1.
anar-se'n
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Partir d'un lloc per anar a un altre. partir. I després d'acabar el seu parlament partí. Demà partirem cap a França, on he trobat feina. marxar retirar-se. No us he de dir res més: ja us podeu retirar. tornar-se'n, anar-se'n cap al lloc d'on hom ve. (En la llengua parlada hom usa sovint, en [...]
Partir d'un lloc per anar a un altre. partir. I després d'acabar el seu parlament partí. Demà partirem cap a França, on he trobat feina. marxar retirar-se. No us he de dir res més: ja us podeu retirar. tornar-se'n, anar-se'n cap al lloc d'on hom ve. (En la llengua parlada hom usa sovint, en aquest sentit, entornar-se'n, que té un sentit tot altre.) decampar, aixecar el campament un exèrcit. desallotjar, anar-se'n algú del lloc on estava allotjat. Els turistes alemanys desallotjaran al matí. desaparèixer. Els vells, de sobte, van desaparèixer, se'n van anar. esmunyir-se. Ens vam esmunyir per l'espessor de la brossa. escórrer-se, íd. agafar el camí de la porta, anar-se'n d'una casa. agafar els trastets tocar el dos (fam.) tocar el trot (fam.) tocar el pirandó (fam.) tocar el dengue (Alc.) fúmer el camp (vulg.) fotre el camp (vulg.) alçar (o plegar) veles (fig.) llevar àncores (fig.) fer-se a la vela (fig.) guillar (fam.) filar, anar-se'n de pressa. emigrar, anar-se'n d'un país d'una manera definitiva. migrar, anar-se'n d'un país (o regió) a un altre, esp. periòdicament. esquivar-se, anar-se'n d'on hom corre un risc. escapar-se (→) fugir (→) escapolir-se, anar-se'n sense que hom se n'adoni. esquitllar-se, anar-se'n esquivant la vigilància d'algú. anar-se'n d'esquitllentes, íd. agafar el portant (fig. i fam.) pirar deixar (algú) amb la paraula a la boca, anar-se'n sense escoltar-lo. posar-se en camí salpar, anar-se'n una nau. prendre la mar, anar-se'n per mar. Cp. absentar-se, escapar-se Ant. Quedar-se. Restar. Romandre. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
2.
salpar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
llevar àncores anar-se'n. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
decampar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
desatendar llevar el camp anar-se'n. Ant. Acampar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
acomiadar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 donar comiat (en sentit pejoratiu) despatxar, desnonar. Ant. Retenir. 2 (acomiadar-sepron.) prendre comiat anar-se'n donar l'arreveure dir a reveure dir adeu partir alçar veles llevar àncores anar-se'n a la francesa, anar-se'n sense dir res. 3 Ésser acomiadat. ésser despatxat saltar(d'un [...]
|
5.
pífia
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 errada. espifiada 2 Anar-se'n a la pífia: malmetre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
desbocar-se
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (un cavall) córrer. desenfrenar-se 2 (una persona) parlar. malparlar anar-se'n de la llengua renegar perdre els estreps Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
portant
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. Que porta quelcom. somat(en heràld.). Una torre somada de tres flames. 2 Agafar el portant: anar-se'n. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
insolentar-se
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
descarar-se desvergonyir-se alçurar-se, mancar al respecte i a la submissió deguts. desbocar-se, anar-se'n de la llengua dient paraules insolents. plantar cara alçar la cresta Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
9.
ensorrar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 colgar, enfonsar, abatre. 2 (ensorrar-sepron.) enfonsar-se(->) esfondrar-se entrar-se'n anar-se'n a terra esbaldregar-se, ensorrar-se en part una paret, un marge. caure Cp. esllavissar-se, cedir 3 Fig. arruïnar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
10.
ajornament
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
allarg. Anar-se'n un afer en allargs. prolació dilació demorao demorança remissió, acció de diferir. retardament(≠ retard) allargament temporització, acció de diferir per esperar un moment més favorable. suspensió, ajornament momentani. perllongament Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
|