1.
mite
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
llegenda. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
esposa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
consort cònjuge muller dona. Hi va anar amb la seva dona. senyora costella(al·lusió al mite bíblic) meitat, en la frase la meva meitat (al·lusió a un mite grec). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
llegenda
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 mite. Entre llegenda i mite no hi ha, en realitat, més que un petit matís d'extensió, en el sentit que la llegenda es redueix a fets locals o personals i els mites es refereixen a una religió, a un poble o, àdhuc, a tota la humanitat o tot el món. tradició folklore, conjunt de tradicions [...]
|
4.
espòs
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
marit(->) cònjuge home. El meu home treballa. consort pubill, espòs d'una pubilla. meitat, en la frase la meva meitat (al·lusió a un mite grec). Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
faula
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (En sentit ampli) ficció invenció conte badomeries badomies. No te'n creguis res, de tot això: tot són badomies. 2 En sentit propi, narració en què hom dona un ensenyament moral. apòleg Cp. paràbola, llegenda, mite 3 argument. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
néixer [o nàixer]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
seu origen arrencar. Aquestes idees arrenquen d'un mite cristià. prendre naixement originar-se sorgir formar-se 3 Fer néixer: causar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
diable
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
infernal, al·lusió al mite bíblic del Gènesi. l'àngel rebel el mal esperit el drac (o el dragó) infernal l'àngel de les tenebres l'àngel caigut el boc de Biterna, al·lusió a les supersticions medievals relatives a les bruixes, segons les quals el diable es presentava en forma de boc, que celebrava alegres [...]
(f. diablessa) dimoni diabló, diable petit. S'usa esp. en sentit fig., aplicat a un infant entremaliat. diantre o diastre, forma eufemística de diable. En l'edat mitjana era considerat perillós de pronunciar el mot diable. l'esperit maligne o simpl. el Maligne l'esperit infernal el (o la) serpent infernal, al·lusió al mite bíblic del Gènesi. l'àngel rebel el mal esperit el drac (o el dragó) infernal l'àngel de les tenebres l'àngel caigut el boc de Biterna, al·lusió a les supersticions medievals relatives a les bruixes, segons les quals el diable es presentava en forma de boc, que celebrava alegres bacanals amb les bruixes, que hi anaven muntades a cavall d'una escombra. Llucifer, nom bíblic del diable. Satan o Satanàs, íd. íncub o íncube, diable que, sota forma d'home, hom suposava que jeia damunt una dona durant el seu son. súcub o súcube, diable que, segons una creença medieval, sota l'aparença de dona, tenia comerç carnal amb un home. en Barrufet o en Banyeta, noms populars del diable, esp. en contes per a infants. les potències infernals (o de les tenebres), els diables. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |