1.
roure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
martinenco roure martinenc, varietat de roure. glanero aglaner, íd. roure pènol, íd. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
bolet
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 flota, bolet format per un aplec de bolets molt petits. Flota d'alzina, de roure, etc. Cp. fong o micet 2 bufetada. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
aglaner
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. Que produeix glans. glaner 2 m. alzina, roure. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
fort 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. tenir la pell dura, ésser fort contra malalties, cops, adversitats. ésser fort com un roure ésser un roure enèrgic(voluntat, caràcter, etc.) baronívol 2 Potent a produir un efecte, a acomplir un resultat. potent, que té força per a produir grans efectes. Una nació potent. El lleó és un [...]
|
5.
dur 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. fort compacte. La fusta de roure és molt compacta. ferm. Tenir la carn ferma. granític adamantí ferri petróso petri empedreït endurit coriacio corretjós, dur com el cuir. corretjut, dit esp. d'un menjar. massís. Tenia unes cuixes massisses. gord, en les expressions pa gord, terra gorda [...]
|
6.
fusta
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Material per a treballar. fusta blanca, fusta de pi, pivet, poll, etc., considerada de baixa qualitat. fusta noble, fusta de noguera, roure, perera, cirerer, banús, teca, etc., que serveix per a fer mobles de qualitat. fusta de botada, la que hom utilitza per a fer dogues per a botes. teia [...]
|
7.
abatre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
tombar. El vent ha tombat una paret. aclaparar. Aclaparar un roure. arraulir, fer caure a terra una persona estassar estossar estossinar(una persona) fer caure talar, arrasar poblats enderrocant, cremant. arranar(un poble, un edifici) terrejar, fer caure a terra un adversari. Com t'has deixat [...]
1 Tirar a terra quelcom mitjançant un esforç. enderrocar o derrocar derruir demolir tomar (dial.). La casa és massa vella i l'haurem de tomar. aterrar. Aterrar una paret. arrasar o assolar, abatre fins arran del sòl. aclucar (també s'usa com a v. pron.: La teulada s'ha aclucat). esfondrar ensorrar tombar. El vent ha tombat una paret. aclaparar. Aclaparar un roure. arraulir, fer caure a terra una persona estassar estossar estossinar (una persona) fer caure talar, arrasar poblats enderrocant, cremant. arranar (un poble, un edifici) terrejar, fer caure a terra un adversari. Com t'has deixat terrejar per un mocós com aquell? arrodolar, fer anar violentament de rodolons per terra. sotsobrar, fer caure a terra i subjectar sota seu l'adversari. abocar, fer caure de boca a terra. subvertir, tirar a terra, destruir, esp. en sentit fig., l'ordre establert. enrunar (un edifici) capitombar, fer caure de cap una persona. estesar, deixar estès algú a terra. fer abat (d'una cosa), abatre-la. → enderrocar, destruir. 2 Fer perdre a algú la seva força física. aclucar. Aquesta grip l'ha aclucat. aclaparar (→) postrar o prostrar aixafar. La malaltia l'ha deixat molt aixafat. esgotar o exhaurir aplanar atropellar baldar (fig.), una malaltia o una fatiga excessiva deixar algú com tolit. doblegar (fig.) col·lapsar, produir un col·lapse o una depressió extrema de les forces vitals. enllangorir, causar llangor. enervar esbraonar, fer perdre el vigor. Ant. Reforçar. Restablir. 3 Fer perdre el coratge, la força moral. aclaparar. La mort del seu fill l'ha aclaparat. atuir. Tantes calamitats l'han atuït. desmoralitzar deprimir consternar, colpir de consternació o abatiment profund per causa d'una catàstrofe, una desgràcia. La nova de la desfeta consternà els soldats. descoratjar desanimar acovardir Ant. Reconfortar. 4 (abatre's pron.) decaure defallir candir-se decandir-se llanguir 5 → debilitar-se, descoratjar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana ![]() |