Resultats de la cerca frase exacta: 5
Diccionari de sinònims Franquesa
|
1.
ventall
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 vano mosquer, ventall per a esquivar les mosques (Cp. Espantamosques). flabell, ventall gros, de plomes d'estruç, usat en altres temps en certes cerimònies fastuoses de la cort papal. 2 (de cuina) estoret, ventall d'espart. bufafocso ventafocs manxallo manxó, ventall d'espart o de palma [...]
|
|
2.
vano
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
ventall. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
3.
ventafocs
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ventall. 2 criada. Cp. cendrosa, escarràs Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
4.
forma
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. tascó: cuneïforme; esfenoide; tasconer. trèvol: trevolat. trompeta: atrompetat. tronc: cauliforme. tub: tubiforme; tubular. ventall: flabel·lat; aventallat. ventre: ventrut o panxut. xarxa: retiforme; plexiforme; reticulat. xamberg: [...]
|
|
5.
vent
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 ventada. advecció(tèc.), moviment d'una massa d'aire en direcció horitzontal. aire(->), vent fluix. Es feia aire amb el ventall. No fa ni una gota d'aire. airet, vent suau. zèfir, íd. (lit.) ventijol, ventim, ventolío ventolina, íd. ora, oreig, aura, airina, íd. airada, vent que [...]
1 → ventada. advecció (tèc.), moviment d'una massa d'aire en direcció horitzontal. aire (→), vent fluix. Es feia aire amb el ventall. No fa ni una gota d'aire. airet, vent suau. zèfir, íd. (lit.) ventijol, ventim, ventolí o ventolina, íd. ora, oreig, aura, airina, íd. airada, vent que dura poca estona. brisa, ventet que s'aixeca a les costes, de mar a terra (després de la sortida del sol) o de terra a mar (després de la posta). brisot, brisa forta. oratge, oratgell, oratjol, vent de terra. terral, íd. terraló, terral suau. terralada, terral fort. marinada o foranell, vent de mar. vent pluig, vent que porta pluja. brianxa, ventet fi i fresc. airàs o airot, vent molestós. brisaina, vent gelat i moll que bufa a les matinades d'hivern. brisca, airet molt fi i fresc. broixina, aire fred. llima, vent fi molt fred, que produeix una sensació dolorosa a la pell. brisquet, gisca o taro, vent fred, que talla. celistre, aire fred acanalat. gris o griso, ventet fi i gelat. botorn, vent calent, sufocant, que fa de vegades a l'estiu. matablats, vent calent, danyós per als blats, que sol bufar pel maig. fagony, fogony o blaneig, vents secs i calents que fan fondre ràpidament la neu. traganeu o draganeu, íd. venteguera, bufarut o follet, vent tempestuós, que alça pols. vendaval, vent molt fort. borrascada, vent impetuós, amb pluja o calamarsa. ventúria, vent molt fort. vent de bolina (o simpl. bolina), vent que obliga les naus a navegar de bolina, és a dir, amb les veles de biaix gairebé contra el vent. huracà, vent d'una gran violència, d'almenys 65 Km per hora de velocitat. torb, vent huracanat de la regió pirinenca, que aixeca i arremolina la neu. rufa, rufada, rufera o rufaga, torb de muntanya tornado, vent violent, tempestuós, dotat d'un moviment giratori. prester, vent violent animat d'un moviment giratori, que al mar produeix mànegues o trombes. monsó, vent periòdic, propi de l'Oceà Índic, que bufa del SO. simun, vent violent i calent del desert, a Aràbia, Síria, etc. cicló, vent tempestuós, arremolinat, que avança sovint a grans velocitats. tifó, cicló dels mars de la Xina. 2 Noms dels vents segons la direcció d'on bufen: Vents del nord: Tramuntana (a l'Empordà dita humorísticament En Joan de França). Tramuntanal o tramuntanada (forta). Tramuntanella (fluixa) Aquiló. Bòrees. Vents del NE:Vents alisis (als tròpics). Gregal. Gregalada (forta). Cerç. Cerçada (fort). Cercinyol (fluixet). Vents de l'E: Llevant. Llevantada (fort). Llevantol (fluix). Vents de SE: Xaloc. Xaloquell (suau). Vents del S: Migjorn. Migjornada (fort). Migjornell (suau). Austre. Vents de SO: Austral. Matacabres. Garbí. Garbinada (forta). Morisc. Llebeig. Llebetjada (forta). Llebetjol (suau). Vents de l'O: Ponent. Ponentada (forta). Ponentol (suau). Zèfir. Favoni. Vents del NO: Galerna: vent fort del Cantàbric. Mestre o mestral. Mestralada (fort). Mestraló (suau). 3 Impuls del vent: Flat o embat. Flaterol o embatol (feble). Fer vent: → ventejar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 → ventada.
