11.
Participi del verb cobrir: cobrit o cobert?
Font
Fitxes de l'Optimot
El participi del verb cobrir i els seus derivats acaba en -ert i no en -it. Per exemple:
cobert (i no cobrit)
descobert (i no descobrit)
recobert (i no recobrit)
[...]
|
12.
Participi del verb obrir: obrit o obert?
Font
Fitxes de l'Optimot
El participi del verb obrir i els seus derivats acaba en -ert i no en -it. Per exemple:
obert (i no obrit)
entreobert (i no entreobrit)
reobert (i no reobrit)
[...]
|
13.
Construcció de participi: donat que / Donat que feia molt mal temps o Atès que feia molt mal temps?
Font
Fitxes de l'Optimot
La construcció de participi donat que es fa servir amb el significat causal de 'considerant que, tenint en compte que'. Per exemple:
Donat que feia molt mal temps, es va decidir suspendre el partit.
La directora de l'escola, donat que hi havia un cert enrenou, va convocar una reunió.
L'expressió [...]
|
14.
Participi del verb 'compondre': 'composat' o 'compost'?
Font
Fitxes de l'Optimot
El participi del verb compondre, que significa 'formar, constituir, integrar', és compost, composta, compostos, compostes, i no composat, composada, composats, composades. Per exemple:
El grup estava compost per sis membres.
L'orquestra estava composta per israelians i palestins.
Són obres [...]
|
15.
Participi del verb 'matar': 'matat' o 'mort'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Les formes del participi del verb matar són matat, matada, matats, matades. Ara bé, quan es pot interpretar un subjecte que realitza l'acció voluntària de matar, aleshores aquest verb també admet les formes de participi mort, morta, morts, mortes. Per exemple:
La princesa ha matat el drac.
La [...]
|
16.
Participi del verb 'pondre': 'posat' o 'post'?
Font
Fitxes de l'Optimot
El participi del verb pondre és post, posta, postos, postes i no posat, posada, posats, posades. Per exemple:
Farem una truita amb l'ou que ha post la gallina.
El sol ja s'ha post.
Cal tenir en compte que el participi posat correspon al verb posar, que té altres significats.
[...]
1 venir. Vine, que et vull dir una cosa, ven, que te quiero decir algo. 2 ir. Vindré a casa teva després de sopar, iré a tu casa después de cenar. 3 [procedir] venir, proceder. El petroli ve d'Aràbia, el petróleo viene de Arabia. 4 [en una successió] venir. Després de l'hivern ve la primavera, después del invierno viene la primavera. Després de la selva ve l'altiplà, después de la selva viene el altiplano. 5 [provenir] venir, proceder. Venir de bona família, venir de buena familia. 6 venir, llegar. El seny ve amb els anys, el juicio viene con los años. 7 [resultar] resultar, salir. Enguany l'oli ve a un preu molt alt, este año el aceite resulta a un precio muy alto. 8 [la collita d'un producte] llegar. Aviat vindran les cireres, pronto llegarán las cerezas. Unes patates que venen molt primerenques, unas patatas que llegan muy tempranas. 9 venir. Venir son, una idea, venir sueño, una idea. 10 [assolir, aconseguir] llegar, alcanzar tr. Venir a madurament un gra, llegar a la (o alcanzar la) madurez un grano. 11 caer. Venir a pobresa, caer en la pobreza. 12 venir. Aquestes sabates em venen petites, estos zapatos me vienen pequeños. 13 ara ve quan el maten (o ara ve la bona) fig i fam ahora viene lo bueno. 14 ara vinc! ¡ahora voy! 15 fer venir algú hacer venir a alguien. 16 no ve d'aquí! [tant se val!] ¡tanto da!, ¡da igual! 17 que ve [vinent] que viene, próximo. La setmana que ve, la semana que viene. 18 venir a menys venir a menos. 19 venir bé [anar bé] venir (o ir) bien. Ara no em ve bé d'anar-hi, ahora no me viene bien ir. Aquesta fusta em vindrà bé per a adobar la taula, esta madera me vendrá bien para arreglar la mesa. 20 venir de lluny [un costum, una tradició] venir de antiguo (o de lejos). 21 venir malament [anar malament] venir (o ir) mal. 22 venir molt bé fig [oportunament] venir muy bien (o al pelo, o que ni pintado, o como anillo al dedo). 23 venir prim (o d'un pèl, o d'un no-res) [estar a punt] estar en un tris, faltar poco (o un pelo), estar a punto. Ha vingut prim que no perdéssim el tren, hemos estado en un tris de perder el tren (o poco nos ha faltado para perder el tren). 24 venir-se'n [un sostre, una volta] venirse abajo, hundirse. 25 vinc! [cap aquí] ¡voy! 26 vinc corrents (o de seguida) voy enseguida (o corriendo, o volando). 27 vinga! ¡venga! Vinga, dona'm les claus!, ¡venga, dame las llaves! 28 vinga! [indicant insistència, repetició] ¡venga! Vinga sales i més sales!, ¡venga salas y más salas! |
17.
Imperatiu del verb 'venir': 'vingueu' o 'veniu'?
Font
Fitxes de l'Optimot
La segona persona del plural de l'imperatiu del verb venir és veniu. En canvi, la forma vingueu correspon a la segona persona del plural del present de subjuntiu. Per exemple:
Veniu quan vulgueu (i no Vingueu quan vulgueu).
Ara bé, cal tenir en compte que en contextos negatius es fa servir [...]
|
18.
anar i venir, anar i tornar, pujar i baixar, entrar i sortir / Coordinació de verbs de moviment amb règims diferents
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha parelles de verbs de moviment que es fan servir coordinats per indicar el moviment continu o ràpid d'algú o d'alguna cosa: anar i tornar, anar i venir, pujar i baixar, entrar i sortir.
En aquestes expressions, encara que els verbs vagin seguits de preposicions diferents (el primer regeix [...]
|
19.
venir a sobre, venir al damunt
Font
Fitxes de l'Optimot
La construcció venir (una cosa) al damunt (o a sobre) a algú té el significat literal de 'caure sobre d'algú alguna cosa'. Per exemple:
L'allau li va venir al damunt d'improvís i no va poder reaccionar.
En sentit figurat també es pot fer servir. Per exemple:
Quan veig tots els problemes que em [...]
|
20.
Construcció de participi: 'donat' + nom ('considerant') / 'Donat el caràcter que té' o 'Atès el caràcter que té'?
Font
Fitxes de l'Optimot
La construcció de participi donat + nom es fa servir amb el sentit de 'considerant'. Per exemple:
Donades les dificultats per anar fins a l'aeroport amb autobús, va decidir agafar un taxi.
Donat el caràcter que té, val més que no li'n tornis a parlar.
Altres construccions de participis que tenen [...]
|