161.
excel·lent
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
sobresortint incomparable auri, excel·lent en alt grau. imponderable immillorable cabdal ésser la nata. Aquest home és la nata per a aquest treball. de cap de brot. Poesies de cap de brot. de cap d'ala ésser pa i mel no poder-ne beure en carbassa, es diu d'una cosa excel·lent, rara. Manuel [...]
|
162.
bufetada
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
bufa o bufet galtada catxamona, bufetada lleu. catxeta, íd. bolet (fam.) galeta (fam.) mamballeta mansiula morma gleva mostatxada (dial.) nata cleca màstec o mastegot revés, bufetada donada amb el revés de la mà. castanya (fam.) plantofada hòstia (vulg.) queixada, bufetada simbòlica que hom [...]
|
163.
gelat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, xarop de sucre i nata. sorbet, gelat poc consistent de sucs de fruita, sovint amb xampany o licor, servit en copa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
164.
pell de tofu
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
Producte derivat de la soia, elaborat a partir de la cocció de la llet de soia, que se sol vendre deshidratat. [...]
|
165.
mejor
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
) que hi ha. 5 lo mejor el millor, el més bo. 6 lo mejor del caso el bo del cas. 7 lo mejor de lo mejor el bo i millor, la flor i nata, la part millor. 8 lo mejor posible (o lo mejor que se pueda) [de la mejor manera posible] tan bé com es pugui. 9 lo mejor posible (o lo mejor que se pueda) [todo lo que [...]
|
166.
ikizu
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
El territori lingüístic de l'ikizu se situa a l'oest de la regió del Serengeti, on viuen els grups etnolingüístics ikoma (a l'est), nata (al sud) i ngureme (al nord). Les llengües parlades per aquestes comunitats formen part del grup de llengües bantús.Pel que fa al nombre de parlants d'ikizu, les [...]
1 bueno -na, buen [delante de m sing]. Fer bona cara, hacer buena cara. Un bon viatge, un buen viaje. 2 [avantatjós, útil, convenient] bueno -na. La collita ha estat bona, la cosecha ha sido buena. Comprar a bon preu, comprar a buen precio. 3 [no deteriorat] bueno -na. Aquestes sabates encara són bones, estos zapatos todavía están buenos. 4 [adequat a un fi] bueno -na. Un terreny bo per a sembrar, un terreno bueno para sembrar. 5 [fàcil, còmode] bueno -na. Una feina de bon fer, un trabajo bueno de hacer. Un cistell que fa de bon portar, una cesta buena de llevar. 6 [roba] bueno -na. El llençol bo és de fil, la sábana buena es de hilo. 7 [vestit] mejor, bueno -na. Posa't la faldilla bona, ponte tu mejor falda. Guarda el vestit bo per als diumenges, guarda el traje bueno para los domingos. 8 [sa] bueno -na, sano -na. No podrà sortir fins que estigui bo del tot, no podrá salir hasta que esté bueno del todo. 9 [que té bondat] bueno -na. És una bona persona, es una buena persona. 10 [terme d'afecció] bueno -na. Ep, bon home!, ¡eh, buen hombre! 11 [considerable, complet] bueno -na. Bon pes, buen peso. 12 bueno -na, largo -ga. Va esperar-lo tres hores bones, le esperó sus buenas tres horas (o tres horas largas). 13 [hàbil] bueno -na. Tenir bones mans, tener buenas manos. 14 [que excel·leix en el seu gènere] bueno -na. Un bon govern, un buen gobierno. Una bona novel·lista, una buena novelista. 15 [agradable] bueno -na, agradable. Passar una bona tarda, pasar una buena tarde (o una tarde agradable). 16 a la bona de Déu a la buena de Dios. 17 a les bones [amistosament] por las buenas, a buenas. 18 al bo de [al mig de] en lo mejor de. Anar-se'n al bo de la pel·lícula, irse en lo mejor de la película. 19 bo i [no se traduce]. Treballava bo i cantant, trabajaba cantando. Anava bo i distret, iba distraído. 20 anar a les bones venirse a buenas. 21 aquesta sí que és bona! ¡esta sí que es buena!, ¡eso sí que está bueno! 22 bo i sa [sa i estalvi] sano y salvo. Arribà bo i sa, llegó sano y salvo. 23 de bo (o de bo de bo) [de debò] de verdad, de veras. 