1.
escopir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 escopinar gargallejar esputar(med.) expectorar(med.) arrencar, terme popular per expectorar. 2 llençar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
esputar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
escopir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
expectorar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
escopir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
despropòsit
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pota. Pixar fora de test. Escopir fora de la trona. Ficar els peus a la galleda. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
divagar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 En sentit propi: vagar. 2 Fig. (sentit en què hom usa generalment el verb divagar) variejar(≠ desvariejar) vanejar vaguejar branquejar(fig.) extravagar, deixar-se anar a digressions. perdre el fil pixar fora de test escopir fora de la trona(Alc.) fugir d'estudi. Limiteu-vos a l [...]
|
6.
llançar [o llençar]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. En altres temps, l'Església fulminava anatemes contra els heretges. escopir. Escopir un pinyol. Escopir injúries. El mar va escopir el cadàver. emetre, llançar fora de si. El sol emet llum i calor. 2 Llançar una nau: Avararo varar, portar una nau del lloc on ha [...]
|
7.
menysprear
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. desconsiderar desamar desestimar donar una bufetada(a algú) (fig.), menysprear-lo. escopir a la cara(d'algú) (fig.) conculcar(els drets d'algú, les lleis, l'autoritat, etc.) rebaixar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
8.
injuriar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ofendre(->) insultar improperar ultratjar afrontar aporrinar, omplir d'improperis. carregar (o cobrir) d'injúries escopir injúries (o insults) (sobre algú) invectivar aücar, insultar a crits. blasfemar. Blasfemar el nom de Déu. esbaconar(dial. Alc.), insultar grosserament. desbocar-se [...]
|
9.
vell
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(acció, costum) ésser més vell que la tinya (o que el mal pa) ésser més vell que escopir (o pixar) a terra ésser més vell que cagar ajupit Cp. reescalfat (fig.): que ja no és nou, dit d'una idea, d'una opinió, etc., rònec 3 m. i f. Persona vella. gueto(fam.) jaio jaio iaio vellard ancià [...]
1 adj. (Dit d'una persona) vellós, que comença a ésser vell. ancià gueto provecte, avançat en edat (o en experiència) madur, que ja no és jove, sense que sigui molt vell. gran (euf. i fam.). És jove, aquest home? —No, ja és gran. caduc. Un vell caduc, decrèpit, que ja fa catúfols. decrèpit. Un home decrèpit. senil, dèbil de tan vell. xaruc, que ja repapieja. renoc, es diu d'un solter vell. Un oncle renoc. ésser d'edat (o de molta edat). Era un senyor d'edat. Una dona de molta edat. ésser més vell que Matusalem tenir molts anys estar carregat d'anys caure de vell tenir una cama al fossar (o al calaix), ésser molt vell. ésser collidor, que està en edat de morir-se, que és molt vell. Cp. veterà 2 (Dit d'una cosa) → antiquat. antic (→) arcaic, es diu d'una cosa vella i en desús. Una expressió arcaica. primitiu. Art primitiu. secular (edifici, institució, costum, etc., de més de cent anys). Cp. multisecular mil·lenari, íd. de més de mil anys. immemorial (llei, costum, etc.) antediluvià (hiperb.) fòssil (fig.) anyenc, que té molts anys. Vi anyenc. ranci. De rància noblesa. inveterat (costum, vici) ésser més vell que anar a peu (acció, costum) ésser més vell que la tinya (o que el mal pa) ésser més vell que escopir (o pixar) a terra ésser més vell que cagar ajupit Cp. reescalfat (fig.): que ja no és nou, dit d'una idea, d'una opinió, etc., rònec 3 m. i f. Persona vella. gueto (fam.) jai o jaio iaio vellard ancià padrí (fam.) avi (fig.), persona d'edat molt avançada. patriarca (m. fig.), vell venerable, de gran autoritat moral. antanyàs renoc, fadrí vell. A can Bruguera sempre hi ha renocs. carronya (f.), mot injuriós per a designar una persona vella fastigosa, peresosa, avara. Cp. veterà: antic en una professió, etc. Ant. Jove. Nou. 4 Ésser vell: Vellotejar, començar a ésser vell. Repapiejar (→). Fer-se vell: Envellir. Revellir-se, tornar-se vell prematurament. Inveterar-se (un mal). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |