1.
cansar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 fatigar. 2 Fig. importunar molestar (->) enervar turmentar(hiperb.) ennuegar(fig.). És un home carregós: m'ennuega. fer escudella(una cosa a algú) encaparrar, cansar el cap, esp. fig. Ja ho resoldràs un altre dia: no t'hi encaparris ara. avorrir(->) atipar enfastidir [...]
|
2.
enfastidir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
avorrir, cansar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
ennuegar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 tapar. engargussar-se, entravessar-se o encallar-se una cosa a la gola. 2 Fig. cansar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
afartar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Atipar fort. atipar. 2 Fig. avorrir, cansar. 3 donar. 4 (afartar-sepron.) afarrossar-se, menjar i beure en excés. sobremenjar enfetgegar-se ataconar-se atracar-se 5 Fig. cansar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
fatigar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 cansar. El verb cansar, que avui ha pres, gairebé exclusivament, el lloc de fatigar, té, en els textos clàssics, sempre el sentit fig. de perdre la paciència, tenir-ne prou d'una cosa (ja estava cansat d'escoltar poca-soltades). En el sentit d'esgotar les forces físiques, els autors clàssics usen [...]
|
6.
avorrir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) malmirar (algú) tenir (algú) de cap d'esquila (o d'esquira) tenir (algú) de cap d'inxa(Alc.) no passar de les dents (una persona o una cosa) no mirar la cara (a algú), tenir-li aversió. tenir quimera (a algú) 2 Causar tedi, avorriment. enfastidir cansar afartar. Ja m'afarten, tants sermons! pudir [...]
|
7.
molestar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 incomodar inquietar. Té instints cruels: li agrada d'inquietar les bèsties. importunar carregar empipar empixonar, empipar fortament. emprenyar(fam. vulg.) fastiguejar, molestar en extrem. cansar(fig.) vexar enutjar amoïnar ennuegar(fig.) mortificar, molestar, esp. en l'amor propi. punxar [...]
1 incomodar inquietar. Té instints cruels: li agrada d'inquietar les bèsties. importunar carregar empipar empixonar, empipar fortament. emprenyar (fam. vulg.) fastiguejar, molestar en extrem. cansar (fig.) vexar enutjar amoïnar ennuegar (fig.) mortificar, molestar, esp. en l'amor propi. punxar (fig.). Sempre el punxa amb el tema dels diners. ofendre. Aquesta claror ofèn els ulls. engronyar enfadar, causar molèstia. La minyona començà a plorar de tal manera que arribà a enfadar-los. enfastidir o enfastijar, causar tedi o molèstia la continuïtat o repetició d'una cosa que no interessa. torturar (hiperb.) turmentar (hiperb.) atipar (fig.) fotre (vulg.). Això m'ho ha dit per fotre'm. xeringar (fig. fam.), fastiguejar o molestar en extrem. rebentar (fig.). Em rebenta haver de fer això. xinxollar, molestar algú amb demandes insistents. fer escudella (una cosa o una persona) no deixar viure (fig.) donar mala vida (a algú) donar destret (a algú) (hiperb.), causar-li gran molèstia. fer la guitza (o la punyeta, o la tinyeta) (fam.) pudir-li (a algú una cosa). Ja em put, aquesta lletania de lamentacions! fer pudor (a algú una cosa) (fig.), íd. estar (d'algú o d'alguna cosa) fins al capdamunt fer tres coses (la frase completa, que també s'usa en el mateix sentit, fa: fer tres coses: fàstic, vòmit i pudor) 2 (molestar-se pron.). Prendre's malament un mot o una acció. ofendre's ressentir-se prendre-s'ho malament © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana ![]() |