24 del bo i millor fig canela fina (o en rama), de lo mejor. Això és del bo i millor, esto es canela fina. 25 donar (o fer) bo [ésser plaent] dar gusto, resultar agradable. Dona bo de prendre la fresca, da gusto tomar el fresco. 26 el bo i millor la flor y nata, lo mejor de lo mejor. El bo i millor de la societat, la flor y nata de la sociedad. 27 el (o allò) que és bo lo bueno. El que és bo és poder riure, lo bueno es poder reír. 28 encara bo! [encara sort] ¡menos mal! Encara bo que ha trobat feina!, ¡menos mal que ha encontrado trabajo! 29 ésser bo [un aliment] estar bueno. Avui l'arròs és bo, hoy el arroz está bueno. 30 ésser bo per a llençar estar para tirar. Aquestes sabates són bones per a llençar, estos zapatos están para tirar. 31 estar bo [de salut] estar bueno, estar bien. 32 estigueu bo (o bons) [en anar-se'n] usted lo pase bien. 33 fer bo [fer bon temps] hacer buen tiempo, hacer bueno. Ahir va ploure, però avui fa bo, ayer llovió, pero hoy hace buen tiempo (o hace bueno). 34 fer de bo [intercedir] abogar por (o en favor de). Li ha fet de bo amb el governador, ha abogado por él cerca del gobernador. 35 fer-la bona [fer-la grossa] hacer una buena (o hacerla, o hacer una). Ara sí que l'he feta bona!, ¡buena la he hecho! (o ¡ahora si que la he hecho buena!) 36 fora bo de veure que habría que ver que. 37 la cosa bona és que fam lo bueno es que. 38 la faríem bona si... fam estaría bueno que..., buena la haríamos si..., lo bueno sería que...La faríem bona si ara ens veien!, ¡estaría bueno que ahora nos viesen! 39 la bona jocs [jugada de desempat] la de desempate. Juguem a deu i la bona, jugamos a diez y la de desempate. 40 les coses bones lo bueno. Les coses bones aviat s'acaben, lo bueno pronto se acaba. 41 què expliqueu (o dieu, o hi ha) de bo? ¿qué tal?, ¿qué dice (o hay) de bueno? 42 res de més bo nada mejor. No hi ha res de més bo que l'aigua fresca, no hay nada mejor que el agua fresca. 43 si que la farem bona! fam ¡pues estamos bien! Si que la farem bona, si no tenim sal!, ¡pues estamos bien, si no tenemos sal! 44 si que la faríem bona! ¡estaríamos (o ¡pues estaríamos) arreglados! (o aviados!), ¡estaría bueno! Si que la faríem bona, si hi haguéssim d'anar!, ¡pues estaríamos aviados si tuviéramos que ir! 45 tant de bo! ¡ojalá!, ¡quiera Dios! Tant de bo arribin aviat!, ¡ojalá lleguen pronto! 46 tenir de bo amb algú [ésser-hi influent] tener mano con alguien. 47 tenir la bona [estar de bon humor] estar de buenas. 48 tenir la bona [estar de sort] tener buena racha. 49 tenir-ne de bones [tenir bons acudits] tener salidas. El teu cosí en té de molt bones, tu primo tiene unas salidas buenísimas. 50 tenir-ne de bones per a explicar tener algo bueno (o gracioso, o curioso) que contar. En tinc una de bona per a explicar, tengo algo muy bueno que contaros. 51 una de bona una buena. En sé una de bona, sé una buena. m i f 52 bueno -na. Els bons i els dolents, los buenos y los malos. m 53 [bitllet, aval] bono. Han repartit bons de carn als pobres, han repartido bonos para carne a los pobres. 54 merc bono. Bons del Tresor, bonos del Tesoro. interj 55 [d'aprovació] ¡muy bien!, ¡bien!, ¡bien está! 56 [de sorpresa desagradable] ¡vaya! Bo: ara ens hem quedat a les fosques!, ¡vaya, ahora nos hemos quedado a oscuras! |
167.
bo
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
verdad, de veras. 24 del bo i millor fig canela fina (o en rama), de lo mejor. Això és del bo i millor, esto es canela fina. 25 donar (o fer) bo [ésser plaent] dar gusto, resultar agradable. Dona bo de prendre la fresca, da gusto tomar el fresco. 26 el bo i millor la flor y nata, lo mejor de lo mejor. El [...]
|
168.
ir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
millor, la flor i nata, la nata. 31 en lo que va de mes (de año, de siglo) del començament de mes (d'any, de segle) ençà. 32 ir a [seguido de infinitivo] [disponerse a] anar a. Íbamos a dormir cuando llegaron, anàvem a dormir que arribaren. Voy a comer ahora mismo, vaig a dinar ara mateix. 33 ir a [...]
|