1.
blanc
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. del pèl) perlí, blanc de perla. canut o canós, es diu dels cabells blancs o de la persona que en té. alb(poèt.) Cp. albí: persona o animal que té els cabells o el pèl blancs, a causa d'una deficiència congènita de pigment. 2 Ésser blanc: blanquejar. Tornar-se blancs, els cabells: canusir [...]
1 adj. blanquinós o blanquejant, que tira a blanc. opalí, blanc lletós. nivi, blanc com la neu. alabastrí argentat o argentí (→) blanc com una tofa de neu florit, en l'expressió barba florida, barba blanca. albicant, que blanqueja, que tira a blanc. marmori lletós blanquí (dit esp. del pèl) perlí, blanc de perla. canut o canós, es diu dels cabells blancs o de la persona que en té. alb (poèt.) Cp. albí: persona o animal que té els cabells o el pèl blancs, a causa d'una deficiència congènita de pigment. 2 Ésser blanc: → blanquejar. Tornar-se blancs, els cabells: canusir. Posar cabells blancs: encanudir. 3 m. → fitó, rodella. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |