91.
arròs
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m [pl: -ossos] 1 bot i agr [Oryza sativa] arroz. 2 [gra d'arròs] arroz. Tres quilos d'arròs, tres kilos de arroz. 3 gastr arroz. 4 arròs amb llet arroz con leche. 5 arròs blanc (o bullit) arroz blanco. 6 arròs de bruixa bot [crespinell groc] pampajarito, pimienta de muros. 7 arròs de pardal bot [...]
|
92.
crespinell blanc
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Herba de 8 a 25 cm d'alçària (S. album), de flors blanques o rosades, que es fa en llocs rocallosos poc profunds de zones de muntanya a tot Europa i en zones temperades d'Àsia i d'Àfrica del nord. La planta fresca està emprada com a desinfectant i cicatritzant de ferides. [...]
|
93.
nus
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
'aconseguir quelcom] ¡échale un galgo!12 nus d'envergar mar nudo de envergue (o de rizo). 13 nus de gassa mar nudo de gaza. 14 nus de pardal mar [ballestrinca] ballestrinque. 15 nus escorredor [llaç escorredor] nudo corredizo. 16 nus gordià nudo gordiano. [...]
m 1 [de corda, de corbata, d'arbre] nudo. 2 [d'una novel·la, d'una obra teatral] nudo. 3 nudo. Nus de carreteres, nudo de carreteras. Nus de comunicacions, nudo de comunicaciones. 4 anat nudo, nódulo. 5 constr i elect nudo. 6 geog nudo. 7 mar nudo. Navegàvem a catorze nusos, navegábamos a catorce nudos. 8 fig nudo, quid. Aquest és el nus de la qüestió, este es el nudo de la cuestión. 9 fig [lligam] lazos pl, vínculos pl. El nus del matrimoni, los lazos del matrimonio. 10 fer-se un nus a la gola fig hacerse un nudo en la garganta. 11 fes-li un nus a la cua! fam [indicant la impossibilitat d'aconseguir quelcom] ¡échale un galgo! 12 nus d'envergar mar nudo de envergue (o de rizo). 13 nus de gassa mar nudo de gaza. 14 nus de pardal mar [ballestrinca] ballestrinque. 15 nus escorredor [llaç escorredor] nudo corredizo. 16 nus gordià nudo gordiano. |
94.
uspanteko
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
'lloc de muralles i pardals' (us, 'pardal'; pant, 'muralles', i tlan, 'lloc'). Moltes ciutats maies es van rebatejar amb noms nahua durant la conquesta, ja que els espanyols anaven acompanyats de nahues que els feien d'assistents i de guies. El nom original del grup ètnic era tz [...]
|
95.
pájaro
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 ornit ocell, moixó. Los pájaros cantan, els ocells canten. 2 fig [astuto] bona peça f, pua f, escolà, esmolet, pinta. ¡Qué pájaro!, quina bona peça!3 más vale pájaro en mano que ciento volando fig val més un pardal a la mà que una perdiu en l'aire, val més un ocell a la mà que cent a volar. 4 [...]
|
96.
valer 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. 15 más vale tarde que nunca val més tard que mai. 16 más vale un toma que dos te daré val més un té que dos te'n daré, val més un pardal a la mà que una perdiu en l'aire. 17 no vale [no cuenta] no val. 18 no vale [con infinitivo] no s'hi val. 19 ¡vale! fam [está bien] d'acord!, entesos!, conforme!, [...]
|
97.
menjador 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
molta sopa. panarra, que menja molt pa. gastrònom(m. i f.), aquell a qui agrada de menjar bé més aviat que molt. mamerri(m. i f.), dit d'un infant que mama molt. Ant. Ésser de poca vida. Menjar menys que un pardal (o que un ocellet). Menjamiques. Menjafestucs. El pare Miques. Manuel Franquesa i [...]
|
98.
tomar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
daré, val més un pardal a la mà que una perdiu en l'aire. 38 no tomar en serio una cosa no prendre's seriosament una cosa. 39 si se lo toma usted así si us ho preneu d'aquesta manera. 40 tenerla tomada con alguien portar-la (o tenir-la) votada a algú, prendre-la amb algú. 41 ¡toma! [sorpresa] renoi!, [...]
|