21.
nervi trigemin
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Nervi cranial que emergeix a la porció lateral de la protuberància i està format per una arrel sensitiva, que conté el gangli del trigemin, i una arrel motora, que proporciona innervació sensitiva a tota la cara i la meitat anterior del cap, la conjuntiva ocular, les mucoses nasal, sinusal i bucal, [...]
|
22.
infierno
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 infern. Ir al infierno, anar a l'infern. 2 fig infern. Esta casa es un infierno, aquesta casa és un infern. 3 tecnol [en la extracción del aceite de oliva] infern. 4 tecnol [en un molino] infern. 5 ¡anda (o vete) al infierno! fam ves a passeig!, ves a la porra!6 en el quinto infierno (o en los [...]
|
23.
nervi trigemin
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Nervi mixt, sensitiu i motor, que té l'origen al tronc encefàlic i que es distribueix per la pell de la cara, els músculs de la masticació, les dents, la boca i les cavitats nasals. [...]
|
24.
segle
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
segle cinquè, en el siglo quinto. 6 en el segle [en la vida] en el siglo. Fra Basili, en el segle, Jaume, fray Basilio, en el siglo, Jaime. 7 pels segles dels segles por los siglos de los siglos. 8 segle de les llums [segle XVIII] siglo de las luces. 9 segle d'or fig [època de prosperitat] siglo de oro. [...]
|
25.
cinc
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
valer ni cinc fig i fam no valer ni cinco (o un pepino, o un comino, o un pito). adj i m i f 5 [cinquè] quinto -ta, cinco. És la cinc de la llista, es la quinta de la lista. m i f plinv 6 cinco. Les cinc últimes, las cinco últimas. 7 les cinc [hora] las cinco. [...]
|
26.
pino 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 bot [Pinus sp] pi. 2 fig i poèt [embarcación grande] navili, nau f. 3 fig i poèt [pequeña] embarcació f. 4 pl fam tentines f. Hacer pinos, fer tentines. 5 en el quinto pino fig i fam a la quinta forca, a l'altra part de món. 6 hacer el pino fer la figuereta. 7 pino albar (o royo, o silvestre [...]
|
27.
escala
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
quinto piso. 15 pl escaleras. Va caure escales avall, cayó escaleras abajo. 16 a gran (o petita) escala en gran (o pequeña) escala. 17 escala de cargol escalera de caracol. 18 escala de corda escala, escalera de cuerda. 19 escala de mà escalera de mano. 20 escala de marees mar escala de mareas. 21 escala [...]
|
28.
món
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
del mundo, en el quinto pino, donde Cristo dio las tres voces. 7 a l'altre cap (o a l'altra part, o a la fi) del món fig [indicant direcció] al fin del mundo, al quinto pino, donde Cristo dio las tres voces. Anar a l'altre cap del món, ir al fin del mundo. 8 anar per aquests mons de Déu fig ir (o [...]
|
29.
porta
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 constr puerta. 2 [accés] puerta. 3 mar porta. 4 [d'un forn] boca. 5 tecnol [forat d'home] agujero de hombre m. 6 [habitatge] puerta. Viu al cinquè pis, segona porta, vive en el quinto piso, segunda puerta. 7 hist puerta. 8 anat [vena] porta. 9 geog [congost] puerto, garganta, desfiladero m. 10 [...]
|
30.
verat
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la vida
[...]
f 1 constr puerta. 2 [accés] puerta. 3 mar porta. 4 [d'un forn] boca. 5 tecnol [forat d'home] agujero de hombre m. 6 [habitatge] puerta. Viu al cinquè pis, segona porta, vive en el quinto piso, segunda puerta. 7 hist puerta. 8 anat [vena] porta. 9 geog [congost] puerto, garganta, desfiladero m. 10 fig puerta. Arribar a les portes de la mort, llegar a las puertas de la muerte. 11 fig puerta. Els diners obren totes les portes, el dinero abre todas las puertas. 12 a porta oberta a puerta abierta. 13 a porta tancada (o closa) a puerta cerrada. 14 clavar (o tancar) la porta pels morros (o pels nassos) fig i fam dar con la puerta en las narices (o en los morros, o en los hocicos). 15 darrere la porta hi ha un gat, vet aquí el conte acabat [al final dels contes] colorín, colorado, este cuento se ha acabado. 16 de porta a porta [transport] de puerta a puerta. 17 de porta en porta fig de puerta en puerta. 18 ésser a les portes de la mort fig i fam estar a las puertas de la muerte. 19 fer passar (o fotre a) la porta fig i fam enseñar la puerta de la calle. 20 no saber a quina porta trucar fig i fam no tener dónde (o a dónde) volver la cabeza. 21 obrir la porta a fig [possibilitat] abrir la puerta a. 22 parlar a porta tancada hablar a solas (o a puerta cerrada). 23 porta balconera puerta de balcón. 24 porta caladissa (o de guillotina) puerta de guillotina. 25 porta corredissa puerta corredera. 26 porta cotxera puerta cochera. 27 porta de gelosia puerta de celosía. 28 porta del darrere puerta trasera. 29 porta d'embarcament puerta de embarque. 30 porta d'entrada puerta de entrada. 31 porta de plafons puerta de cuarterones. 32 porta falsa puerta falsa (o excusada). 33 porta secreta puerta secreta. 34 porta triomfal ant arco triunfal. 35 porta vidriera puerta vidriera. 36 tancar-se totes les portes fig i fam cerrarse todas las puertas. 37 trucar a la porta d'algú fig i fam llamar a la puerta de alguien. |