1.
guitarra
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
guitarró, guitarra petita de quatre cordes. requint, guitarra petita. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
travesser
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. transversal. 2 m. Cp. barra, barró, creuera, mainell, trast (del mànec de la guitarra), etc. 3 coixí. 4 f. camí, carretera, carrer. trencall, camí travesser. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
arpejar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 rascar. Rascar la guitarra. gratar. 2 Fig. acostar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
desbaratar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 desconcertar trastornar desorganitzar descompondre espatllar esbordellar aixafar la guitarra(a algú), desbaratar-li els plans. esqueixar la grua esguerrar (o aigualir) la festa 2 derrotar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
destorbar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
dificultar(->) entrebancar obstaculitzar(->) embargar embarassar embargolar impedir desguitarrar contrariar. Contrariar els moviments de l'enemic. fer nosa fer la guitza(una persona o una cosa) fer l'arquet, íd. posar la proa(a algú) aixafar-li (a algú) la guitarra fer la llesca(a algú [...]
|
6.
tocar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
trompeta. tamborinaro tamborinejar, tocar el tamborí. puntejar, tocar una guitarra, etc., ferint les cordes cadascuna amb un dit. frasejar, tocar fent sentir bé cada frase musical. picar. Picar una nota. brandaro brandir(les campanes). Brandeu la campana grossa. repicar(les campanes), fer-les repicar [...]
|
7.
músic
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
capella reial o catedral. tocadoro sonador(de certs instruments). Un tocador de guitarra. Un sonador de flauta. instrumentista, músic que toca un instrument. concertista, músic que toca com a solista en concerts, esp. professionalment. executant, músic que pren part en l'execució d'una obra musical [...]
1 adj. → musical. 2 m. i f. Persona que escriu o interpreta obres musicals. music (pej.) musicastre, mal músic. compositor mestre, director d'orquestra o un músic eminent. professor, músic d'una orquestra. director, el qui dirigeix un cor, una orquestra. mestre de capella, director d'una capella reial o catedral. tocador o sonador (de certs instruments). Un tocador de guitarra. Un sonador de flauta. instrumentista, músic que toca un instrument. concertista, músic que toca com a solista en concerts, esp. professionalment. executant, músic que pren part en l'execució d'una obra musical. intèrpret simfonista, el qui compon o interpreta simfonies. organista gaiter aldufer En molts casos, el nom de l'instrument és també el nom de l'artista que el toca: flautista o flauta (m. i f.), violinista o violí, etc. En Tal és el violí, el flauta, etc., de l'orquestra X. Cp. els professors d'una orquestra: els músics que la integren. 3 Grup de músics que toquen malament: Murga. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
8.
forma
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. fum: fuliginós. fus: afusat o afuat; fusiforme. ganxo:ganxut; uncinat. garba: agarbat, agarbonat; agarberat. gla: glandiforme; balanoide. gra (cereal): graniforme. gresol: agresolat. guitarra: aguitarrat. heura: hederiforme; hederaci [...]
|