1.
convent
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
claustre. La vida del claustre. monestir(de monjos o de monges) cenobi, íd. Montserrat és un cenobi benedictí. abadia, monestir regit per un abat o abadessa. priorat, íd. per un prior. cartoixa, monestir de cartoixans. camàldula, monestir de camaldulesos. cel·la, petit monestir medieval [...]
|
2.
superior
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
) comanador(de certs ordes militars i de certes comunitats religioses) majoral, superior en jerarquia. major, dit del superior de certes comunitats, corporacions, etc. mestre, superior d'un orde militar. mestre de novicis, el superior dels novicis. Cp. cap, primer, prior, abat, prelat, prebost, guardià [...]
|
3.
religiós
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
Antigament, el qui es feia d'un orde religiós fent donació dels seus béns. germà lleco convers, religiós que no ha rebut els ordes sagrats. donat, íd. en un orde mendicant. abat(f. abadessa), superior d'un monestir. prioro superior, el qui regeix tota altra comunitat de religiosos [...]
|
4.
destruir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
gastar, corroir. abatre, destruir d'un sol cop una construcció, per qualsevol mitjà. Abatre un mur. fer abat(d'una cosa), abatre-la. arruïnar, destruir, esp. per una acció lenta i successiva, com la del temps o els elements. demolir(una construcció i, en sentit fig., la reputació d'algú, una [...]
|
5.
abatre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
caure de cap una persona. estesar, deixar estès algú a terra. fer abat(d'una cosa), abatre-la. enderrocar, destruir. 2 Fer perdre a algú la seva força física. aclucar. Aquesta grip l'ha aclucat. aclaparar(->) postraro prostrar aixafar. La malaltia l'ha deixat molt aixafat. esgotaro [...]
1 Tirar a terra quelcom mitjançant un esforç. enderrocar o derrocar derruir demolir tomar (dial.). La casa és massa vella i l'haurem de tomar. aterrar. Aterrar una paret. arrasar o assolar, abatre fins arran del sòl. aclucar (també s'usa com a v. pron.: La teulada s'ha aclucat). esfondrar ensorrar tombar. El vent ha tombat una paret. aclaparar. Aclaparar un roure. arraulir, fer caure a terra una persona estassar estossar estossinar (una persona) fer caure talar, arrasar poblats enderrocant, cremant. arranar (un poble, un edifici) terrejar, fer caure a terra un adversari. Com t'has deixat terrejar per un mocós com aquell? arrodolar, fer anar violentament de rodolons per terra. sotsobrar, fer caure a terra i subjectar sota seu l'adversari. abocar, fer caure de boca a terra. subvertir, tirar a terra, destruir, esp. en sentit fig., l'ordre establert. enrunar (un edifici) capitombar, fer caure de cap una persona. estesar, deixar estès algú a terra. fer abat (d'una cosa), abatre-la. → enderrocar, destruir. 2 Fer perdre a algú la seva força física. aclucar. Aquesta grip l'ha aclucat. aclaparar (→) postrar o prostrar aixafar. La malaltia l'ha deixat molt aixafat. esgotar o exhaurir aplanar atropellar baldar (fig.), una malaltia o una fatiga excessiva deixar algú com tolit. doblegar (fig.) col·lapsar, produir un col·lapse o una depressió extrema de les forces vitals. enllangorir, causar llangor. enervar esbraonar, fer perdre el vigor. Ant. Reforçar. Restablir. 3 Fer perdre el coratge, la força moral. aclaparar. La mort del seu fill l'ha aclaparat. atuir. Tantes calamitats l'han atuït. desmoralitzar deprimir consternar, colpir de consternació o abatiment profund per causa d'una catàstrofe, una desgràcia. La nova de la desfeta consternà els soldats. descoratjar desanimar acovardir Ant. Reconfortar. 4 (abatre's pron.) decaure defallir candir-se decandir-se llanguir 5 → debilitar-se, descoratjar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |