
|
44.
trepig
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 pisoteo. Amb el trepig de la gent, la pista es fa malbé molt de pressa, con el pisoteo de la gente, la pista se estropea muy deprisa. 2 [soroll] pisadas f pl. Sento trepig, oigo pisadas. 3 [dels raïms, etc] pisa f. [...]
|
45.
terreno
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
(o medir, o tantear, o reconocer) el terreno fig sondar el terreny. 8 ganar, perder terreno fig guanyar, perdre terreny. 9 saber uno el terreno que pisa fig [conocer el asunto] conèixer el terreny. 10 sobre el terreno sobre el terreny. 11 sobre el terreno [improvisadamente] sobre el terreny. 12 todo [...]
|
46.
terreny
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] terreno, campo. 5 pl geol [sediments] terreno. Els terrenys juràssics, los terrenos jurásicos. 6 conèixer el terreny fig conocer el terreno, saber uno el terreno que pisa. 7 guanyar terreny [avançar] ganar terreno. 8 perdre terreny [recular] perder (o ceder) terreno. 9 posar-se en bon terreny fig ponerse [...]
|
47.
pintar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
clarobscurs. matisar, pintar amb colors que harmonitzin, agradables a la vista. manejar el pinzell engalbar, pintar la pisa amb galba, abans de coure-la. marbraro marbrejar, pintar aigües imitant les de certs marbres. clapejar, pintar clapes o claps. tenyir. 2 (pintar-sepron.) repintar-se [...]
|
48.
inclinació
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 declivio declivitat(d'un terreny, etc.) sobreplom, inclinació d'un mur, roca, etc., enfora, de dalt a baix. El sobreplom de la torre de Pisa. desplom, desviació de la posició vertical d'una paret, etc. decantament jaient, inclinació que té o que pren alguna cosa. obliqüitat, desviació de la [...]
|
49.
morro
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
en el concert, se coló por el morro en el concierto. 18 tenir morro fam [tenir barra] tener morro, tener alguien un morro que se lo pisa. [...]
m 1 zool [musell] morro, hocico. 2 zool [del porc] morro, hocico, jeta f. 3 zool [de cavalleries] morro, belfo (o befo, o bezo). 4 fam [llavis grossos] morro, hocico. 5 fig [sortint] morro. 6 fig [d'un cotxe, avió] morro. 7 anar (o caure, o fotre's) de morros fam caer de morros, partirse (o romperse) los morros, dar (o darse) de narices, dar (o caer, o darse, o caerse) de hocicos (o de bruces), besar el suelo (o la tierra). 8 clavar (o fotre, o fregar) pels morros fig [rebutjar] refregar (o refrotar) por las narices. 9 clavar (o fotre, o fregar) pels morros fig [retreure] echar en cara. Quan el veuré li fregaré pels morros tot el que m'han dit, cuando lo vea, le echaré en cara todo lo que me han dicho. 10 ésser del morro fort fig i fam [ésser molt tossut] ser un cabezón (o un cabezota). 11 ésser del morro tort fig [tenir mal geni] tener mal genio, tener un genio de mil demonios (o diablos). 12 fer morros fig i fam [fer cara de disgust] poner morro (o torcer el morro). Quan li ho vaig dir, va fer morros, cuando se lo dije, torció el morro. 13 fer morros fig i fam [enutjar-se] estar de morros. Fa morros des de fa dos dies, está de morros desde hace dos días. 14 inflar els morros fam romper las narices (o la cara, o los morros). 15 morro d'ovella bot [Plantago lagopus] pie de liebre. 16 pel morro fam [amb molta barra] por el morro. S'ha presentat a la meva festa pel morro, se ha presentado en mi fiesta por el morro. 17 pel morro fam [sense pagar] por el morro. Es van colar pel morro en el concert, se coló por el morro en el concierto. 18 tenir morro fam [tenir barra] tener morro, tener alguien un morro que se lo pisa. |
50.
tierra
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 7 besar uno la tierra que otro pisa fig besar la terra que algú trepitja. 8 dar en tierra con una cosa fer anar per terra, deixar caure una cosa. 9 de la tierra de la terra. Queso de la tierra, formatge de la terra. 10 echar a tierra [derribar] tirar a terra. 11 echar (o tirar) por tierra fig [...]
|