advecció (tèc.), moviment d'una massa d'aire en direcció horitzontal.
aire (→), vent fluix. Es feia aire amb el ventall. No fa ni una gota d'aire.
airet, vent suau.
zèfir, íd. (lit.)
ventijol, ventim, ventolí o ventolina, íd.
ora, oreig, aura, airina, íd.
airada, vent que dura poca estona.
brisa, ventet que s'aixeca a les costes, de mar a terra (després de la sortida del sol) o de terra a mar (després de la posta).
brisot, brisa forta.
oratge, oratgell, oratjol, vent de terra.
terral, íd.
terraló, terral suau.
terralada, terral fort.
marinada o foranell, vent de mar.
vent pluig, vent que porta pluja.
brianxa, ventet fi i fresc.
airàs o airot, vent molestós.
brisaina, vent gelat i moll que bufa a les matinades d'hivern.
brisca, airet molt fi i fresc.
broixina, aire fred.
llima, vent fi molt fred, que produeix una sensació dolorosa a la pell.
brisquet, gisca o taro, vent fred, que talla.
celistre, aire fred acanalat.
gris o griso, ventet fi i gelat.
botorn, vent calent, sufocant, que fa de vegades a l'estiu.
matablats, vent calent, danyós per als blats, que sol bufar pel maig.
fagony, fogony o blaneig, vents secs i calents que fan fondre ràpidament la neu.
traganeu o draganeu, íd.
venteguera, bufarut o follet, vent tempestuós, que alça pols.
vendaval, vent molt fort.
borrascada, vent impetuós, amb pluja o calamarsa.
ventúria, vent molt fort.
vent de bolina (o simpl. bolina), vent que obliga les naus a navegar de bolina, és a dir, amb les veles de biaix gairebé contra el vent.
huracà, vent d'una gran violència, d'almenys 65 Km per hora de velocitat.
torb, vent huracanat de la regió pirinenca, que aixeca i arremolina la neu.
rufa, rufada, rufera o rufaga, torb de muntanya
tornado, vent violent, tempestuós, dotat d'un moviment giratori.
prester, vent violent animat d'un moviment giratori, que al mar produeix mànegues o trombes.
monsó, vent periòdic, propi de l'Oceà Índic, que bufa del SO.
simun, vent violent i calent del desert, a Aràbia, Síria, etc.
cicló, vent tempestuós, arremolinat, que avança sovint a grans velocitats.
tifó, cicló dels mars de la Xina.
2 Noms dels vents segons la direcció d'on bufen:
Vents del nord: Tramuntana (a l'Empordà dita humorísticament En Joan de França). Tramuntanal o tramuntanada (forta). Tramuntanella (fluixa) Aquiló. Bòrees.
Vents del NE:Vents alisis (als tròpics). Gregal. Gregalada (forta). Cerç. Cerçada (fort). Cercinyol (fluixet).
Vents de l'E: Llevant. Llevantada (fort). Llevantol (fluix).
Vents de SE: Xaloc. Xaloquell (suau).
Vents del S: Migjorn. Migjornada (fort). Migjornell (suau). Austre.
Vents de SO: Austral. Matacabres. Garbí. Garbinada (forta). Morisc. Llebeig. Llebetjada (forta). Llebetjol (suau).
Vents de l'O: Ponent. Ponentada (forta). Ponentol (suau). Zèfir. Favoni.
Vents del NO: Galerna: vent fort del Cantàbric. Mestre o mestral. Mestralada (fort). Mestraló (suau).
3 Impuls del vent: Flat o embat. Flaterol o embatol (feble).
Fer vent: → ventejar.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana