fora mida [molt] una locura, lo indecible, a más no poder, una barbaridad. 9 mida natural tamaño natural. 10 passar de mida pasar de la medida, ser el colmo, pasar de castaño oscuro. 11 prendre la mida a fig [burlar-se] tomar el pelo a, hacer mofa de p fr. 12 prendre la mida de l'esquena a algú fig [...]

sorneguerament. v tr 5 riure. Yo río sus chistes, jo ric els seus acudits. v pron 6 riure intr. No hay motivo para reírse, no hi ha cap motiu per a riure. 7 [burlarse] riure's. Reírse de alguien, riure's d'algú. 8 [no tomar en cuenta] riure's. Me río de sus amenazas, em ric de les seves amenaces. 9 fig i fam [...]

] jugar. Et toca jugar a tu, te toca jugar a ti. 6 jugar amb fig [burlar-se d'algú] jugar con. No juguis amb ell, amb els seus sentiments, no juegues con él, con sus sentimientos. 7 jugar amb fig [despreocupar-se] jugar con. No juguis amb la teva salut!, ¡no juegues con tu salud!8 jugar brut jugar sucio [...]

palletes 3 Jugar amb algú: burlar-se. 4 v. tr. Arriscar al joc una quantitat. entaular diners, jugar-se'ls. arriscar, apostar. 5 manejar, esgrimir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

] cebadilla f, espigadilla f, paspayós. 22 pèl de ca (o de bou) bot [poa] poas, espiguilla, hierba de purita. 23 prendre el pèl fig [burlar-se d'algú] tomar el pelo. 24 trobar pèls en tot (o als ous) fig i fam encontrar pegas en todo, ser don (o doña) Dificultades. 25 un pèl [molt poc] un pelo, ni un pelo. No [...]

(fam.) escampar la boira(fam.) anar a escampar els pardals(fam.) anar a prendre l'aire anar a prendre el sol(esp. a l'hivern) ramblejar, passejar-se per la rambla. vagar. 2 (passejar-sepron.) (fig.) burlar-se. 3 v. tr. acompanyar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

(o te, o le, etc) da, me (o te, o le, etc) da igual. Me'n fot que tingui problemes, tanto me da que tenga problemas. v pron vulg 21 → fer1 (fer-se)22 [riure's, burlar-se] pitorrearse, cachondearse, chotearse, quedarse con. Sempre es foten de tu, siempre se cachondean de ti (o siempre se quedan [...]

[burlarse] riure's (o rifar-se) d'algú, fúmer-se d'algú, prendre el pèl a algú. 36 quedarse con uno fig i fam [engañarle] aixecar la camisa, fer beure a galet. 37 quedarse en blanco fig i fam quedar en blanc, quedar-se a l'escapça. 38 quedarse en nada fig i fam fondre's. 39 quedarse in albis fig i fam [...]

tenir pèls a la llengua. 43 pegársele a uno la lengua fig i fam fer-se a algú un nus a la gola. 44 sacar la lengua fig i fam treure un pam de llengua. 45 sacar la lengua fig i fam [burlarse, no hacer caso] treure la llengua, fer llengotes. 46 tener la lengua gorda fig i fam [estar borracho] tenir un gat [...]