1.
decret
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
edicte ordre(->) llei(->) ordenança. Ordenances reials. Les ordenances municipals. ban, edicte publicat per ordre d'una autoritat. ucàs, pròpiament, edicte del tsar de Rússia; per ext. decret d'una autoritat absolutista. pragmàtica, decret solemne emanat de l'autoritat sobirana, esp. d [...]
|
2.
edicte
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
decret, ordre. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
abolir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Declarar nul, dit esp. de lleis, institucions, etc. abrogar(una llei, un decret, un reglament) anul·lar(una llei, un tractat, una disposició) revocar derogar anul·lar, suprimir. Ant. Establir. Promulgar. Instaurar. Ratificar. Posar o declarar en vigor. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
|
4.
pragmàtic
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. legal, estatal. 2 pràctic. 3 f. decret. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
anul·lar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (≠ anular, adj.) Fer nul, llevar el valor o la força a una llei, un tractat, una ordre, una pena, un privilegi, etc. revocar(una llei, un decret) abolir. Abolir una llei antiquada. derogar(una llei, un ús, etc.) cassar, anul·lar, un tribunal, una sentència d'un tribunal inferior. dirimir [...]
|
6.
llei
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 institució. Les institucions del país, les lleis fonamentals que regeixen un estat. cànon, llei eclesiàstica. constitució, llei fonamental d'un estat. Són els representants del poble (el sobirà virtual) els qui la formulen i a la qual estan subjectes governants i governats. Cp. decret, edicte [...]
|
7.
consideració
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
precedeixen un decret, una sentència, etc., com havent-lo motivat. Els considerants d'una sentència. 2 deferència estima mirament(hab. en pl.). Tractar algú amb molts miraments. respecte esguard. Tenir esguard envers algú. atenció(->) contemplació. Ho faig per contemplació de la teva mare. 3 [...]
|
8.
ordre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. instruccions disposició. Una disposició testamentària. imposició. No tolero imposicions de ningú. dictat. Els dictats de la consciència. mandat, ordre que un superior imposa. provisió, ordre que expedeix un tribunal. decret(->) 4 A les ordres de: Al manar de. Manuel Franquesa i [...]
|
9.
aprovar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. El Parlament ha ratificat el decret del ministre. dir amén Cp. confirmar Ant. Desaprovar. 3 (en un examen, una prova, etc.) passar. Ha passat la selectivitat. superar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
10.
acabar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
primer termini. definir. Aquest camí defineix al bosc. termenejar, es diu sobretot dels termes d'una propietat. El predi de X. termeneja al torrent. caducar(un decret, una llei, un costum, etc.) 3 Acabar-se un menjar. fer net passar-se'n els taps escurar el plat (o la cassola, o [...]
1 v. tr. terminar cloure (un compte, una sessió) finir definir finalitzar consumar (un crim, el matrimoni) perfer, acabar quelcom de manera que no hi falti res. ultimar enllestir tancar, donar fi a una activitat o a una sèrie de coses. Tancar una botiga. Tancar el curs. Tancar la marxa. doblegar (una feina), haver-la acabada. fer la rebatuda (d'una cosa), acabar-la prenent la darrera porció. Au, fes la rebatuda del porró, que hi posarem d'aquest altre vi. menar a acabament (o a terme) afinar, acabar una cosa deixant-la perfecta, corregint-ne qualsevol imperfecció. perfilar, acabar acuradament una cosa. completar coronar, completar, portar a la perfecció. L'empresa fou coronada d'un èxit complet. complementar, acabar una cosa afegint-hi el complement que li falta. cessar. Quan hagis cessat el teu treball. plegar. Plegar el negoci, el treball. exhaurir o esgotar rematar (p. ext.), acabar una feina o una acció. Rematar una feina. Rematar una subhasta. desenllaçar, donar desenllaç a un afer difícil, a una intriga dramàtica. clausurar, terminar definitivament (unes festes, un congrés, etc.). eixir a cap (d'una cosa), pervenir a acabar-la. donar cap (a una cosa) portar a fi (una cosa) donar fi (a una cosa) posar fi (o terme) (a una cosa) conduir a fi (una cosa) portar (o dur) a terme fer net (d'una cosa) donar l'última mà (a una cosa) dur (una cosa) a la butxaca, tenir-la acabada. 2 v. intr. arribar a la fi venir a acabament tenir fi finalitzar tenir terme terminar tenir un bon (o mal) acabament cessar. Ja ha cessat de ploure. deixar de prescriure. El temps de l'indult ja ha prescrit. caducar (la validesa d'una llei, etc.) estar (abs.), acabar o deixar de fer quelcom. Estigues, no m'amoïnis! exhaurir-se (→), acabar-se una edició, un llibre. parar de. No para de nevar! passar. Ja han passat les calors fortes. Tot passa en aquest món. desaparèixer, cessar d'ésser, d'existir. La febre ha desaparegut del tot. espassar o espassar-se. El mal de cap s'ha espassat. morir o morir-se. Morir-se el vent. Aquesta carretera mor a Banyoles. caure, en frases com Al caure de la tarda, en acabar-se la tarda. Caure el vent. anar-se'n. El mal de queixal se n'ha anat. extingir-se. Extingir-se una família. expirar o finar, cessar, esp. allò que té una durada definida. complir, finir una durada determinada. Demà compleix el primer termini. definir. Aquest camí defineix al bosc. termenejar, es diu sobretot dels termes d'una propietat. El predi de X. termeneja al torrent. caducar (un decret, una llei, un costum, etc.) 3 Acabar-se un menjar. fer net passar-se'n els taps escurar el plat (o la cassola, o la sopera, etc.) fer la rebatuda (d'una cosa), acabar-se-la; es diu esp. del vi del porró. 4 No acabar de: No abastar a. No abastava a comprendre-ho. No arribar a. No reeixir a. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |