141.
aviat
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
más bien compasión que miedo. 9 més aviat [tirant a] más bien, tirando a. Aquest nen és més aviat ros, este niño es más bien rubio. 10 tan aviat com [així que, tan bon punt] tan pronto como, en cuanto. Tan aviat com arribarà dinarem, tan pronto como llegue comeremos. 11 tan aviat... com tan pronto [...]
adv 1 [en aquest moment] pronto, en seguida, ahora mismo. No trigarà, vindrà aviat, no tardará, vendrá pronto. 2 pronto, temprano. Es lleva aviat, se levanta pronto. 3 [d'aquí a poc temps] pronto, dentro de poco, próximamente. Aviat plourà, pronto lloverá. 4 com més aviat cuanto antes. 5 com més aviat millor cuanto antes mejor, lo antes posible. 6 com més aviat... millor cuanto antes... mejor. Com més aviat acabem millor, cuanto antes acabemos mejor. 7 fins aviat! (o fins ben aviat!) [acomiadament] ¡hasta pronto! 8 més aviat [amb preferència] más bien. Sentia més aviat compassió que por, sentía más bien compasión que miedo. 9 més aviat [tirant a] más bien, tirando a. Aquest nen és més aviat ros, este niño es más bien rubio. 10 tan aviat com [així que, tan bon punt] tan pronto como, en cuanto. Tan aviat com arribarà dinarem, tan pronto como llegue comeremos. 11 tan aviat... com tan pronto... como, ora... ora. Tan aviat plora com riu, tan pronto llora como ríe. |
142.
gorra
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 beca capçó(de nounat) gambuix, íd. estrenyecaps, gorra de dormir. morrió, gorra militar alta i amb visera i galteres. ros, gorra militar, més alta de davant que de darrere, que es va usar a Espanya des de mitjan s. XIX fins al primer terç del s. XX. quepis(gorra de soldat, col·legial, etc [...]
|
143.
capellà
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la vida
[...]
|
144.
xanguet
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la vida
[...]
|
145.
daurat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 m. Acció i efecte de daurar. dauradura. És una peça molt ben treballada, però la dauradura és pèssima. 2 adj. De color d'or. auri, d'or o semblant a l'or. melat, color de mel. ros com fil d'or, es diu d'un cabell de color daurat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
146.
tirar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. Aquest cigar no tira, este puro no tira. 23 [durar] tirar. Aquestes sabates encara poden tirar uns dies més, estos zapatos todavía pueden tirar unos días más. 24 fig [atreure] tirar. La sang tira, la sangre tira. 25 fig [tenir tendència] tirar. El seu cabell tira a ros, su pelo tira a rubio. 26 fig tirar [...]
|
147.
ésser 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
? —No está. 8 [escaure] estar. Aquest vestit li és petit, este vestido le está pequeño. 9 [característica, qualitat] ser. Aquest jersei és blau, este jersey es azul. El meu germà és ros, mi hermano es rubio. 10 [qualitat irreversible] estar. És mort, está muerto. Aquest moble és ja molt vell, este [...]
|
148.
mullar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 L'aigua o altre líquid adherir-se a la superfície d'una cosa o penetrar-ne els porus (el subjecte és el líquid). humitejar(->) banyar, mullar abundosament. La suor li banyava el front. enrosar, mullar de ros. Fig.: La cara se'm va enrosar d'una suor freda. sotaiguar, mullar un [...]
|